Pedro Sánchez arriba al 2023 amb els tercers pressupostos consecutius aprovats i la intenció d'estar tant de temps com sigui possible a la Moncloa. La resistència del president espanyol s'explica pel caramel que suposa, durant el segon semestre, assumir el lideratge de torn de la Unió Europea (UE), un càrrec que li permetrà un grau notable de visibilitat en un àmbit -l'internacional- en el qual s'hi desenvolupa amb desimboltura. Sánchez té entre cella i cella continuar com a president de l'executiu espanyol després de les eleccions de l'any vinent, que per calendari es podrien celebrar en els primers compassos del 2024. Se la jugarà davant del PP liderat per Alberto Núñez Feijóo, que per ara està per davant a les enquestes en un escenari on les majories absolutes són impensables.

Per continuar en el càrrec, Sánchez ho fia tot al perfil d'esquerres -les mesures aprovades en l'últim consell de ministres de l'any van en aquesta línia- i al combat ideològic amb la dreta. Pel que fa a Catalunya, el diàleg ha entrat en fase de congelació després de la reforma del codi penal -derogació de la sedició i modificació de la malversació-, i el PSOE no té cap intenció de fer concessions sobre el referèndum acordat que reclama el president de la Generalitat, Pere Aragonès. "Poden reclamar el que vulguin, però no es podrà produir", va assenyalar a finals del 2022. La distància amb Catalunya també s'explica pel cicle electoral que s'obrirà amb les municipals i autonòmiques.

En aquests comicis, el PSOE pot veure com el PP tenyeix de blau el mapa, circumstància que Feijóo aspira a convertir en l'inici de la reconquesta de la Moncloa. Que Sánchez es mantingui a la Moncloa també dependrà en bona mesura de com s'estructuri l'espai de Sumar, amb Yolanda Díaz al capdavant. Una fórmula que no està exempta de problemes a l'hora d'integrar Unides Podem, que es resisteix a perdre pes. Si el president espanyol no vol perdre el càrrec, haurà de tenir en compte com manté durant el 2023 la majoria de la investidura, amb ERC, Bildu i el PNB en el nucli dur, perquè d'ells en depèn la supervivència. Sempre i quan, això sí, l'aritmètica els permeti sumar.