Esquerra Unida ha perdut la major part dels 11 diputats que tenia a l'anterior hemicicle de 2011. D'entrada, el fet de no presentar-se com a tal a Galícia i a Catalunya –on s'ha integrat a Las Mareas i a En Comú Podem- li ha restat uns vots populars que fa quatre van ser, respectivament 67.000 i 280.000.
Però els dos motius més determinants que l'han deixat amb dos diputats pelats deuen haver estat, d'una banda, la sistemàtica marginació de seu jove i gens conegut candidat, Alberto Garzón (30), dels grans debats electorals televisius, i de l'altra, que Podem li ha "robat" la cartera, tot ocupant un espai ideològic que abasta des de la reivindicació de la tradició del bàndol republicà de la Guerra Civil fins als moviments derivats del 15-M antisistema, tot passant pels votants socialistes insatisfets amb la deriva del PSOE.
La impossibilitat de formar grup parlamentari propi i la irrupció de Podem arrosseguen Esquerra Unida a tocar del naufragi definitiu una força política que havia obtingut el seu sostre electoral el 1979 amb els 23 diputats del Partit Comunista d'Espanya, que ha estat la principal impulsora d'IU des de la seva creació el 1987.
