03
de març
de
2017, 15:30
Actualitzat:
23:29h
Pedro Sánchez conversa amb Susana Díaz, en una imatge d'arxiu Foto: Flickr PSOE
"Vam donar per mort Sánchez massa aviat". La reflexió dels quadres pròxims a la gestora del PSOE denota el pànic amb què el "susanisme" i l’establishment socialista encaren el procés de primàries que tindran lloc al mes de maig. Cinc mesos després de la dimissió del secretari general del PSOE al comitè federal més sonat que es recorda, l’èxit de convocatòria dels seus mítings –2.000 persones a Dos Hermanas, Sevilla, territori Susana, i ple absolut a la presentació del seu programa polític a Madrid- ha activat les alarmes a San Telmo i al carrer Ferraz. El guió es torça.
El primer torpede contra la línia de flotació de Sánchez ha fet llufa. La candidatura de Patxi López –que porta el segell d’Alfredo Pérez Rubalcaba- no només s’ha demostrat incapaç d’erigir-se com a alternativa al "sanchisme", sinó que podria acabar generant l’efecte contrari al que es pretenia i dividint el vot dels partidaris d’un PSOE d’ordre. El "submarí" de Susana Díaz –com el descrivia dimecres Sara González a aquesta crònica- no omple mítings, ha perdut suports estratègics i, de moment, només desperta simpaties a la federació basca –la seva- i part de la de Madrid.
La gestora del PSOE, mentrestant, espera amb neguit que arribi la "autoridad competente". Susana Díaz ha estirat el calendari més enllà del que convenia i ha deixat marge a Sánchez per carregar ideològicament el seu projecte. El PSOE andalús calculava que després del cop les bases s’anirien calmant amb el pas del temps, però els acords entre socialistes i populars al Congrés han donat combustible al Peugeot 405 amb què l’ex-secretari general va iniciar la seva gira per "escoltar la militància".
Sánchez s’ha fet fort a l’únic espai socialista que quedava desocupat: el d’un "no és no" escorat a l’esquerra i obert al reconeixement de la plurinacionalitat de l’Estat que ara s’erigeix també contra els dirigents que han investit Rajoy. L’ex-secretari general del PSOE –que només fa dos anys presentava la seva candidatura acompanyat d’una gran bandera espanyola i trucava a al porta de C’s- teixeix noves aliances, construeix el seu discurs, i -mentre Díaz no presenti la seva candidatura- no té ningú que el contraresti.
Susana Díaz farà el pas. Previsiblement a finals de març. No té marge d’error. Si no creua el Guadiana, el PSOE quedarà a mans de Sánchez i immers en una guerra civil
Susana Díaz farà el pas. Previsiblement a finals de març. No té marge d’error. Si no creua el Guadiana, el PSOE quedarà a mans de Sánchez i immers en una guerra civil. La maniobra, però, no està exempta de riscs: s’exposa a perdre l’únic feu del socialisme espanyol que es manté ferm davant Podem: Andalusia. Després d’impulsar la candidatura de López, El País i Alfredo Pérez Rubalcaba –membre del seu consell editorial- preparen el terreny i lloen la líder dels socialistes andalusos.
Díaz té el suport de barons com Guillermo Fernández Vara (Extremadura), Emiliano García-Page (Castella-La Manxa) i Ximo Puig (País Valencià), a més de Felipe González i Zapatero, però l’etiqueta de candidata oficialista –i l’aval incòmode de la dreta mediàtica- poden acabar llastrant les seves possibilitats. La partida final només es jugarà entre dos, i per ara l’única estratègia que ha desplegat per convèncer la militància passa per situar-la davant una dicotomia: estabilitat o caos.
Mentrestant, els barons es comencen a posar de perfil. Els suports inequívocs d’alguns dirigents –com el de Francina Armengol a Patxi López- han donat pas a declaracions més ambigües. Les enquestes posen de manifest el suport dels votants socialistes a l’ex-secretari general, i el PSOE ha demostrat en incomptables ocasions –com bé sap Bono, que va perdre per nou vots davant Zapatero- que el candidat oficialista no té sempre les de guanyar.
En aquesta batalla hi tindrà també un paper destacat el PSC. La setmana que ve Miquel Iceta i el president de la gestora del PSOE, Javier Fernández, signaran l’acord que posarà punt i final a la crisi oberta pel "no" dels socialistes catalans a la investidura de Rajoy. Iceta ha promès "neutralitat" però a ningú se li escapa que la militància del PSC donarà un suport majoritari a Sánchez. Núria Parlon ho té present, i per això –malgrat haver comptat amb el suport de Susana Díaz durant les primàries al PSC- es va deixar veure a l’acte de presentació del projecte de Sánchez per a la secretaria general del PSOE.
Sigui qui sigui el pròxim líder del PSOE, les primàries i el congrés no posaran punt i final a la guerra civil que viu el socialisme espanyol
Sigui qui sigui el pròxim líder del PSOE, les primàries i el congrés dels dies 17 i 18 de juny no posaran punt i final a la guerra civil que viu el socialisme espanyol. Una victòria de Susana Díaz enconarà el distanciament entre la direcció i unes bases que no comparteixen l’estratègia seguida al Congrés. Si guanya, Díaz haurà d’allargar el mandat de Rajoy per evitar que el fiasco a unes eleccions anticipades posi punt i final a la seva aventura.
Per contra, una victòria de Sánchez a les primàries, on voten tots els militants, pot topar amb una maniobra de la vella guàrdia per confeccionar una executiva hostil al Congrés del PSOE, on voten els delegats elegits –i per tant afins– a les agrupacions. Si es dona el cas, el PSOE hauria d’anar dividit i enfrontat a unes eleccions anticipades on l’única incògnita seria saber de nou si quedaria per sobre o per sota de Podem.