"Ja ningú treballa amb tu. Ni Zapatero ni Felipe se'n refien de tu. El teu problema no soc jo, ets tu", va etzibar-li Susana Díaz el 15 de maig del 2017 en plena batalla de les primàries. Sis dies després, la dirigent andalusa i tot l'aparell que l'havia definit com un "cadàver polític", es quedava mut. De fregar-se les mans mentre ordien el pla per assaltar el comandament del PSOE i de definir-lo com un "perdedor" que portava el partit a la ruïna, van passar a haver-lo d'aplaudir a contracor i empassar-se les seves paraules. Pedro Sánchez és ara un guanyador indiscutible, dins i fora del partit. 

Les parets de Ferraz han vist aquest 28 d'abril com s'ha consolidat com a president d'Espanya. Les mateixes que fa quatre anys el van veure encaixar capcot els pitjors resultats de la història del PSOE, que van tremolar amb el convuls comitè federal en què va ser defenestrat pel propi partit en el seu particular 1 d'octubre, l'any 2016, i que van ser testimoni del seu ressorgir de les cendres polítiques set mesos després quan, contra pronòstic, es va imposar en les primàries. Un any després de recuperar el timó, Sánchez feia entrar de nou els socialistes per la porta gran de la Moncloa triomfant en una moció de censura que va ser fruit d'un complex trencaclosques parlamentari. 

Ningú hauria apostat fa tres anys, després de les eleccions espanyoles, que ell seria qui es penjaria la medalla d'haver desallotjat Mariano Rajoy de la Moncloa. "Va ser aquell dia quan Sánchez va començar a guanyar les eleccions", asseguren veus del seu entorn. Però, malgrat haver retornat el PSOE al govern d'Espanya, arrossegava l'espina clavada de no haver guanyat unes eleccions. Els socialistes no havien aixecat cap en uns resultats electorals des de la desfeta de José Luis Rodríguez Zapatero. Ara, amb deu mesos d'entrenament com a president del govern, Sánchez ha aprovat l'assignatura pendent. Ha guanyat de forma indiscutible, però ara ha de decidir si vol governar mirant a la dreta o bé a l'esquerra, aliança que inclouria els independentistes catalans. 

L'advertència de Zapatero

L'expresident Zapatero va ser precisament qui, el 24 d'abril del 2017, a l'antiga seu del carrer Nicaragua del PSC, va dir sobre Sánchez: "Un no pot guanyar si deixa que el vent el porti cap a un costat o l'altre". La realitat ha desmentit l'expresident, però és cert que el líder del PSOE s'ha demostrat polièdric: de la mà de Susana Díaz va erigir-se líder del partit l'any 2014; va intentar ser investit aliat amb Ciutadans el 2016; el mateix any en què va recuperar la secretaria general del PSOE amb la bandera de l'Espanya plurinacional i el gir a l'esquerra que l'aproximava a Podem.

Abans de la moció de censura, se'l va veure competir amb Rajoy i Rivera per exhibir mà dura contra l'independentisme. I, durant la seva presidència, s'ha relacionat amb els independentistes, malgrat que es va acabar ennuegant amb el conflicte català i entonant el "no és no" al referèndum d'autodeterminació. A continuació, els cinc perfils que ha exhibit Sánchez, projectat com a nou president espanyol.

[seguiment2]370[/seguiment2]