Per a demà està convocat un retrat a tot color dels partits catalans. Hi estan convocats tots i tots hi tenen a perdre. A diferència del procés de l'Estatut, aquesta vegada no hi ha marge per a maniobres posteriors a Madrid o davant els tribunals. Són els diputats que ens representen i hauran de ser ells els que ens diguin de quina manera resolem la gravíssima crisi econòmica i política que se'ns està empassant dia a dia.

Si Artur Mas compleix, CiU no mercadejarà i entrarem en la via que porta al xoc de trens amb la legalitat espanyola. I si es fa enrere, la coalició va directa al precipici polític i electoral. El PP -amb l'adjectiu "català" acabat d'estrenar- intentarà retornar Mas a la via del cove, encara que ja no hi hagi peix. Però si no ho aconsegueix, l'estrella d'Alícia Sánchez-Camacho haurà estat fugaç. Just al contrari que la d'Oriol Junqueras, que se situaria, de cop, al bell mig de la política catalana.

I és en aquest retrat tan acolorit que el PSC s'arrisca a sortir borrós i enrojolat. Andalusia viu molt bé amb el seu superàvit fiscal i no serà fàcil que Pere Navarro s'atreveixi contra un cafè per a tothom que van inventar-se a Sevilla per servir-lo des de Madrid. Però aquella cafetera porta trenta anys al foc i ja crema. O sigui que, finalment, el PSC haurà de decidir entre els privilegis d'Andalusia i els drets de Catalunya.