El llibre que rondava per la sala de premsa del 26è congrés d'ERC. Foto: Q.S./NDL'Auditori de Girona és d'aquells teatres que es podrien batejar com Auditori de Granollers, o, fins i tot, de Tortosa. Un edifici funcional, diàfan, que fa olor de cera de parquet, que de dia sembla un edifici de l'Agència Federal de Seguretat Nuclear i a la nit recorda l'hotel de la pel·lícula El resplendor. Aquest va ser l'escenari escollit per celebrar el 26è congrés d'ERC, el de "La Nova Esquerra".
Prop de 2.000 militants s'hi van acostar. Es distingien perfectament dels visitants de la Fira Equus -una mostra de les arts dels cavalls, rucs i carruatges- que se celebrava just davant. El militant d'ERC de dissabte congressual vesteix de manera diferent. Fresc, còmode, amb ganes de certa gresca -els polítics de congrés desperten el seu ADN primari- i amb carpeta corporativa a les mans i acreditació al pit. La meva pròxima vida vull ser fabricant de cordills d'acreditacions.
L'entrada de premsa al recinte era cordial. La Iolanda, en Jordi i l'Oriol donaven una sincera benvinguda. Són eficients, macos i tenen sentit de l'humor. Portaven "pinganillo". Es deien coses girant lleugerament el cap i acostant-se el coll de la camisa a la boca. Semblaven els agents Mulder i Scully buscant extraterrestres. Hi havia guàrdies de seguretat veterans que guaitaven de fit de fit qualsevol moviment sospitós dels periodistes. Un cop la confiança va ser guanyada, et deixaven anar a pixar tranquil. Ja sabien que la premsa que segueix ERC és "bona gent", com el tipus de gent que vol reclutar el nou messies de la formació, Oriol Junqueras.
L'ambient era festiu. Els perdedors marxaven del congrés amb ironia. Alguna punyaladeta aquí, algun cop de colze allà, algú posant el dit a l'ull de l'altre i un reguitzell de llistes per consellers nacionals que els militants, trapelles, es passaven com tabac d'estraperlo. Res comparat al moment èpic que es va viure amb la intervenció de Joan Ridao. El de Rubí, com Terminator, va fitar el públic i convençut, amb aire de dissident que sap esperar, va pronunciar un retronador "Fins aviat". No cal afegir res més.
Dinem. El partit ha reservat una taula gegant i ampla per la premsa. Tan ampla que després del dinar estem afònics. Fins i tot dos periodistes que són un davant de l'altre es comuniquen per twitter. D'altres ho fan per senyals. Amanida, pa amb tomàquet, pollastre a l'ast, patates fregides, dues croquetes i un xuxo de crema de postre, és el menú. Generós, s'agraeix. La Iolanda, en Jordi i l'Oriol ens fan companyia. Vigilen, amatents, qualsevol moviment sospitós. Sospiten si poses massa oli a l'amanida. "Serà un senyal sobre la vaselina que hauran d'empassar-se els nous líders?", deuen pensar. En acabat, tornem a la feina. Expliquen la ponència política aprovada amb un joc de mans que no cola. Viatge a la centralitat que no és el centre i no sé que més. Bé, que no maregin: l'estratègia política és treure's de sobre la llosa del tripartit.
El conclave clou amb les intervencions del pinyol del nou equip. Marta Rovira dirigeix les seves primeres paraules a la premsa. Ens diu que nosaltres no entenem les coses. Ja hi som. No són ells que s'expliquen malament: és la premsa que no hi sent bé. Sant Tornem-hi és altre cop el patró del nou evangeli d'ERC. Junqueras surt al púlpit i evangelitza els seus. Romanticisme i èpica. Ja està bé per un dia. Algú li hauria de dir que el iogurt és molt bo i saludable, però que menjar-ne a cada àpat també cansa.
S'ha acabat el congrés. Cap sorpresa. Ens donen el sopar: bocata bull, patates de bossa, mandarines i aigua. La militància sembla un grapat de minyons escoltes que volen fer el bé i ajudar els avis a creuar el carrer. A partir d'ara, si veuen algú que ajuda un avi a creuar al carrer, mirin-li l'interior perquè segur que porta el fruit de la derrota, la llavor de la victòria i una acreditació de cartolina on es llegeix el seu nom sobre el logo d'ERC. Per cert, el llibre que més va voltar per la sala de premsa durant tot el dissabte va ser el Maquiavel en democràcia, d'Eduard Balladur. Insisteixo:en la propera vida vull fabricar cordills per acreditacions.
