[municipalsinformacional]
El Partit Popular de Daniel Sirera ha aconseguit gairebé tots els seus objectius en les eleccions municipals a Barcelona. Amb uns resultats millors als esperats, els populars s'han desempallegat de la major part dels seus fantasmes particulars. Com assenyalava la totalitat de les enquestes, Ciutadans i Valents han desaparegut del consistori, després d'una batalla duríssima per la primacia en l'espai de dreta espanyola. No ha assolit totes les fites que s'havia proposat perquè Vox, l'altra gran preocupació que arrossegava, s'ha fet present al consistori amb 2 regidors. El PP català s'ha beneficiat alhora de la tracció electoral del PP espanyol, que li ha guanyat la partida al PSOE. 

El primer objectiu del PP era créixer i ho ha fet. A poder ser, doblant els 2 regidors del 2019. I ho ha fet. També aspirava a ser determinant en la configuració d'una nova majoria. Un fet aquest que se li ha escapat, ja que són possibles, sobre el paper, diverses majories que no necessiten el concurs del PP. Amb el clima polític existent a Catalunya, no sembla possible que el PP tingui altre espai que ser a l'oposició en el proper mandat. Això sí, sense el rosec de Ciuatadans.   

Daniel Sirera ha trobat el to que buscava en aquesta campanya. Aquest cop, el partit no ha recorregut a una figura de l'unionisme civil aliè a la política, com va fer Pablo Casado amb l'empresari Josep Bou. En aquell moment, el 2019, les expectatives eren ombrívoles per al PP, encara amb les cendres del procés vives i el desgast de la gestió de Mariano Rajoy. És possible que en aquell moment, les sortides de to de Bou ajudessin a entrar al consistori, on el PP es va mantenir per un grapat de sufragis. Després, mentre Casado es fonia, es van anar trencant els ponts entre l'organització i un Bou de control difícil.  

[noticia]257107[/noticia]
Sirera ha estat una aposta més creïble. Veterà de molts anys de militància, foguejat a Noves Generacions però al marge de les darreres trifulgues internes, el candidat ha intentat un discurs de fons molt conservador i formes modulades. La insistència en la ciutat "bruta i insegura", amb una Ada Colau que, segons ell, "només aplaudeixen rates i paneroles", han buscat afermar el vot d'ordre, mentre rebutjava caure en el populisme més radical, criticant les concentracions antiocupes a la Bonanova i deixant en evidència els qui volien oposar-se a les ocupacions "amb porres extensibles". També ha volgut desplegar empatia i tarannà dialogant.

L'alcaldable del PP ha encaixat amb l'estil més auster i pragmàtic que vol instaurar, amb moltes contradiccions, Alberto Núñez Feijóo. No ha tancat la porta a possibles acords amb Xavier Trias i Jaume Collboni, presentant el suport al PP com un vot útil. El gran objectiu era poder ser actor rellevant en les converses que ara s'engegaran, i aparèixer com a útil als ulls de la Barcelona establerta. Aquests sectors econòmics que aquesta nit observen amb cura com es perfila l'escenari, mentre es preparen per assistir a les Jornades del Cercle d'Economia que demà s'inauguren a Barcelona.       

[noticia]257518[/noticia]
Però, sobretot, el PP ha obtingut uns bons resultats a Barcelona a l'escalf d'una onada conservadora a l'estat espanyol. El PP ha aconseguit imposar-se en la majoria de les grans batalles d'aquest 28-M. ha arrabassat a aliances d'esquerres els governs del País Valencià, l'Aragó i les Balears, i també a grans ciutats com València, Sevilla i Saragossa. Això a banda d'arrasar a Madrid, més o menys com es preveia.