És políticament sostenible una Europa esquarterada per un tall horitzontal entre el Nord i el Sud?, es preguntava ahir Le Monde. Dalt del mapa hi ha l'Europa de la triple A, la que gaudeix d'un un cert creixement econòmic, on els serveis públics continuen essent eficaços i l'atur es manté a uns nivells socialment acceptables. I, a sota, l'Europa del sud, la que s'adona de la ruïna mentre cau a plom pel pou de la recessió i l'atur.

"Ningú no segueix més les notícies de Grècia que els espanyols, amb aquella curiositat dels condemnats que es miren els uns als altres", continua descrivint el diari parisenc. Ahir, Mariano Rajoy va haver de treure el cap del seu cau habitual per dir que les càrregues policials contra els estudiants de València donen una "mala imatge" d'Espanya. Com si pogués empitjorar.

Des de la postguerra que mai Espanya havia ofert tan poc. I el futur de tots nosaltres s'està dibuixant al País Valencià sota aquesta seqüència: cinisme, ruïna, impunitat, queixa i cops de porra. Reaccionar és marxar.