01
de març
del
2017
Actualitzat
el
02
de març
a les
15:41h
Els socialistes donen per fet que la presidenta d'Andalusia, Susana Díaz, ha de fer el pas i presentar-se a les primàries del maig per ser secretària general. Uns perquè consideren que després de moure entre bambolines els fils del partit ja no té marge per no enfrontar-se a cara descoberta als seus rivals. D'altres perquè veuen en ella una capacitat de lideratge i de cohesió del partit que consideren que cap altre dirigent a hores d'ara té per revifar el PSOE. Un cop l'ex-secretari general Pedro Sánchez i l'ex-lehendakari Patxi López -que aquest dimecres ha programat un acte amb militants del PSC a Barcelona- ja han anunciat que estan disposats a plantar batalla, el focus se situa ara sobre la dirigent andalusa.
Si realment Díaz vol comandar el partit, ara és el seu moment, malgrat que és conscient que el seu lideratge va quedar tocat a nivell intern després que una part del PSOE la considerés l'artífex de la caiguda de Sánchez. Díaz abandera el lideratge fort per tornar a fer del PSOE un partit capaç de plantar cara al PP i per exhibir la seva força recorda que l'andalusa és la federació més potent i que, a més, està al capdavant de la Junta en un moment de pèrdua de poder territorial generalitzat al partit.
Patxi López, la peça del mig
Díaz compta amb la connivència dels quadres de poder del PSOE i, per això, ja fa temps que fa càlculs per valorar les seves oportunitats d'èxit, com ha fet cada vegada que s'ha plantejat un pas endavant en la seva carrera política. De fet, hi ha dirigents que no dubten que el fet que Patxi López es presenti com a candidat forma part de l'estratègia de Díaz -amb Alfredo Pérez Rubalcaba darrere- per intentar dividir el suport a Sánchez i assegurar-se així el primer lloc del podi.
López es reivindica com el candidat capaç de garantir la unitat del partit i trencar el frontisme que protagonitzen Díaz i Sánchez. Aposta per una reunificació d'un partit dividit basat en la moderació: cal escoltar la militància, sí, però també fer cas dels òrgans de direcció del partit com el comitè federal. Caldrà veure, però, si els posicionaments que defensa López acaba dividint el vot de Sánchez o, per contra, el de Díaz. Tot i que, davant del risc, sempre hi ha la possibilitat d'una retirada en el darrer moment. Per ara busca guanyar adeptes entre les federacions més afins a Sánchez. De fet, aquest dimecres a Barcelona ha assegurat que Catalunya és una "nació cultural", una definició que, ha advertit, també inclou l'Estatut andalús "sense que ningú se sorprengui".
Pedro Sánchez conversa amb Susana Díaz, en una imatge d'arxiu Foto: Flickr PSOE
La gira de Sánchez per plantar cara a Díaz
Sánchez està en plena gira per recollir suports i canalitzar a favor seu el malestar d'aquella militància que no estava d'acord amb facilitar la investidura de Mariano Rajoy i que van lamentar la seva dimissió. De fet, l'ex-secretari general s'ha auto-proclamat el "candidat de la militància" i abandera un gir a l'esquerra del partit amb el qual vol aplegar totes aquelles veus que van trencar una llança al seu favor quan es va veure obligat a plegar. Al PSC i a les federacions com la balear o la basca té alguns dels seus principals nínxols de vots, tot i que també ha aconseguit guanyar simpaties en federacions com l'andalusa al marge del que pensen els seus quadres de comandament.
Si bé és cert que el líder del PSC, Miquel Iceta, ha ordenat "neutralitat" durant tot el procés congressual als dirigents del seu partit per evitar més repressàlies i per preparar-se davant la possibilitat que sigui Susana Díaz qui prengui les regnes del PSOE, altra cosa és què farà la seva militància. De fet, a hores d'ara PSC i PSOE estan acabant de perfilar el cens perquè els socialistes catalans puguin participar a les primàries per escollir secretari general. Es tracta d'una formalitat gràcies a la qual el PSOE podria conèixer quants militants actius té el PSC.
Els càlculs de Díaz
La dada interessa especialment Díaz per fer els seus càlculs. De fet, ella va ser una de les veus que van alimentar que calia resoldre l'"asimetria" entre els dos partits i plantejar-se que els catalans no poguessin votar a les primàries del PSOE. Després de temptejar el terreny, va veure que aquesta seria una mesura que podria fer-li més mal que bé, així que almenys comptarà amb un mecanisme per visualitzar com la força del PSC ja no és la d'anys enrere.
Dels 17.238 militants que comptabilitza el partit només 9.115 van votar a les primàries per escollir entre Iceta o Núria Parlon. I això que el partit estava en plena efervescència i la militància més mobilitzada que mai. Ara, fonts de la direcció del PSC calculen que la xifra que s'apunti al cens per participar en la tria del líder del PSOE pot ser, fins i tot, menor, quedant per darrere de les federacions d'Euskadi i de Madrid, que tenen una bossa d'afiliats d'uns 18.400 i 15.800, respectivament. La federació andalusa en segueix tenint més de 45.000.