Sigui pel vot ocult que les enquestes passen per alt, sigui pel vot de la gent gran que no pot votar altra opció que el PSOE del "compañero" Felipe González, o sigui per la inèrcia d'un bipartidisme que ha durat dècades, els socialistes han aconseguit impedir la brutal caiguda en picat fins al quart lloc que li auguraven certes enquestes. El correctiu és seriós, però s'intentarà que sigui assumible. Sobretot si el comparem amb la davallada del PP i els somnis no realitzats de Ciutadans.

Ni en el debat a quatre ni el cara a cara amb Mariano Rajoy es pot dir que Sánchez brillés en excés. Ni que els seus líders territorials l'hagin ajudat massa. Una Carme Chacón exhaurida i allunyada de Catalunya durant tota la legislatura, ha quedat molt i molt lluny dels mítics 25 diputats que va aportar a la candidatura de Zapatero el 2008 i que havien definit Catalunya com el "graner" de vots del PSOE, junt amb Andalusia.

Assegurant-se el segon lloc en nombre d'escons -però superat per Podem en vot popular-, Pedro Sánchez té la via oberta per buscar alguna mena d'aliances que garanteixen la governabilitat i que poden passar per uns pactes amb el mateix PP. A no ser que aspiri a agrupar vots i vulgui brodar un "pacte de perdedors" per primera vegada al Congrés dels Diputats.