Tant se val el lema de la manifestació. Aquest Onze de Setembre podria portar perfectament una pancarta blanca al capdavant i la seva interpretació continuaria essent inequívoca: cal exercir el dret a decidir que ja es va invocar en les tres grans manifestacions anteriors. Per això el que de debò és essencial és a qui s'adreçaran els milers de persones que sortiran al carrer per la Diada. Demanar el pacte fiscal seria tornar a reclamar alguna cosa a Madrid, igual que la societat catalana va protestar contra el Tribunal Constitucional o Rodalies de Renfe. Molt còmode per als partits catalans però, sentint-ho molt, aquesta fase està superada del tot.

Ni tan sols estem parlant d'una manifestació reactiva, perquè no hi ha hagut cap agressió nova i definible, sinó un canvi d'estratègia del catalanisme popular. Per primer cop, serà una convocatòria que no s'adreçarà a Madrid, sinó a les institucions pròpies i als partits i persones que les dirigeixen. Són els 135 diputats i el Govern català els que s'han de sentir al·ludits en el manifest que es llegeixi al final. Madrid ja no importa.

Així que, Molt Honorable Senyor President de la Generalitat; Honorable Senyora Vicepresidenta; Honorables Senyors i Senyores consellers i conselleres; Il·lustres Senyors i Senyores diputats i diputades del Parlament de Catalunya... La manifestació és per a què vostès facin un pas endavant. Pacte fiscal sí, com el de Portugal.