La ministra espanyola de sanitat, Ana Mato Foto: ACNDel "tiquet moderador" d'Artur Mas a les "aportacions en farmàcia" d'Ana Mato, la política sanitària de l'Estat, i dins d'ella la catalana, continuarà negant el "copagament" al mateix temps que fa que sigui l'usuari qui assumeixi una part cada cop més alta del preu dels medicaments. Això sí, Mato ha donat per garantit "el model universal i gratuït" de l'actual sistema sanitari.
Així, la població activa que actualment paga un 40% dels medicaments, passarà a pagar un 50% si es superen els 18.000 euros de renda anual i el 60% si es cobra més de 100.000, mentre que els pensionistes hauran de pagar un 10%, això sí, amb un topall que, en funció de la renda, se situarà entre els 8 i els 18 euros. Els aturats sense prestació, els que cobrin prestacions no contributives i rendes d'inserció, per la seva banda, no pagaran res.
Nacionalisme sanitari
Aquestes són algunes de les mesures que ha anunciat aquest dimecres la ministra espanyola de sanitat, Ana Mato, per assegurar l'estalvi en la despesa sanitària. A més d'aquest nou sistema d'"aportacions en farmàcia", que es carregaran directament a les butxaques dels usuaris, la ministra ha presentat un altre paquet de mesures basades en el nacionalisme sanitari, per controlar "els estrangers que s'aprofiten del servei sanitari espanyol" i la intervenció a les comunitats autònomes creant una"cartera comuna de serveis sanitaris" per a que hi hagi les mateixes prestacions sanitàries en totes les comunitats.
Pel que fa a l'ús per part d'estrangers, Mato ha avançat que s'incorporarà al dret espanyol "una directiva que prohibirà desplaçar-se en busca d'atenció sanitària". En aquest sentit ha assegurat que "hi ha estrangers, molts d'ells europeus" que es dediquen al "turisme sanitari", aconseguint "més drets sanitaris que els espanyols".
Quant a la política sanitària de les autonomies, a més d'igualar els serveis sanitaris, s'unificaran les targetes sanitàries i es crearà un fons de garantia per cobrir les necessitats sanitàries de la població que viu en zones limítrofes, com és el cas dels aragonesos de la Franja de Ponent que utilitzen els serveis sanitaris de Lleida.
