Artur Mas és molt important, però no el més important. El que de veritat caracteritza aquest procés és que s'impulsa des de la base, allà on no hi poden arribar les maniobres de palau ni els pactes entre els que tenen alguna quota de poder. El que és rellevant, per tant, no és si Mas i Rajoy s'han reunit, ni a quines conclusions hagin pogut arribar, sinó el fet objectiu que, majoritàriament, les classes mitjanes d'aquest país han deixat de considerar legítim l'estat que els endreça la vida. I ara exigeixen que els deixin construir el seu.

Una immensa majoria dels catalans ha pres consciència del dret a decidir el propi futur i l'arquitectura institucional que l'ha d'administrar. I això, com ha passat amb tots els drets, no té volta enrere. Abans que s'aconseguís el sufragi universal hi va haver una necessitat social que el reclamava, de la mateixa manera que quan encara era vigent el servei militar obligatori ja hi havia un consens majoritari entre la ciutadania que el condemnava a la desaparició. Així que els catalans decidirem sobre els catalans, només és una qüestió de temps.

Amb això no vull dir que el president Mas sigui un actor secundari. Al revés, ha donat la credibilitat i legimititat que necessitava el carrer per convertir-se en la palanca política que ha desencadenat el procés. I no conec ningú que vulgui fer marxa enrere.