L’aixecament militar del 18 de juliol de 1936 va escapçar de manera violenta l’inici de l’experiència autonomista a Galícia, que acabava d’aprovar el seu Estatut sota la Segona República. El triomf dels militars revoltats els primers dies de la Guerra Civil va reduir el país a la bota militar, ni que fos –la història té aquests sarcasmes- la d’un general nascut al Ferrol.

L’historiador Uxío-Breogán Diéguez és un dels màxims estudiosos del galleguisme i ha publicat Nacionalismo galego aquén e alén mar. Desarticulación, resistencia e rearticulación (1936-1975) (Edic. Laiovento). Un galleguisme víctima de Franco que va haver d’actuar en el pitjor context, ja fos a l’interior o a ultramar, a l’exili. L’autor, un investigador molt prestigiós que dirigeix Murguía, una revista especialitzada en recerca històrica, segueix en el llibre l’itinerari del nacionalisme gallec, que va prendre volada en la segona dècada del segle XX i que va rebre amb alegria l’arribada de la República.

Les diverses organitzacions galleguistes, com les Irmandades de Fala, desemboquen els anys trenta en la creació del Partit Galeguista, amb figures rellevants com Otero Pedrayo i, especialment, Daniel Rodríguez Castelao, barreja sorprenent d’intel·lectual i home d’acció que va donar una forta empremta al nacionalisme. Sens dubte, el moment més gloriós del moviment galleguista es va produir el 28 de juny de 1936, quan un plebiscit va referendar el projecte d’Estatut d’autonomia. Era el triomf d’una gran mobilització engegada el 1931 a través dels ajuntaments gallecs. Malauradament, la victòria franquista del mes següent va estroncar d’arrel la voluntat d’autogovern.

La mort de Castelao, exiliat a Buenos Aires, el 1950, va deixar un buit important. L’autor desgrana l’evolució posterior d’un galleguisme que veu néixer els anys seixanta un seguit de forces noves, com la Unió del Poble Gallec, més tard fundadora del Bloc Nacionalista Gallec (BNG), o el Partit Socialista Gallec liderat per Ramón Piñeiro, en els rengles del qual va començar les seves carreres polítiques Xosé Manuel Beiras.

Uxío-Breogán Diéguez és un autor obligat per qui vulgui endinsar-se en l’evolució del nacionalisme gallec. També és un intel·lectual pont que ha participat activament en les trobades d’investigadors gallecs, catalans i bascos, l’anomenada Galeusca d’historiadors que va començar el 2008, per assolir un millor coneixement de les realitats mútues de les tres nacions que comparteixen trets comuns i són víctimes per igual del mateix estat aliè.