La promesa de celebrar un referèndum d'autodeterminació que va llançar Podem durant la campanya ha tingut un efecte directe en els bons resultats obtinguts per aquesta formació a Catalunya. El seu líder estatal, Pablo Iglesias, es va arriscar amb un compromís que podia restar-li vots a la major part de l'estat espanyol, però que a casa nostra era una aposta molt forta, tenint en compte que la CUP no es presentava en aquestes eleccions i que així podia recollir una part d'aquests vots òrfens.

Uns vots exCUP als quals caldria afegir els d'al·luvió -procedents d'altres opcions, potser fins i tot de Convergència- que apostarien per fer un vot que ajudés a rebentar el sistema espanyol de partits polítics i fer més difícil la governabilitat de l'Estat espanyol. I els qui han portat a les institucions els anhels de canviar-ho tot que van néixer a carrers i places amb aquell moviment del 25-M.

Superant els errors de la campanya del 27-S, aquesta vegada el partit morat ha evitat tota referència ètnica per carregar contra els partits independentistes. La implicació de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, també és una de les claus del resultat d'En Comú Podem. Aquesta vegada, per raons poc explicades, no ha deixat penjat al seu candidat com li va passar a Rabell, de CSQEP a les últimes eleccions al Parlament. Aquesta implicació, unida al vot metropolità de càstig al PP i a l'exhauriment progressiu d'una massa social que votava PSC a cegues, explica l'èxit.

El candidat Xavier Domènech, novell en aquests afers, ha superat una campanya amb prou dignitat. Ha exhibit una bona imatge de serietat personal i solvència política. Sense patir cap relliscada greu, excepte la d'incloure Catalunya en el concepte de "perifèries", en una entrevista amb Mònica Terribas que ell mateix va rectificar a tot córrer refermant la definició de "nació" per al nostre país.