No preguntar és ofendre

Publicat el 30 d’abril de 2011 a les 21:59
Estem a punt de començar una nova campanya electoral que, com totes en aquest país, es convertirà en un ritual buit, que interessarà molt a la classe política i ben poc als ciutadans. Els informatius de les ràdios i televisions públiques tornaran a ser intervinguts pels polítics, que pactaran un minutatge entre ells. PSOE i PP, a més, impediran que les càmeres de televisió entrin als seus mítings i serviran ells, després, les imatges que els semblin millor.

Tots aquests condicionants han estat repetidament denunciats -des de fa anys- pels periodistes catalans i, fins i tot, per informes d'organitzacions internacionals com Reporters Sense Fronteres. Tant se val, els partits no n'han fet ni cas i, el passat mes de desembre, el Congrés dels Diputats va extendre el sistema a les ràdios i televisions privades gràcies als vots de PP, PSOE, CiU i PNB.

Tot plegat ha creat un clima de tan poc respecte per als mitjans de comunicació que, per part de molts polítics, s'ha estès el costum de no respondre preguntes a les rodes de premsa. D'aquí l'èxit a Twitter de #sensepreguntescapcobertura, una iniciativa que intenta recuperar l'ús democràtic de formular preguntes incòmodes als que manen.

Els periodistes estem intentant reaccionar. Lamentem un retard imperdonable.