Pau Casals va ser un gran aficionat al fet casteller

Aquest dimarts, Barcelona va celebrar la primera Diada Pau Casals, que commemora els actes del 16 de juny del 1934, dia en què l’Ajuntament de Barcelona va concedir a Pau Casals la distinció de Fill adoptiu de Barcelonai la Medalla de la Ciutat, i va donar el seu nom a l’avinguda del Turó Parc. Els actes es van celebrar al Turó Parc, amb la presència dels Nens del Vendrell i els alcalde de la capital del Baix Penedès i Barcelona. Els Nens hi van alçar un pilar de cinc per homenatjar una figura clau de la cultura catalana i del naixement del Concurs de Castells de Tarragona.

De fet, Pau Casals va ser un dels privilegiats que va veure el primer 4de8 de la represa, carregat per la Colla Vella el 28 d'agost de 1932. Ho expliquen Salvador Arroyo i Pere Farrando al llibre Pau Casals i els castells, on asseguren que Casals assegurava anys després: «Recordo bé el primer quatre de vuit fet a l'Arboç (...). D'aquest castell que fa anys que no havia vist i fou precisament a la Festa Major de l'Arboç».
 

Com ja hem explicat a DiariCasteller.cat, el primer Concurs de Tarragona es va celebrar l'any 1932. Durant els mesos previs a la cita castellera, molts mitjans van mostrar el seu entusiasme pel certamen. La periodista Raquel Sans, autora d’un documental sobre les 25 edicions del Concurs, va més enllà i ha assegurat en diversos mitjans de comunicació que la idea d’un certamen va sorgir de gent com Pau Casals, que de fet va ser-ne el president. Segons Raquel Sans, Pau Casals va ser-ne l’impulsor, ja que veia necessari una cita com el Concurs per donar impuls a uns castells que havien revifat durant el final dels anys 20. Aquell mateix any, per exemple, la Colla Vella Xiquets de Valls havia fet història a l’Arboç carregant el 4 de 8 i descarregant el 2 de 7. Sobre Pau Casals, el Diari de Tarragona del 29 de setembre de 1932, publicava: «És ja un fet, i un fet que ens emplena a tots de satisfacció i entusiasme. L’eximi artista Pau Casals, un dels homes més entusiastes de la nostra terra en matèria de castells i un dels aficionats més entesos, ha acceptat en carta afectuosa que tenim a la vista, el lloc de la Presidència del Jurat. No cal dir que això, per a totes les colles concursants, representa una plena garantia d'encert, posat que l'entusiasme casteller de Pau Casals no està esclusivitat en l'actuació dels castellers vendrellenes, sinó que ha seguit sempre amb el més viu interès, l'actuació de totes les colles». Amb Pau Casals, van formar part del jurat Amadeu Martorell, Francesc Blasi Vallespinosa, Martí Güell i Bonaventura Olivé.

Tot i l’exili forçat amb l’arribada del franquisme, Pau Casals va mantenir el seu record casteller i va rebre fins i tot la visita d’alguns Nens del Vendrell a la Catalunya Nord. A més a més, tal i com expliquen Pere Farrando i Salvador Arroyo al seu llibre Pau Casals va seguir parlant de castells amb gent com Pere Català i Roca o Emili Miró, amb qui es van enviar cartes on recordaven els concursos de castells. Un exemple és el que escriu en el llibre de Jordi Morant: «Com a vendrellenc admiro els castells i em commouen molt. Reocordo perfectament el concurs del 1932, en el qual vaig presidir el jurat qualificador. (...) Estic molt content per recordar la festa de la nostra terra; els sentiments i ideals castellers es conserven i desitjo que continuïn».

La relació de Pau Casals amb els castells, doncs, va ser intensa. Des de petit els havia vist i n'havia guadit per Festa Major al Vendrel i un cop ja reconegut mundialment, les colles vendrellenques no van faltar en els seus homenatges. Pau Casals va visitar desenes de places i balcons per veure castellers arreu del Camp de Tarragona i Penedès. Pau Casals es va convertir també en mecenes de les colles vendrellenques.

Amb l'exili, Pau Casals va provar de mantenir-se al dia de les informacions castelleres. Quan

els Nens del Vendrell van descarregar el 3de8 el 1951 (el primer completat del segle XX), ell els va voler homenatjar amb una fotografia d'aquest castell penjada a casa seva, tal com afirma Alfonso Morillas en el seu bloc, qui també explica el viatge dels Nens el 1964 a França: «L’any 1964 els Nens del Vendrell viatgen per primera vegada a Prada, amb l’objectiu d’homenatjar al mestre, després d’haver-lo intentat abans sense èxit com a conseqüència de la situació política de l’època. D’aquell viatge, Llorenç Arbós i Romeu escriu una crònica una descriu les llàgrimes d’emoció del mestre en ser testimoni del Pde5 que els castellers del Vendrell van aixecar en el seu honor en acabar el concert que el mestre acabava d’oferir en el marc dels Festivals de Prada d’aquell any».

El passat 2014, la periodista Raquel Sans va rebre l'encàrrec de fer un reportatge sobre els XXV Concurs de Castells. El títol del film va ser prou clar: El somni de Pau Casals

El Somni de Pau Casals. 25 edicions del Concurs de Castells from Toniu Xou on Vimeo.