Els escàndols de corrupció i el poc carisma del seu màxim líder no han estat suficients per impedir una nova victòria del Partit Popular. Però el càstig és prou sever com per deixar el partit en una situació de feblesa si aconsegueix formar govern. No sols ha perdut la majoria absoluta, sinó que per mantenir la presidència necessitarà l'abstenció del PSOE.

A l'hora d'assenyalar les claus d'aquesta victòria, cal tenir en compte la seva implantació en les províncies menys poblades, que són premiades de forma desproporcionada en escons per part del sistema electoral vigent.

La relativa condescendència de l'electorat espanyol amb els casos de corrupció s'ha mostrat una vegada més. El PP només ha estat escombrat dels seus feus allà on, a més d'haver-se enfangat fins a les celles, hi havia opcions alternatives contundents, com al País Valencià o Navarra,



Un altre element ha estat la seva insistència, que ha penetrat en alguns sectors, que la situació econòmica està millorant, tot i que aquests efectes positius no arribin a les grans majories, Però la consigna s'ha dit i repetit encara que els números en alguns casos haguessin de ser encaixats a cops de martell. El PP també es beneficia de la inexistència d'una opció d'extrema dreta, que li permet captar sense ni baixar de l'autobús una amplíssima bossa de vot conservador, amb un component generacional demolidor gràcies al vot dels majors de 55 anys.

Queda un altre flanc: si la resistència monolítica de Mariano Rajoy contra el procés d'independència de Catalunya ha estat un altre motiu de l'electorat espanyol per confiar els vots suficients al PP per repetir la victòria. Aquests electors haurien vist en l'actual president un "vot segur" contra el procés, més fiable que un PSOE que va governar la Generalitat amb ERC o un Ciutadans que tot i considerar la unitat estatal com "intocable", propugna una reforma que faci Espanya més "atractiva" als ulls dels catalans.