Oriol Junqueras no s'ha mogut ni un mil·límetre del que ja havia anunciat: Llista paraigua, però amb candidatures separades. O sigui que hem arribat al cap del carrer, Artur Mas ha de decidir si dissol, o no, el Parlament. Però, si ho fa, no disposarà de la xarxa d'una llista de país. La llista paraigua no serveix de paracaigudes.

ERC ha proposat tota mena d'ornaments (punt comú, personalitats independents, algun acte conjunt...) que permetin visualitzar la voluntat d'una majoria de la societat catalana d'avançar cap a la creació d'un Estat Català. Però es nega a confondre les seves sigles amb les de CiU, caracteritzades per Junqueras com a situades a la dreta i, sobretot, castigades pels escàndols de corrupció que simbolitza molt especialment el cas Pujol. Està en el seu dret. Com també ho estarà Artur Mas si decideix completar el seu mandat.

Però, en qualsevol cas, la segona meitat d'aquesta legislatura aportaria molt poc capital polític a CiU. I Artur Mas ha aconseguit un lideratge social prou sòlid com per plantejar-se anar a unes eleccions en solitari o, si ho vol, acompanyat dels noms independents que sembla que té al cap. Inevitablement, Mas haurà d'arriscar més que Junqueras.