27
de desembre
del
2022
Actualitzat
a les
15:00h
"L'independentisme no és una de les principals preocupacions dels espanyols. Els catalans aposten per la convivència, per viure junts", ha apuntat aquest dimarts el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en la roda de premsa de balanç del 2022 celebrada al complex de la Moncloa. Pel que fa al referèndum acordat plantejat pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha dit que són "debats del passat" perquè "no hi cap dins la Constitució". "Podran reclamar el que vulguin, però no es podrà produir", ha assenyalat el màxim dirigent del PSOE. Porta tancada, per tant, a la proposta del president català, que donava per descomptada la negativa inicial i que aspira a donar recorregut a la votació. El president espanyol ha aprofitat per recordar que Jordi Sànchez, exsecretari general de Junts, ja ha havia dit que el procés s'havia "acabat". Ho va fer quan l'executiu de coalició amb ERC es va trencar aquest octubre.
Preguntat sobre la continuïtat de la taula de diàleg, ha volgut remarcar que la independència no té cabuda en cap constitució del marc europeu. "Hi ha distància sideral en les posicions per resoldre el conflicte, que és de convivència a Catalunya", ha puntualitzat. La mesa, ha dit, ha estat "útil" per al "retrobament". "Respecte a la Carta Magna, a la unitat d'Espanya i a la integritat territorial", ha apuntat Sánchez sobre el posicionament que hi ha defensat el govern espanyol. En aquest sentit, ha defensat que hi ha d'haver un "punt d'equilibri" per garantir la "convivència" a Catalunya. De fet, ha remarcat que -segons ell- fa uns anys en els àpats de Nadal no es podia parlar de política degut al clima generat pels dies més àlgids del procés, el 2017.
"Els contactes segueixen i el Govern seguirà avançant en l’ambit de la desjudicialització que encara queda pendent i en la carpeta de l'autodeterminació que ha de portar Catalunya a tornar a votar en un referèndum", han respost fonts de la Generalitat al cop de porta de Sánchez. La negativa a reunir la mesa abans que acabi l'any respon, sostenen, a la crisi institucional oberta a Madrid, que la part catalana atribueix al diàleg. "Aquests últims mesos s'ha comprovat que el diàleg funciona i s'ha avancat en diverses carpetes de la desjudicialització: sedició, reforma de la malversació, Tribunal de Comptes... Els resultats son públics i notoris", assenyalen les mateixes fonts.
En el discurs de Sant Esteve, Aragonès va assenyalar que el 2023 ha de convertir-se en l'any de bastir un acord ampli pel referèndum. Fa setmanes que el Govern ha recuperat la idea de l'acord de claredat -rebutjada pel Parlament en el debat de política general del mes de setembre- des de fa unes setmanes, i ressalta que en les properes setmanes s'hi "donarà forma". Aragonès va voler volgut enviar un missatge positiu i de "confiança" malgrat el context de debilitat del seu Govern, la negativa de Sánchez a obrir la carpeta del referèndum i els més que inconvenients que Junts, el PSC i la CUP posen a la seva estratègia, que per ara només troba receptivitat en els comuns. La proposta d'Aragonès ha generat un gran rebombori a Madrid, especialment en la dreta.
L'optimisme del president es fonamenta en els precedents. "El diàleg i la negociació per resoldre el conflicte polític amb l'Estat comença a aportar els seus fruits", va ressaltar sobre els pactes -en el marc de la taula de diàleg, malgrat que no s'ha reunit al llarg del desembre, com estava pactat des del juliol- de les últimes setmanes. "Aquests passos endavant milloren la situació del conjunt de represaliats de l'1-O i són un pas imprescindible per avançar cap a aconseguir els efectes de l'amnistia per posar fi a tota forma de repressió", va afirmar. L'any passat, en el discurs de Nadal, va avisar que si el diàleg no donava "resultats tangibles" caldria "construir alternatives".
Pel que fa a la crisi institucional que es viu per la renovació del poder judicial, que ha enfrontat el govern espanyol amb el PP fins al punt que s'han trencat els ponts entre Sánchez i Alberto Núñez Feijóo, no ha tancat la porta a portar fins al final "reformes" per "acabar amb els bloquejos" que impedeixen "el funcionament normal de la democràcia". Preguntat sobre què espera del PP, el líder del PSOE ha carregat amb duresa contra Feijóo: "La seva única aportació ha estat emmordassar el parlament". "Res ha canviat des de l'etapa de Pablo Casado. S'oposen a tot. Continuen l'insult i la desqualificació. Ha quedat clar que l'oposició del PP és la mateixa que la d'ahir, la mateixa que sempre que estan a l'oposició. És una decepció per als qui no som conservadors i per als qui esperaven més de Feijóo", ha apuntat.
"Ha estat un any marcat per la progressiva i constant superació de la pandèmia, de la qual es compleixen dos anys, quan la primera dona va rebre la vacuna a l'Estat", ha arrencat Sánchez la intervenció inicial. També ha recordat les implicacions de la guerra a Ucraïna, tant a nivell econòmic com de seguretat. "Tant la pandèmia com la guerra han estat afrontades des de la unitat europea i des de la necessitat de destinar recursos a famílies i empreses", ha remarcat. Des que va arrencar el conflicte, ha dit, hi ha hagut dues línies d'actuació: el topall ibèric -"el temps ens ha donat la raó", ha indicat- al preu del gas per "navegar amb més certesa" la "tempesta" encetada per Vladímir Putin; i també la "resposta nacional" per "protegir la majoria social de país". El sisè pla de mesures vinculat a la crisi fa que la xifra d'ajudes hagi arribat a 45.000 milions d'euros.
Tot i aquest context "advers" i el "bloqueig" d'una oposició que està "crispada", Sánchez ha tret pit pel fet de disposar de la "menor inflació de l'eurozona". "Amb cada crisi, Espanya es creix davant l'adversitat. I més que es farà quan el vent bufi a favor nostre", ha ressaltat el president del govern espanyol. Ha demanat al PP i a Vox una "reflexió" sobre els recursos d'inconstitucionalitat que es presentaran contra nous impostos com el dels beneficis extraordinaris a la banca i a les companyies energètiques. El preu mitjà de l'electricitat a Espanya ha estat entre un 50% i un 60% inferior a països com Alemanya i Itàlia gràcies al topall ibèric, que ha comportat una "avantatge competitiva". L'estalvi anual és de 150 euros per família en electricitat.
El creixement interanual del PIB serà del 5%, segons ha detallat el president del govern espanyol en base a les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). "El país continuarà creixent per sobre de la mitjana dels socis europeus. És prematur fer vaticinis, és veritat que els organismes nacionals i internacionals diuen que esquivarem la crisi amb un creixement lleu, però vull reiterar una certesa: continuarem prenent les mesures necessàries per protegir la ciutadania", ha remarcat Sánchez. El balanç triomfalista de Sánchez també ha inclòs una xifra: els compromisos del discurs d'investidura és del 73%, amb la previsió que en el proper semestre s'arribi al 80%. Pel que fa a l'acord amb Unides Podem, es preveu arribar a un grau de compliment del 75% quan arribi el mes de juny de l'any vinent, ja camí de l'últim semestre de mandat.
Preguntat sobre la continuïtat de la taula de diàleg, ha volgut remarcar que la independència no té cabuda en cap constitució del marc europeu. "Hi ha distància sideral en les posicions per resoldre el conflicte, que és de convivència a Catalunya", ha puntualitzat. La mesa, ha dit, ha estat "útil" per al "retrobament". "Respecte a la Carta Magna, a la unitat d'Espanya i a la integritat territorial", ha apuntat Sánchez sobre el posicionament que hi ha defensat el govern espanyol. En aquest sentit, ha defensat que hi ha d'haver un "punt d'equilibri" per garantir la "convivència" a Catalunya. De fet, ha remarcat que -segons ell- fa uns anys en els àpats de Nadal no es podia parlar de política degut al clima generat pels dies més àlgids del procés, el 2017.
"Els contactes segueixen i el Govern seguirà avançant en l’ambit de la desjudicialització que encara queda pendent i en la carpeta de l'autodeterminació que ha de portar Catalunya a tornar a votar en un referèndum", han respost fonts de la Generalitat al cop de porta de Sánchez. La negativa a reunir la mesa abans que acabi l'any respon, sostenen, a la crisi institucional oberta a Madrid, que la part catalana atribueix al diàleg. "Aquests últims mesos s'ha comprovat que el diàleg funciona i s'ha avancat en diverses carpetes de la desjudicialització: sedició, reforma de la malversació, Tribunal de Comptes... Els resultats son públics i notoris", assenyalen les mateixes fonts.
En el discurs de Sant Esteve, Aragonès va assenyalar que el 2023 ha de convertir-se en l'any de bastir un acord ampli pel referèndum. Fa setmanes que el Govern ha recuperat la idea de l'acord de claredat -rebutjada pel Parlament en el debat de política general del mes de setembre- des de fa unes setmanes, i ressalta que en les properes setmanes s'hi "donarà forma". Aragonès va voler volgut enviar un missatge positiu i de "confiança" malgrat el context de debilitat del seu Govern, la negativa de Sánchez a obrir la carpeta del referèndum i els més que inconvenients que Junts, el PSC i la CUP posen a la seva estratègia, que per ara només troba receptivitat en els comuns. La proposta d'Aragonès ha generat un gran rebombori a Madrid, especialment en la dreta.
L'optimisme del president es fonamenta en els precedents. "El diàleg i la negociació per resoldre el conflicte polític amb l'Estat comença a aportar els seus fruits", va ressaltar sobre els pactes -en el marc de la taula de diàleg, malgrat que no s'ha reunit al llarg del desembre, com estava pactat des del juliol- de les últimes setmanes. "Aquests passos endavant milloren la situació del conjunt de represaliats de l'1-O i són un pas imprescindible per avançar cap a aconseguir els efectes de l'amnistia per posar fi a tota forma de repressió", va afirmar. L'any passat, en el discurs de Nadal, va avisar que si el diàleg no donava "resultats tangibles" caldria "construir alternatives".
Pel que fa a la crisi institucional que es viu per la renovació del poder judicial, que ha enfrontat el govern espanyol amb el PP fins al punt que s'han trencat els ponts entre Sánchez i Alberto Núñez Feijóo, no ha tancat la porta a portar fins al final "reformes" per "acabar amb els bloquejos" que impedeixen "el funcionament normal de la democràcia". Preguntat sobre què espera del PP, el líder del PSOE ha carregat amb duresa contra Feijóo: "La seva única aportació ha estat emmordassar el parlament". "Res ha canviat des de l'etapa de Pablo Casado. S'oposen a tot. Continuen l'insult i la desqualificació. Ha quedat clar que l'oposició del PP és la mateixa que la d'ahir, la mateixa que sempre que estan a l'oposició. És una decepció per als qui no som conservadors i per als qui esperaven més de Feijóo", ha apuntat.
Nou paquet de mesures anticrisi
El primer que ha destacat Sánchez pel que fa a les mesures aprovades en el marc del consell de ministres d'aquest dimarts ha estat l'extensió de les mesures adoptades al març i al juny. S'estenen les rebaixes en impostos al gas, se suspenen els desnonaments durant sis mesos més, es manté el topall en l'increment del lloguers, es prohibeix tallar els subministraments a les famílies vulnerables i es rebaixa durant sis mesos l'IVA del 4% al 0% en aliments de primera necessitat. I pel que fa a la pasta i a l'oli, es rebaixa del 10% al 5%. Hi haurà una ajuda per a famílies de rendes de 27.000 euros per compensar la pujada del preu dels aliments -serà de 200 euros- i una línia d'ajudes als agricultors per fer front a l'augment del cost dels fertilitzants."Ha estat un any marcat per la progressiva i constant superació de la pandèmia, de la qual es compleixen dos anys, quan la primera dona va rebre la vacuna a l'Estat", ha arrencat Sánchez la intervenció inicial. També ha recordat les implicacions de la guerra a Ucraïna, tant a nivell econòmic com de seguretat. "Tant la pandèmia com la guerra han estat afrontades des de la unitat europea i des de la necessitat de destinar recursos a famílies i empreses", ha remarcat. Des que va arrencar el conflicte, ha dit, hi ha hagut dues línies d'actuació: el topall ibèric -"el temps ens ha donat la raó", ha indicat- al preu del gas per "navegar amb més certesa" la "tempesta" encetada per Vladímir Putin; i també la "resposta nacional" per "protegir la majoria social de país". El sisè pla de mesures vinculat a la crisi fa que la xifra d'ajudes hagi arribat a 45.000 milions d'euros.
Tot i aquest context "advers" i el "bloqueig" d'una oposició que està "crispada", Sánchez ha tret pit pel fet de disposar de la "menor inflació de l'eurozona". "Amb cada crisi, Espanya es creix davant l'adversitat. I més que es farà quan el vent bufi a favor nostre", ha ressaltat el president del govern espanyol. Ha demanat al PP i a Vox una "reflexió" sobre els recursos d'inconstitucionalitat que es presentaran contra nous impostos com el dels beneficis extraordinaris a la banca i a les companyies energètiques. El preu mitjà de l'electricitat a Espanya ha estat entre un 50% i un 60% inferior a països com Alemanya i Itàlia gràcies al topall ibèric, que ha comportat una "avantatge competitiva". L'estalvi anual és de 150 euros per família en electricitat.
El creixement interanual del PIB serà del 5%, segons ha detallat el president del govern espanyol en base a les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). "El país continuarà creixent per sobre de la mitjana dels socis europeus. És prematur fer vaticinis, és veritat que els organismes nacionals i internacionals diuen que esquivarem la crisi amb un creixement lleu, però vull reiterar una certesa: continuarem prenent les mesures necessàries per protegir la ciutadania", ha remarcat Sánchez. El balanç triomfalista de Sánchez també ha inclòs una xifra: els compromisos del discurs d'investidura és del 73%, amb la previsió que en el proper semestre s'arribi al 80%. Pel que fa a l'acord amb Unides Podem, es preveu arribar a un grau de compliment del 75% quan arribi el mes de juny de l'any vinent, ja camí de l'últim semestre de mandat.