Raimon Obiols defensa el diàleg serè amb Espanya per encaixar-hi millor. Foto: Adrià Costa
Raimon Obiols va ser primer secretari del PSC entre 1983 i 1996, candidat del seu partit a la presidència de la Generalitat i, des del 1999, eurodiputat. Ara ha escrit les seves memòries polítiques, ‘El mínim que es pot dir’ (RBA, 2013). Hi explica, per exemple, com en una reunió a finals dels anys vuitanta en què hi havia Ernest Lluch, Pasqual Maragall i Felipe González, va exposar-los la seva tesi sobre el comportament dels catalans davant la possibilitat d'assolir la independència: “els vaig exposar que, si hi hagués un botó que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya –fos quina fos la seva simpatia política, les seves arrels o la seva llengua– poguessin votar –sense conseqüències negatives, sense hostilitats– per una Catalunya plenament lliure, la majoria premeria aquell botó. Quin és el problema? Que aquest botó no existeix”, assegura Obiols en una entrevista al setmanari EL TEMPS.
Preguntat per si avui aquestes hostilitats són previsibles, respon sense embuts: “A vostè què li sembla?Catalunya es va quedar sense estat... El general De Gaulle deia “la Catalogne c’est un Portugal mal réussi”, Catalunya és un Portugal que no va reeixir. És com el joc de les cadires musicals dels infants: donen voltes a l’entorn de les cadires i un nen es queda sense cadira. Aquesta és la realitat. Durant molts anys Catalunya ha reaccionat davant d’aquesta realitat. I ha reaccionat d’una manera altament positiva. Ha estat un poble resilient, no sols resistent. Ara els terapeutes fan servir aquesta paraula quan un malalt pateix un handicap i excel·leix en altres aspectes justament per l’existència d’aquest handicap. Catalunya ha donat uns resultats molt bons en els terrenys de la creativitat, l’impuls econòmic, el desenvolupament d’una societat convivencial i lliberal –en el sentit ampli del terme”. Al seu parer, “el fet de no tenir estat ha fet excel·lir Catalunya”.
L'eurodiputat del PSC també constata que “tothom imagina una sèrie d’estructures per a un avenir del poble de Catalunya que no són estrictament les estructures dels vells estats. Per exemple, molt pocs parlen d’un exèrcit català. Es tracta d’imaginar una estructura més lleugera, més encaixada a Espanya –i crec també que en un estat nació com Espanya, que s’ha de reformular molt dràsticament en els propers anys”. Obiols, però, no es desmarca de la postura oficial del partit i reclama “un diàleg serè cap a una més gran claredat de perspectives estratègiques sense messianismes, sense instrumentalitzacions i sense càlculs; amb una veritable voluntat de contribuir a un futur millor per al nostre país”.
