Fa més d'una dècada, Artur Mas va fitxar l'acadèmic Francesc Xavier Mena per portar les regnes de la conselleria d'Empresa i Ocupació. De totes les intervencions que va protagonitzar al Parlament només n'hi va haver una que es va fer popular: en una sessió de control, va recomanar als joves catalans que se n'anessin al Regne Unit a servir cafès. El país encara vivia el sotrac de la crisi financera del 2008 i s'havia entrat en plena austeritat, de manera que les perspectives eren més aviat magres. Joves amb perfil acadèmic alt van prendre la decisió, en aquell moment, de marxar a l'estranger per explorar noves oportunitats fora de Catalunya.
A les acaballes del 2023, el Govern aposta ara per posar-ho fàcil a tots aquells que vulguin tornar al país. L'executiu, de fet, calcula que hi ha mig milió de catalans que viuen a l'estranger, i recalca que s'han de crear les condicions per al seu retorn, com ha assenyalat aquest dilluns el president de la Generalitat, Pere Aragonès, en un acte amb la consellera d'Acció Exterior, Meritxell Serret, i membres de la comunitat catalana a l'exterior. "Hem de nodrir el país dels professionals formats a Catalunya, que tenen una àmplia experiència internacional i amb la millor de els capacitats per a una inclusió plena, perquè van néixer a Catalunya", ha indicat Aragonès.
Del mig milió de catalans que viuen fora del país, 367.367 tenen com a adscripció un municipi de Catalunya, si es fa cas als registres de l'1 de gener d'enguant. Un 63,8% són nascuts a l'estranger, un 3,79% en províncies espanyoles i un 32,43% nascuts a Catalunya. Entre les persones nascudes a Catalunya residents a l'exterior, en destaca la "significativa representació" dels menors de 19 anys i dels majors de 85 anys. El Govern també manté que a partir del 2014 es va registrar un creixement progressiu de les persones retornades, que l'any 2017 es va estabilitzar al voltant de les 10.000 persones, amb l'excepció dels anys de la pandèmia.
Entre les accions concretes a curt termini que contempla el pla i que estan adreçades a la ciutadania resident a l'exterior i a les entitats hi ha l'ensenyament de la llengua catalana a infants i adults, així com també la creació d'un espai virtual que sigui un punt de referència únic per a les persones residents a l'exterior. En l'àmbit de les entitats, la iniciativa inclou un programa de beques per fer-los-hi costat l'any 2024. Hi ha fins a un centenar de comunitats catalanes a l'estranger que estan actives, i n'hi ha fins a 156 que estan reconegudes pel Govern.
Operació tornada: pla per facilitar el retorn de mig milió de catalans
Política
El Govern promou que una iniciativa perquè el "talent" que va deixar Catalunya després de la crisi econòmica del 2008, majoritàriament joves de menys de 35 anys i amb un perfil acadèmic alt
- Reunió de Pere Aragonès i Meritxell Serret amb la comunitat catalana a l'exterior. | Govern -
- | Govern
ARA A PORTADA
-
Societat Els maquinistes endureixen la guerra amb Renfe i allarguen l'agonia dels passatgers de Rodalies Neus Climent | Gerard Mira
-
Política «Li desitjo el millor al PSOE, però no treballo per al PSOE» Oriol March | Lluís Girona Boffi
-
Política Nogueras reclama a tots els candidats comprometre's per escrit a «parlar sempre en català» al Congrés Oriol March
-
Política Apujar els salaris de tots els treballadors tant com pugi l'IPC, la nova proposta de Colau a l'Estat David Cobo
Publicat el
18 de desembre de 2023 a
les 19:00
Actualitzat el
18 de desembre de 2023 a les
19:24
Et pot interessar
-
Política
Per què la dona d'Abascal pot beneficiar-se d'una bonificació social per a famílies vulnerables?
-
Política
Guillem Agulló, reconegut com a víctima del terrorisme 33 anys després
-
Política
Els compromisos del PSC per al 29-N: complir els acords pendents i muscular serveis públics
-
Política La parella d'Abascal, beneficiària d'una bonificació social per a famílies vulnerables
-
Política
La campanya del 29-N es reprèn en plena vaga a Rodalies
-
Política
El vot del senyor bisbe
