Jorge Fernández Díaz s'ha submergit en un mar de cinisme en la seva croada a Twitter. De moment, només s'ha actuat en els àmbits temàtics en els quals el PP està especialment interessat, com les consignes en favor d'ETA -un clàssic que no passa mai de moda, malgrat la inactivitat- i, recentment, les persones que s'han alegrat de l'assassinat de la presidenta de la Diputació de Lleó, companya de partit del ministre. Únicament això.

Per contra, al govern de Madrid li són del tot indiferents, per exemple, les onades de catalanofòbia que inunden les xarxes socials de forma periòdica i que, en el cas del Boig per tu de Shakira, van arribar a impactar la premsa nordamericana. A Fernández Díaz també li és igual que insultin, amenacin o assetgin el president de la Generalitat o qualsevol polític català, una actitud que defineix perfectament la profunditat del seu sentiment de pertinença a aquest país. De la mateixa manera que li importen ben poc les barbaritats que rebi qualsevol col·lectiu del qual ell no en formi part.

El ministre de l'Interior seria un objectiu d'ETA, en cas de ruptura de la treva, i també és un alt càrrec del PP, igual com la persona  assassinada a Lleó. Però no és jueu. Així que fan molt bé les vuit associacions que han denunciat el tsunami de judeofòbia que es va desencadenar a Twitter després de l'eliminació del Reial Madrid a mans del Maccabi de Tel Aviv. Què és odi? Y tu me lo preguntas, que deia el poeta.