Queda per veure com es concreten els acords pendents, però la victòria de CiU a les darreres municipals pot convertir-se en un parany colossal si no aconsegueix desempallegar-se de la possibilitat d'un pacte generalitzat amb el PP català. No es tracta només dels pressupostos; l'alcaldia de Xavier Trias i la Diputació de Barcelona són dues peces de massa importància com per deixar-les en mans d'un Mariano Rajoy que -segons totes les enquestes- té moltes possibilitats de disposar d'una còmoda majoria absoluta a Madrid.

Un PP amb les mans lliures al Congrés i condicionant les principals institucions catalanes invertiria la tàctica tradicional del peix al cove i l'aplicaria, sense cap mania, contra els que la van inventar. Una hipòtesi que liquidaria el compromís convergent del pacte fiscal bastant abans de què ni tan sols pugui ser plantejat.

Segurament, el vot positiu de Joan Laporta als pressupostos de la Generalitat és un primer moviment en la maniobra d'evasió de CiU, que haurà de buscar el màxim de suports alternatius a tots els nivells. Però, de moment, qui té el cove parat és el partit de Rajoy. Paradoxes de la vida política.