Oriol Junqueras (Barcelona, 1969) és l'home fort del govern Puigdemont ocupant tant la vicepresidència com la conselleria d’Economia i Hisenda. Va néixer al barri barceloní de Sant Andreu i de molt petit va anar a viure a Sant Vicenç dels Horts, al Baix Llobregat. La història i l’economia conviuen en aquest polític que és llicenciat en Història Contemporània i doctor en Pensament Econòmic. Té llibres publicats (sobre la petjada catalana a Cuba, sobre la batalla de l’Ebre, sobre la presó Model, alguns en col·laboració amb altres autors). Ha tocat la terra. Ha conegut el món pagès ja que la seva família tenia terres a Castellbell i el Vilar, a la comarca del Bages.

Junqueras va aconseguir una proesa: pacificar Esquerra Republicana després d’una llarguíssima guerra de guerrilles interna que s’arrossegava des dels anys dels governs tripartits entre puigcercosistes i carotians. L’havien titllat d’home de palla (de Puigcercós, de Benach…) i ha generat la seva pròpia base de suports. Amb quin material? El dels bons resultats electorals. Astut, més calculador del que aparenta, murri, és un dels pocs polítics catalans (i espanyols) capaç de fer una llarga intervenció al Parlament en un debat de política general gairebé sense notes.

En una Esquerra majoritàriament descreguda, Junqueras es confessa (mai millor dit) com a catòlic. En un partit independentista molt sensible en el tema de la llengua, ha aconseguit posar com a cap de llista al Congrés espanyol a un candidat castellanoparlant. Líder d’un partit “radical” des del punt de vista de la política espanyola, va poder convèncer un ministre del PP (el d’Afers Exteriors!) de fer un debat amb ell que, a més, en opinió de molts analistes, va guanyar. I continua sent amic de García-Margallo.

ERC, un partit del qual s’havia dit que tenia en els seus rengles molts mestres i filòlegs, ha exercit en molts governs carteres culturals. Ara, Junqueras entra en la política de govern com a responsable de l’àrea d’Economia i Hisenda. Tot un repte per ell i pel seu partit. Ara toca governar i, com ha dit el president Puigdemont, fer-ho bé. De l’èxit depèn el futur de Junqueras en un partit que ara és “junquerista” al cent per cent perquè l’aglutina el gran cohesionador, l’èxit. Però sobretot de la gestió d’aquest Govern en depèn el futur del procés.