El mapa de pluja del setembre és molt clar. A les capçaleres de les conques internes ha estat molt sec, mentre que a bona part del litoral ha plogut el doble o el triple de la mitjana. Una situació que ha aprofundit el descens de reserves habitual de l'estiu i que, de cop, torna a situar la sequera com un problema a curt termini. El Govern, de fet, reactivarà el comitè que gestiona la crisi hídrica amb reunions setmanals i, en cas de superar el llindar dels 145 hm3 del sistema Ter-Llobregat -ara n'hi ha 181-, declararà l'excepcionalitat i endurirà les restriccions.
Es declararà l'excepcionalitat quan s'arribi al llindar
El pla de sequera aprovat durant la presidència de Quim Torra i aplicat per la de Pere Aragonès és molt clar. Quan els embassaments del sistema Ter-Llobregat baixin de 145 hm3 —per sota el 24%— es declara l'excepcionalitat, que comporta reduir l'aigua disponible per a l'agricultura un 40%, un 15% en els industrials o la prohibició general de regar jardins i zones verdes. A més, es limita a 230 litres el consum municipal per habitant i dia.
Aquest dimarts, les reserves són d'uns 181 hm3. En cas de no ploure —malgrat que per aquesta setmana les perspectives no són dolentes— es podria arribar al llindar crític entre finals de novembre i inicis de desembre.
El Govern es resigna a esperar que plogui a la tardor per evitar arribar-hi. En aquest sentit, la consellera Sílvia Paneque ha confirmat que en cap cas es plantegen modificar el pla de sequera per reduir el llindar o les restriccions. "Es tractaria d'una modificació substancial que caldria tramitació parlamentària. No hi ha temps material i, per tant, complirem amb els escenaris previstos", ha assegurat a preguntes de Nació.
Evitar l'emergència a la primavera
El missatge del nou Govern en matèria d'aigua s'havia centrat inicialment en la necessitat d'accelerar grans infraestructures per intentar reduir el màxim la dependència de la pluviometria a partir de l'any 2028. Tanmateix, l'evolució de les darreres setmanes també obliga a una gestió de la crisi en el curt termini.
"Ens preocupa que s'hagi instal·lat la falsa idea que la sequera s'hagi acabat a Catalunya i les darreres pluges al litoral han comportat una sensació de relaxament. Però només cal veure el nivell de les reserves per veure que no", ha alertat Paneque.
Evolució de les reserves al sistema Ter-Llobregat (2020-2024)
La primera mesura per mostrar que es prioritza la sequera és la reactivació de la comissió interdepartamental de sequera, l'òrgan que aplega totes les conselleries implicades. No es reunia des del passat 18 de juny i a partir d'ara ho farà cada dimarts.
Si declarar o no l'excepcionalitat només ho determinarà la pluja aquesta tardor, l'executiu pretén frenar el descens fins a l'emergència (100 hm3), quan les restriccions ja comencen a ser de màxims. Per evitar-ho, aposta per perforar una vuitantena de pous —ha destinat una subvenció de 20 milions d'euros— així com per "accelerar" les obres per augmentar la capacitat de la potabilitzadora del Besòs d'Aigües de Barcelona.
Contradiccions amb la dessalinitzadora flotant
I quin paper hi jugarà la dessalinitzadora temporal al port de Barcelona? Aparentment, cap. Però això depèn de quin alt càrrec de la conselleria contesti. Jordi Sargatal, secretari de Transició Ecològica, destacava a TV3 que era un projecte a tenir molt en compte per al curt termini: "Continua en els nostres plans. Totalment", va afirmar divendres.
Aquest dilluns, en canvi, la directora general de Transició Hídrica, Concha Zorrilla, la descartava en declaracions a Catalunya Informació. Des de Ginebra, on se celebra la cimera mundial de sequera que inicialment havia d'acollir Barcelona, titllava el projecte d'"invent". "Només les tenen a l'Aràbia Saudita i no tenim clar com estan funcionant", va afegir. En aquest sentit, apuntava riscos tecnològics, de terminis —considera que tardaria un any i mig— i econòmics, per la dificultat de rendibilitzar una aigua que costaria fins a 10 euros per metre cúbic.
I la consellera Sílvia Paneque? Aquest dimarts "ni ha confirmat ni ha desmentit" que enterri el projecte impulsat per l'anterior executiu. S'ha limitat a constatar que no s'ha realitzat cap tràmit administratiu ni s'hi ha destinat un sol euro: "És un projecte que està en zero".
En canvi, ha reiterat que se centren a prioritzar la recuperació de pous i augmentar l'aigua potabilitzada al Besòs per tal d'augmentar els recursos disponibles per a la primavera i l'estiu de 2025. Una aposta que, a la pràctica, suposa congelar la dessalinitzadora flotant, ja que precisament estava pensada per evitar que Catalunya tornés a caure en la temuda emergència.
La consellera Sílvia Paneque també ha assegurat que l'executiu està estudiant la via per tancar els expedients iniciats contra ajuntaments per incompliments de la normativa per la sequera perquè es pugui evitar la sanció. La també portaveu de l'executiu ha dit que l'objectiu del nou Govern és "incentivar i ajudar amb subvencions els ajuntaments" i "no insistir en la via sancionadora".