El terrabastall polític que viu Catalunya aquestes setmanes ha de servir per clarificar el panorama polític català. Vivim un moment històric on tothom es troba en la necessitat de retratar-se i, com no podia ser d'una altra manera, es configuren dos blocs clars en relació al futur de Catalunya, els que defensen que es consulti a la població i els que prefereixen no fer-ho. Dues opcions enfrontades però clares i ben definides. Els que van votar a favor de la declaració de sobirania i els que van votar-hi en contra.

Però el més fotut és trobar-se al mig sense saber ben bé cap a quin costat anar. Catalunya, avui per avui, no és país per a cagadubtes, i és per això que el Partit dels Socialistes de Catalunya no troba el seu lloc i veu com ara no només els passen factura les eleccions, sinó també les votacions al Parlament. El pitjor escenari pel PSC serien unes noves eleccions catalanes, amb un discurs federalista que no ha quallat entre un electorat a hores d'ara totalment desorientat.

Però el PSC no és l'únic partit que ha de decidir cap a quin costat enfocar els seus objectius polítics. Unió Democràtica de Catalunya també ha d'entendre que la seva estada als llimbs del sí però no, del dret a decidir però amb un líder fent política al servei d'Espanya no es pot mantenir gaire temps. Cal que UDC entengui que els temps de la puta i la Ramoneta han acabat per sempre i que actuï en conseqüència, i si no els fa por presentar-se en solitari a les eleccions, que ho demostrin.

I finalment, la Candidatura d'Unitat Popular també ha de veure que mostrar-se com un partit dividit els resta credibilitat i fa dubtar dels seus objectius reals. No és moment de donar missatges equívocs, és moment de deixar clar quin futur volem per al nostre país.