Els catalans ja percebien 'corrupció generalitzada' en els partits polítics el mes de febrer d'aquest any, abans que es destapessin els casos del Palau de la Música i l'operació Pretòria, segons constata la primera enquesta sobre capital social que ha realitzat el Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat. El 73,5% dels enquestats creu que hi ha bastanta corrupció o que és generalitzada en els partits. El 64,1% dels catalans veuen corrupte el govern espanyol i el 54,5% també la Generalitat. A més, l'enquesta també revela que els capellans, els militars i els polítics –per aquest ordre- són amb qui menys confien els catalans.
La primera enquesta del CEO sobre Percepció del Capital Social a Catalunya que ha realitzat el CEO dibuixa una societat catalana individualista, poc participativa i poc associativa si no es tracta de lleure, 'hedonista', amb un marc de relacions socials limitat, desconfiada respecte de la immigració -malgrat ser eminentment i històrica 'immigrada'-, que té la família com a puntal de suport bàsic en tot allò material però que es refia dels amics en qüestions emocionals, que no confia en la política, a més de recelosa amb les institucions, especialment com més allunyades els són.
L'enquesta -realitzada de forma domiciliària a 1.600 persones entre el 2 i el 28 de febrer del 2009 i amb un marge d'error del 2,9%- revela com els catalans ja consideraven els partits polítics com les organitzacions més corruptes quan encara no havien esclatat els casos de corrupció del Palau de la Música i el Pretòria. Entre un 0 –no existeix corrupció- i un 10 –la corrupció és generalitzada-, els enquestats donen un 7,17 als partits polítics, un 6,49 al govern espanyol, un 6 al Govern català, un 5,74 a les empreses, un 5,32 als mitjans de comunicació, 5,14 als ajuntaments i 5,03 als tribunals. Els Mossos d'Esquadra són la institució que més ben parada en surt, amb un 4,88.
Quan els partits i les institucions del país han situat la Llei electoral com una de les accions prioritàries per combatre la desafecció creixent pels casos de corrupció, el director del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), Gabriel Colomé, ha alertat que la Llei electoral per si mateixa no garanteix més participació. Ara bé, sí que ha considerat que amb una llei que desbloquegi llistes 'com a mínim' no hi hauria 'l'excusa' que la baixa participació es deu a un sistema electoral de llistes bloquejades. Que l'enquesta Percepció de Capital Social a Catalunya mostri com els catalans confien més en les administracions més pròximes, l'ha portat a afirmar que seria 'bo' que els ciutadans poguessin elegir directament un diputat. Això sí, ha constatat que els cicles electorals a Catalunya són de baixa participació.
Capellans, militars i polítics, els pitjors
Una altra de les dades que es desprenen de l'estudi, és que amb qui més confien els catalans és amb el personal sanitari, i amb qui menys amb els polítics, fins i tot per sota de sacerdots, religioses i militars. El personal sanitari rep un 7,28, el cos docent un 6,94 i els científics un 6,99. Per sota, els catalans també aproven periodistes, cossos policials, judicatura, comerciants i empresaris, i suspenen els sacerdots i religioses, els militars i, en darrer lloc i amb la pitjor nota, els polítics, que només reben una nota del 3,5, gairebé un punt per sota dels militars. Colomé ha volgut destacar, però, la funció social 'molt important' dels partits, al marge de la percepció que reben dels ciutadans
A més, l'enquesta evidencia com les ONG són les institucions que més confiança generaven el febrer, seguit –per aquest ordre- dels mitjans de comunicació, ajuntaments, sindicats, tribunals, el Govern, institucions internacionals com l'ONU, les institucions europees, la policia espanyola i la Guàrdia Civil, el govern espanyol, l'Església catòlica, la banca, l'Exèrcit i els partits polítics, que tornen a quedar situats en el pitjor lloc. Els catalans perden interès en les qüestions sociopolítiques que els envolten com més se'ls allunyen. Només el 2,7% dels catalans reconeix haver donat diners als partits polítics, mentre que el 29,1% diuen haver signat per alguna causa l'últim any. També s'extreu de l'enquesta que més de la meitat dels catalans se sent allunyat de la resta d'espanyols.
En un altre ordre de coses, la mostra revela que qui més confiança genera als catalans és la gent gran, seguit per les dones i els joves, mentre que els homes, els creients i els immigrants són els que més desconfiança generen.
L'enquesta Percepció de Capital Social a Catalunya és la primera vegada que es fa, seguint l'experiència ja impulsada a Euskadi. Pretén detectar les característiques de les xarxes socials dels catalans per poder preveure, amb eventuals estudis posteriors, els elements que podrien portar a tensions socials a la llarga, com ha passat a França amb les barriades obreres de la perifèria. Colomé ha destacat que una societat com la catalana que ha rebut gairebé 2 milions d'immigrants en cinc anys i 'aguanta', vol dir que té una estructura social 'prou potent per no tenir problemes'. Els 'elements d'anàlisi del capital social donen pistes per saber els nusos dèbils' de l'estructura social que haurien de s'haurien de 'cosir' per evitar tensions futures.
