"Som el poble resistent, vam fer la jornada més gran del segle XXI. Vam votar i vam guanyar". Amb aquestes paraules Jordi Pesarrodona, secretari nacional l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), ha donat el tret de sortida de la rememoració del setè aniversari de l'1-O en un acte a la plaça Sant Jaume convocat per l'entitat i els CDR. Ha estat una acció de record, posant l'accent en l'èpica d'una jornada en què més de dos milions de persones van votar malgrat la repressió de l'Estat. Una jornada amb un miler d'assistents, la d'aquest dimarts, en què s'ha imposat la nostàlgia i s'hi han cridat proclames octubristes. També, amb deures cap als partits independentistes, a qui han exigit que "escoltin el poble".
L'acció reivindicativa ha començat a les vuit del vespre. Fa exactament set anys, en aquell moment concret, els col·legis electorals enllestien o tenien enllestit el recompte de vots. En paral·lel s'elaborava un altre balanç, el dels ferits, més de mil, que van ser portada del Financial Times l'endemà. "Ni oblit ni perdó" ha estat el lema que ha guiat la convocatòria d'enguany. No oblidar aquella gesta ni perdonar la repressió de l'estat espanyol, en essència. Abans d'iniciar-se l'acte, alguns dels mobilitzats han participat d'una altra reivindicació davant la prefectura superior de la policia a Via Laietana, que celebra cada dos dimarts la Comissió de la Dignitat per reclamar que l'espai esdevingui un centre de memòria.
No ha estat una convocatòria massiva -ha aplegat centenars de persones a la plaça Sant Jaume-, en paral·lel a més convocatòries en altres municipis del país. El president de l'ANC, Lluís Llach, no ha estat present a la convocatòria de Barcelona, sinó a la de Cornellà de Terri. A la capital catalana hi han assistit alguns dirigents com la presidenta de Junts, Laura Borràs, o el diputat de la CUP Dani Cornellà. Per part d'ERC, però, no hi ha hagut cap assistent. En els últims anys, l'ANC ha estat molt crítica amb el partit republicà, que, en canvi, sí que va participar de la manifestació de la Diada, convocat per diverses entitats independentistes. El partit assegura a Nació que no ha rebut cap convocatòria per ser a l'acte d'aquest dimarts.
Més enllà de les presències i les absències, els concentrats han escoltat un manifest -llegit per Pepa Arenós i Julià de Jodar- que crida a recobrar "la força i la iniciativa política", i que situa l'amnistia i els indults com una "farsa", posant a la diana, d'aquesta manera, contra els partits independentistes que han negociat a Madrid, ERC i Junts. "Prou d'aquests enganys, prou d'aquest autonomisme que ens conduirà a l'extinció si no l'aturem", proclama el text, que també remarca com aquest primer d'octubre se celebra, per primera vegada, amb una Generalitat presidida per un "català espanyolista", en referència al president socialista Salvador Illa. "Puta Espanya i puto PSC" o "Illa no, colonitzador", han estat alguns dels càntics que s'han escoltat.
En efecte, aquesta ha estat la primera commemoració de l'1-O sota la presidència d'Illa. El Govern ha esquivat aquest dimarts, després de la roda de premsa de l'executiu, aquesta efemèride. "El Govern no qualifica ni deixa de qualificar aquesta data", ha dit la portaveu, Sílvia Paneque. Però més enllà de les paraules, hi ha imatges que ajuden a il·lustrar molt bé el canvi que s'ha produït a Catalunya.
Fa set anys el llavors president Carles Puigdemont compareixia amb tot el Govern des del Palau de la Generalitat per reivindicar la jornada "històrica". Aquest dimarts, el mateix escenari ha registrat una estampa completament diferent. Illa ha rebut Josep Antoni Duran i Lleida, exlíder de l'extinta Unió, en el marc de les trobades que du a terme amb persones "rellevants" per l'autogovern. Al mateix temps, Paneque ha evitat confirmar una conversa entre Illa i Puigdemont avançada per El Periódico.
Les relacions entre els partits independentistes també són completament diferents. Fa set anys dirigents d'ERC podien donar ordres als de Junts, i viceversa. Hi havia divisió latent, sovint evident, però un full de ruta compartit. Avui això és impensable. Amb prou feines es responen les trucades telefòniques, si és que s'arriben a produir. En qualsevol cas, tots dos partits han reivindicat la jornada. Puigdemont, a través d'un vídeo a les xarxes socials des de Waterloo -on continua exiliat pels fets del 2017- ha subratllat que va ser "històrica" i una "victòria que obre l'únic camí que garanteix el respecte que Catalunya mereix".
L'expresident d'ERC i exvicepresident del Govern, Oriol Junqueras, en un article a Nació, també ha reivindicat la "gran victòria democràtica" de l'1-O i ha titllat la jornada de "l'acte de desobediència civil més gran de la història contemporània de Catalunya". Al Parlament el president, Josep Rull, ha llegit una declaració institucional en què ha defensat que votar "no és ni pot ser mai un delicte" i ha aprofitat per demanar que s'apliqui l'amnistia "sense reserves". Una jornada de record, nostàlgia, amb l'exaltació d'un passat que cada vegada, amb el PSC com a rotund guanyador de les últimes conteses electorals, sembla més llunyà.