Pedro Sánchez exhibeix supremacia al PSC fent bandera de Catalunya com a «nació»

Si l'estratègia de la presidenta d'Andalusia, Susana Díaz, és demostrar que ella té sota el seu control la musculatura orgànica del PSOE; la de Pedro Sánchez és fer constar que la militància està de part seva. A Catalunya, on el socialisme català no ha perdonat que el PSOE facilités la investidura de Mariano Rajoy i que el PSC fos castigat per votar en contra d'un govern del PP, l'ex-secretari general del PSOE ha deixat ben clar que té la partida guanyada. Quasi 3.000 persones s'han aplegat a la fàbrica Fabra i Coats de Barcelona per sentir dir a Sánchez allò que mentre liderava el socialisme espanyol encotillat per la vella guàrdia no gosava dir: que Espanya és una "nació de nacions" i que Catalunya és, sens dubte, una "nació". 

En plena campanya de recollida d'avals, Sánchez i Díaz han entrat plenament en el cos a cos. L'ex-secretari general posa tota la carn a la graella a Catalunya, on avui ha subratllat que sempre ha trobat un soci lleial i el suport que li va negar bona part de l'aparell del PSOE quan va defensar que calia votar en contra de Mariano Rajoy. Els 14.000 vots dels socialistes catalans poden ser clau per fer tombar la balança cap a un candidat o altre, però Sánchez sap que juga amb avantatge quan trepitja territori català. El PSC no només es va mantenir fidel fins al final a les seves tesis sinó que va patir el càstig que, en bona part, va teledirigir la pròpia Díaz entre bambolines i que ha acabat amb una autonomia intervinguda dels socialistes catalans. 

Per tot això, Sánchez s'ha erigit en el secretari general del PSOE que millor entén la realitat de Catalunya. A més de reconèixer-la com a nació, ha reivindicat que s'afronti de forma immediata la fórmula federalista que des de fa anys posa sobre la taula el PSC. Al seu judici, només a través d'una reforma de la Constitució que freni la "involució recentralitzadora de competències" per part de l'Estat espanyol i que defineixi unes regles que "enforteixin el govern català" es podrà resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya. Resoldre el dèficit de finançament i el trasllat a Barcelona d'un Senat que sigui una autèntica cambra de representació territorial són dos dels clàssics que Sánchez ha recuperat per garantir-se el suport de les bases del PSC.

Sánchez busca ancorar Díaz a un PSOE allunyat de l'esquerra

Sánchez fa mans i mànigues per trencar una dinàmica dins del partit en el qual tradicionalment han guanyat aquells candidats que estaven catapultats per l'aparell. Acusat de "podemitzar-se" i d'intentar arrossegar el PSOE cap a un gir a l'esquerra, Sánchez no ha renegat d'aquestes etiquetes que li pengen els seus rivals i fins i tot fa bandera del moviment del 15-M, el buc insígnia de la formació liderada per Pablo Iglesias. "Jo vaig posar una sèrie de condicions a Iglesias que no va acceptar i d'altres -en referència a Díaz- li van donar l'abstenció a Mariano Rajoy gratis", ha etzibat. 

El relat que pretén imposar l'ex-secretari general és que, mentre ell defensa un PSOE que torni a ser referent a l'esquerra, Díaz vol ancorar el partit a la "gran coalició" amb el PP, una opció que ha considerat com la "gran contradicció" de la història, els valors i els principis del partit. "El PSOE no és patrimoni dels dirigents sinó dels seus afiliats. Hi ha candidatures que es pensen que són tot el PSOE, tinc els meus dubtes. Crec que abstenir-se a la investidura de Rajoy i no complir la paraula és zero per cent PSOE", ha sentenciat.
 
Parlon i Hereu apuntalen la candidatura de Sánchez a Catalunya

L'estratègia de Sánchez per guanyar les primàries a una Díaz que busca ampliar suports a Catalunya amb la complicitat d'alguns barons i d'un Patxi López que intenta pescar vots presentant-se com la tercera via ha estat àmpliament avalada per dirigents de pes dins del PSC. El primer secretari, Miquel Iceta, que ha promès neutralitat en tot el procés, s'ho ha mirat des de la primera fila. Però l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, ha estat una de les dirigents que ha portat la veu cantant. "Ja és hora que els patriarques, els que semblen tocats pels déus, deixin pas a la gent corrent, a la gent del poble", ha sentenciat. Tot un dard a Díaz, a qui ha recordat que haver fet president Mariano Rajoy "i la seva colla de corruptes" és un error "històric" que el PSOE ha de reparar si vol tornar a somniar amb ser alternativa a la Moncloa.

També l'exalcalde de Barcelona Jordi Hereu ha carregat contra la presidenta andalusa i tots aquells que van avalar l'abstenció a Rajoy. "Pedro, tu vas renunciar a tot per defensar els teus principis i altres es van aferrar al càrrec i van sacrificar els principis". Ras i curt, Hereu ha proclamat el suport incondicional del PSC a Sánchez per ser, al seu judici, qui més ha "defensat i estimat" els socialistes catalans. "Tu no has fallat al PSC i els teus costos has tingut. El 21 de maig -data de les primàries- el PSC no et fallarà a tu", ha cridat.

Durant dos anys i mig al capdavant del PSOE, Sánchez es va convertir en un expert funàmbul. Va fer equilibris de forma permanent sobre la corda fluixa sempre amb l'alè dels barons clavat al clatell mentre encaixava derrotes electorals. Fins que va dir prou. Al comitè federal de l'1 d'octubre va prendre la decisió de ser l'amo del seu propi destí amb el seu "no és no" perquè no estava disposat a passar a la història del PSOE com el secretari general que va permetre que el PP seguís a la Moncloa. Va plegar de secretari general i ho va fer amb la promesa de no tirar la tovallola i plantar batalla a Díaz. Ell, que l'any 2014 va aprofitar-se del sistema de barons del PSOE per guanyar la secretaria general, és ara un "antisistema" dins d'un partit que, reivindica, cal girar com un mitjó.