Consideració prèvia: De les declaracions d'aquest dissabte de Raimon a Catalunya Ràdio, “Jo no sóc un independentista perquè no m'ho havia plantejat mai”, trobo més preocupant la segona part de la frase que no pas la primera. Que el senyor Raimon estigui o no a favor de la independència de Catalunya és una qüestió que haurà de decidir ell -si pot ser amb coherència amb la seva carrera musical-, però que a aquestes alçades avisi que simplement, encara no s'ho ha plantejat, m'és literalment increïble.
Amb tot, Raimon ha obert un debat necessari quan s'ha referit a l'anticatalanisme actual al País Valencià i al fet que, amb la independència, aquest sentiment “pot créixer”. Independentista o no, Raimon sempre ha estat un defensor de la unitat de la llengua i ha rebut més d'un cop per reclamar que valencià i català de València són exactament el mateix, i per això ara es preocupa del que pugui passar a la seva terra l'endemà de la independència.
No es pot defugir ni ajornar aquest debat, perquè per bé o per mal, una Catalunya independent repercutirà en la resta de regions que conformen els Països Catalans. En aquest sentit hi ha qui defensa que l'efecte serà positiu, perquè un Estat català podrà negociar d'igual a igual amb Espanya, i també amb França, i arribar a acords en matèria lingüística i cultural que beneficiïn les dues parts.
Ara bé, també hi ha els que consideren que precisament la independència comportarà una radicalització de les fòbies anticatalanes i que, almenys en la part del domini lingüístic que romangui sota administració espanyola, els atacs a la llengua catalana i a la seva unitat es multiplicaran.
Admeto que m'inclino més aviat per l'opció catastrofista i és per això que em faig al càrrec de les paraules de Raimon. Però també crec que no és admissible considerar que, per evitar aquest problema, el millor és oblidar-nos de la independència. Seria molt covard acceptar la renúncia, però a més, no ens donaria cap garantia que aquest anticatalanisme que ens anuncia Raimon hagués de minvar.
Al contrari, només la independència donarà les eines per poder contrarestar l'anticatalanisme, potser no serà fàcil, però és a hores d'ara l'única via possible. La història ensenya que recular per intentar apaivagar el teu adversari no dóna bons resultats. Si no ho creieu, pregunteu-li a Loquillo que va passar l'any 38 a Munic, segur que us ho explica la mar de bé i sense confusió possible.
