El monestir de Montserrat ha rebut aquesta tarda la Medalla d'Honor del Parlament en el que ha estat l'acte inicial de la celebració de la Diada. La cambra reconeix que l'abadia és "la principal icona de la identificació d'un poble, transcendint la seva dimensió religiosa i espiritual per esdevenir un símbol de catalanitat i un factor d'integració social i de projecció universal" i subratlla "la seva trajectòria històrica, com a mantenidor dels valors populars i de les llibertats democràtiques, estant al costat de les institucions nacionals de Catalunya en els pitjors moments de la nostra història".
Montserrat rep el guardó just quan comença la commemoració del seu mil·lenari, quan l'abat Oliba va fundar l'abadia l'any 1025. Un bon moment, però que no el preserva d eles discrepàncies. L'auditori del Parlament ple esperava l'acte d'hissada de la senyera, a la façana de l'edifici, mentre el president Salvador Illa passava revista als Mossos i els Cors de Clavé cantaven El Cant de la Senyera, s'escoltaven els crits de protesta d'un grup de familiars de víctimes d'abusos sexuals, que mostraven algunes pancartes ("la història us condemnarà").
La historiadora de la Universitat de Girona Maria Dolors Vidal ha fet una semblança històrica de la trajectòria del cenobi benedictí, que s'ha remuntat al Sant Benet que va transmetre la vida monàstica ooriental a Europa, un tipus de vida que vol plasmar la frase de Kempis, "estima no ser conegut". L'acadèmica ha al·ludit a l'impacte que romàntics alemanys com Schiller i Goethe van rebre de la muntanya sagrada.
De les declaracions d'Escarré a la tancada d'intel·lectuals
Montserrat ha acompanyat la història contemporània de Catalunya i s'insereix de ple en l'imaginari col·lectiu del poble català. Això és especialment present en la memòria de l'antifranquisme. Potser des de les declaracions explosives en aquell moment de l'abat Escarré a Le Monde on afirmava que el règim franquista es proclamava catòlic però infringia les ensenyances del cristianisme.
Hi ha molts episodis del combat contra la dictadura que no es poden destriar de l'abadia, que va ser lloc d'acollida de perseguits i opositors, en algun cas de manera espectacular, com amb la tancada d'intel·lectuals que es va fer la tardor del 1970, per protestar contra les sentències de mort en el Procés de Burgos. La historiadora Vidal l'ha esmentat, destacant la feina feta aquells anys i la de sempre, en què el monestir "acull tothom", perfilant tots els vessants de l'abadia, des de la biblioteca i l'estudi bíblic al patrimoni musical, des de les seves publicacions a l'expressió de fe popular, expressada en la Moreneta i el Virolai: "Il·lumineu la catalana terra".
Maria Dolors Vidal ha subratllat també el paper de Montserrat com a punt d'encontre de vells catalans i nous catalans, creients i no creients, Orient i Occident, refugi davant del "vertigen sense sentit, les vides malaguanyades, consol a la ferida del món" o busquen, com Goethe, "el seu propi Montserrat". Al final, ha resumit l'aportació de l'abadia en un concepte que segurament ha connectat amb l'univers dels presents: "Un port de salvament".
Gasch: "Quantes coses es podien haver fet millor!"
El president del Parlament, Josep Rull, ha lliurat la Medalla d'Honor, a l'abat de Montserrat, Manel Gasch, que tot seguit ha intervingut. L'abat s'ha reconegut "humilment agraït" i ha admès que "en mil anys també es cometen errors". Referint-se, sense esmentar-los, als escàndols que també han esquitxat la comunitat, ha assenyalat: "Quantes coses que han passat es podien haver fet millor! Algunes les sabem i les hem intentat esmenar". Gasch ha refermat la fidelitat del monestir a la llengua: "El català protagonitza el 80% de la nostra pregària. El 20% restant és en llatí".
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha intervingut subratllant que la Diada pot ser un bon moment pel "retrobament" i s'ha referit a Montserrat i els seus "mil anys d'estabilitat, mil anys de catalanisme", tot demanant a la comunitat benedictina que treballi "per l'entesa i no per la discòrdia".
Josep Rull ha fet el discurs de cloenda, citant el Joan Maragall que definia la muntanya com "el miracle de Catalunya". Rull l'ha qualificat d'"oracle de Catalunya, on es busca el consol i on es dona les gràcies", un lloc essencial pel país i ha recordat el discurs de Pau Casals a l'ONU, quan va recordar el caràcter pioner del parlamentarisme català i del moviment Pau i Treva lligat al fundador del cenobi, l'abat Oliba. Rull també ha al·ludit als moments de "foscor" del monestir en què s'han produït fets que han mostrat "el pitjor del gènere humà".
L'Escolania de Montserrat ha posat el to musical a la celebració. Ho ha fet primer entonant el Virolai i, en la cloenda, Els Segadors. Ha estat el colofó d'un acte que ha tornat a plasmar el poder de convocatòria de Montserrat. Poques institucions poden convocar quatre presidents de la Generalitat: Jordi Pujol, Artur Mas, José Montilla i Salvador Illa; cinc presidents del Parlament: Núria de Gispert, Ernest Benach, Roger Torrent, Laurà Borràs, Anna Erra i Josep Rull; un Govern en ple i dos bisbes com Agustí Cortés, de Sant Feliu, i el d'Urgell, Joan-Enric Vives. Un reconeixement al llegat de Montserrat que, en aquesta ocasió, ha tingut el mèrit d'incorporar l'autocrítica pels abusos sexuals. "Tot ajuda a créixer si es reconeix", ha dit l'abat. També els mites han de demanar perdó.