Entre Felip V i Felip VI hi ha una cita a Espriu i un "moltes gràcies". Res més. Naturalment, avui dia els reis no poden bombardejar ciutats com Xàtiva i han de consentir eleccions però, en el sentit del reconeixement de la societat catalana no hi ha hagut cap canvi, més enllà de la cita d'un cognom -aprofitant que el seu propietari ja no es pot defensar- i dues paraules de comiat. El nou Borbó ha tornat a deixar en ridícul els soferts partidaris de la tercera via. Se n'agraeix la claredat.

A partir d'aquí, no cal perdre més el temps. Felip VI no és un actor interessat en plantejar un repartiment diferent del poder dins de l'estat espanyol i, a més, és evident que, ni que ho fos, no tindria prou autonomia respecte a l'statu quo, simplement per l'obvietat què ell en forma part de forma indissociable. La monarquia espanyola té com a interès principal la supervivència pròpia i, si els seus suports són el PSOE i el PP, per què complicar-se la vida dialogant pel seu compte amb un catalanisme que ja fa temps que és fora del règim de la transició?

En definitiva, cap novetat. Humana compassió amb els -resignats- monàrquics del PSC i el 9 de novembre, a votar.