Els socis d'Òmnium escolliran aquest dissabte Xavier Antich com a nou president de l'entitat i prendrà el relleu, així, al fins ara president, Jordi Cuixart. L'assemblea general ordinària es fa aquest matí a la Farga de l'Hospitalet de Llobregat i donarà el tret de sortida a l'etapa post-Cuixart. Antich i la seva junta directiva, en la qual destaquen Mònica Terribas, Joaquim Forn, Natza Farré o David Fernàndez, té al davant el repte de liderar la principal entitat sobiranista del país en un moment de desorientació estratègica, de picabaralla entre els principals partits i amb ofensives de l'Estat en flancs cabdals com ara el de la llengua, amb la sentència del 25% de castellà a l'escola.

L'assemblea renovarà bona part de la cúpula de l'entitat. Concretament, s'escolliran dotze càrrecs de la junta directiva per un període de quatre anys, inclòs el president, i quatre càrrecs per un període de dos anys. També s'ha d'aprovar l'acta de l'última assemblea, del juny de l'any passat, el pla de treball per al 2022 i els pressupostos d'aquest any. Ja fa dies que els socis poden votar de manera telemàtica els membres de la junta -només s'ha presentat la candidatura liderada per Antich- i també es pot fer presencialment al recinte de la Farga. Els resultats es proclamaran al migdia i la nova junta prendrà possessió.

Òmnium vol que els nous dirigents de l'entitat siguin protagonistes de l'assemblea. Antich pronunciarà un discurs en què presentarà les claus i els reptes de la nova etapa que engega l'entitat després de sis anys de presidència de Cuixart, en què l'organització ha crescut en nombre de socis i el país ha viscut els moments més intensos del procés. Antich s'ha envoltat de gent de la seva confiança i també amb perfils mediàtics de diverses sensibilitats. Els quatre principals càrrecs per sota de la presidència els ocupen dones: la periodista Mònica Terribas, com a vicepresidenta primera; Marina Gay, portaveu d'Òmnium a Som Escola, vicepresidenta segona; Marina Gallés, advocada i membre de la Comissió de Dones de l'ICAB, secretària; i Marta Garsaball, advocada i directora de serveis del Departament de Cultura, com a tresorera.

La formació i la preparació serà cabdal en el mandat d'Antich. Algunes veus apunten que, pel tarannà i trajectòria del nou president, Òmnium aprofundirà en el caràcter ideològic i intel·lectual. En la nova etapa serà protagonista l'Escola de Formació Guillem Agulló, de la qual Antich en va ser un dels impulsors i que ja ha començat a caminar. En els últims anys, el nou president ha teoritzat molt sobre els drets civils i la desobediència civil, cosa que el va apropar a Òmnium i a l'anterior junta directiva, on va entrar l'any 2017. La seva trajectòria en aquest camp es tradueix en el programa de la seva candidatura, que ressalta la importància de la formació, l'organització, la mobilització permanent, l'acció no-violenta i, "quan calgui", la desobediència civil, per preparar futurs embats amb l'Estat.

[h3]"Nous lideratges" per a una "altra fase" del procés[/h3]
El discurs d'Antich també es preveu que inclogui referències a la necessitat d'impulsar "nous lideratges" en el que ell mateix va definir, fa unes setmanes, com una "altra fase" del procés. En els darrers mesos, Cuixart ha intentat sense èxit recosir el moviment independentista, marcat des de fa anys pels retrets creuats, la desunió i la manca d'una estratègia compartida. Òmnium, l'únic espai que avui en dia és capaç d'aglutinar des de Junts fins als comuns, també ha rebut crítiques per part d'alguns sectors de l'independentisme. L'abraçada de Cuixart amb Miquel Iceta o l'incident amb Ada Colau al pregó de la festa de Gràcia. Recentment, Valtònyc, bon amic de l'exconseller exiliat Lluís Puig, va acusar l'entitat de fer "campanyes de màrqueting i tuits". És en aquest context que el fins ara president d'Òmnium decideix fer un pas al costat, una decisió que ha madurat amb temps.

De fet, Antich fa mesos que ha anat guanyant pes dins de l'entitat. Ha participat en actes públics acompanyats o substituint Cuixart, i també ha estat present en trobades polítiques amb partits i entitats per mirar de redefinir (sense resultats, per ara) el rumb del procés. Amb el relleu a la presidència, Cuixart deixa pas a un nou lideratge. ERC, amb Oriol Junqueras i Marta Rovira al capdavant, i Junts, amb Carles Puigdemont i Jordi Sànchez com a president i secretari general, no s'han sentit interpel·lats per renovar les seves direccions. La CUP, per la seva pròpia dinàmica, sí que ha anat generant noves cares al capdavant de la formació. Anna Gabriel, exiliada a Suïssa, és l'única líder de 2017 que ha abandonat la primera línia política. L'ANC també canviarà de lideratges en els pròxims mesos.

[h3]Defensar la llengua amb la vista posada a Europa[/h3]
La nova junta té al davant reptes importants perquè, malgrat que el procés es troba en hores baixes, la pressió de l'Estat no s'atura. L'àmbit de la llengua és ara dels més afectats, amb la sentència contra la immersió que imposa un 25% de català a les aules i un ús social del català que preocupa els experts. Òmnium, com a entitat de defensa, també, de la llengua, va anunciar fa mesos una bateria de propostes i accions per protegir el català -com les parelles lingüístiques o una fàbrica de continguts audiovisuals- i també s'ha mobilitzat en defensa del català a l'escola. Quan la llei de l'audiovisual entra en fase d'esmenes al Congrés, Òmnium i altres entitats han redoblat la pressió als partits perquè intentin millorar-la per garantir més presència de català.

Tot plegat, sense oblidar la carpeta del procés. En un moment en què el Govern prioritza la taula de diàleg, l'independentisme està pendent de les sentències que arribin d'Europa, tant pel que fa als recursos contra la sentència de l'1-O a Estrasburg -Cuixart va ser el primer que va presentar la demanda, denunciant diverses vulneracions de drets-, com pel que fa a les resolucions que arribaran en els propers mesos des de Luxemburg sobre els exiliats. Amb moltes qüestions sobre la taula -també els efectes de la pandèmia sobre la societat o la irrupció de l'extrema dreta, que persegueix "dividir la societat catalana"- la nova junta d'Òmnium comença l'etapa post-Cuixart.