21
de maig
de
2019, 19:51
Actualitzat:
20:08h
La legislatura ja està en marxa i el Congrés presidit per Meritxell Batet es prepara per afrontar el primer gran tràngol: la suspensió -o no- dels presos electes. Mentre aquest dimarts a primera hora la vicepresidenta en funcions Carmen Calvo donava per feta la suspensió automàtica, dirigents de Podem i dels comuns verbalitzen la seva oposició frontal a impedir que els independentistes processats no puguin exercir les seves funcions.
Si s'acaba fent inevitable, segons ha pogut saber NacióDigital, demanaran trobar una solució intermèdia: aplicar la substitució temporal com es va fer al Parlament de Catalunya, a proposta del seu president Roger Torrent, amb els vots favorables d'ERC, el PSC i els comuns. D'aquesta forma la seva funció l'exerciria un altre diputat i el presos podrien recuperar la plenitud de drets si són absolts. La mesa es podria convocar aquest dimecres i, malgrat que Batet diu que no té pressa, els quatre representants de Cs i PP demanaran la suspensió automàtica.
Els de Pedro Sánchez i els de Pedro Iglesias acaben de pactar la configuració de la mesa i ja es troben amb un primer capítol de discrepància. Fons socialistes expressen la seva incomoditat manifesta amb què el Tribunal Suprem s'hagi espolsat la responsabilitat de suspendre Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull i hagi deixat en mans de la mesa la decisió final. Entenen que aquesta no és una funció de la mesa i el fet que el tribunal no hagi sol·licitat el suplicatori per poder jutjar els electes -sota l'argument que el judici està ja molt avançat- fa que la situació se situï en un llimbs jurídic.
Per molts arguments favorables a la suspensió que hagi aportat el Suprem i diguin el que diguin els lletrats de la cambra, la decisió final serà política i no exempta de polèmica facin el que facin els socialistes. PP, Ciutadans i Vox ja demanen la suspensió immediata, que paradoxalment podria obrir un escenari d'alteració de la representació parlamentària beneficiosa per a la investidura de Sánchez perquè si el Congrés passa de tenir 350 diputats a 346, podrà ser escollit sense l'abstenció dels independentistes. Però això també implicaria arrencar la legislatura amb mal peu amb els principals socis de govern i amb una tensió encara més gran amb ERC i Junts per Catalunya.
Un darrer intent per tornar de nou la pilota al Suprem
I és aquí on Podem i els comuns volen veure "gestos" per part de Batet, que ha donat el tret de sortida a la legislatura reivindicant la pluralitat ideològica. L'espai té una alta expectativa sobre la tria d'una dirigent catalana al capdavant de la cambra. De moment, conscients que encara estan en plena campanya de municipals i europees, la intenció de la presidenta del Congrés és controlar els tempos i no actuar de forma precipitada a l'espera de tenir els resultats electorals sobre la tarda i les aigües internes calmades. De fet, ni tan sols està clar que la primera reunió de la mesa sigui demà mateix. En tot cas, el primer pas serà intentar tornar de nou la pilota al Suprem perquè sigui ell qui es faci càrrec de la suspensió i, si no se'n surt, demanar un informe jurídic als lletrats.
Podem s'oposa a la suspensió, però arribat el cas, demanaran als socialistes que contemplin la fórmula de substitució temporal que es va aplicar al Parlament quan els diputats empresonats escollits a les eleccions del 21-D van ser suspesos en aplicació de l'article 384 bis de la llei d'enjudiciament criminal. "Tenim un precedent que, a més, va ser votat pel PSC", recorden fonts de l'espai d'Iglesias.
La via que Torrent va pactar amb el PSC i els comuns
En el cas del Parlament, quan en la fase d'instrucció el jutge Pablo Llarena va ordenar la suspensió, va obrir la porta a una via no contemplada en cap llei ni reglament perquè no quedés alterada la representació parlamentària que ell mateix va batejar com a una substitució temporal mentre no hi hagi una sentència condemnatòria. El president del Parlament, Roger Torrent, es va agafar a aquesta escletxa per garantir una via en què les funcions i el vot dels diputats quedés en mans d'un altre representant del grup de forma temporal, una fórmula que va rebre el suport del PSC i dels comuns.
Des d'aleshores, els vots de Junqueras i Romeva van ser delegats al president del grup republicà, Sergi Sabrià. Els diputats de Junts per Catalunya, entre ells Carles Puigdemont, van declinar acollir-se a aquesta possibilitat en considerar que era una suspensió i un acatament de facto, motiu pel qual l'independentisme va perdre una majoria que ara recuperarà amb l'entrada dels nous diputats un cop Rull, Turull i Sànchez han agafat l'acta del Congrés.
Sobre si el PSOE contemplaria aquesta possibilitat en el cas del Congrés, fonts socialistes no volen entrar en el debat fins que el Suprem no els retorni de nou la pilota i quedi clar del tot que és la mesa qui se n'haurà de fer càrrec. Podem i els comuns admeten que el reglament del Congrés és diferent al del Parlament i no contempla la delegació del vot, però donades les circumstàncies excepcionals demanen que s'actuï en coherència amb la voluntat de diàleg que els socialistes pregonen. Estaran, asseguren, a l'expectativa: "Veurem què fa Batet".
Si s'acaba fent inevitable, segons ha pogut saber NacióDigital, demanaran trobar una solució intermèdia: aplicar la substitució temporal com es va fer al Parlament de Catalunya, a proposta del seu president Roger Torrent, amb els vots favorables d'ERC, el PSC i els comuns. D'aquesta forma la seva funció l'exerciria un altre diputat i el presos podrien recuperar la plenitud de drets si són absolts. La mesa es podria convocar aquest dimecres i, malgrat que Batet diu que no té pressa, els quatre representants de Cs i PP demanaran la suspensió automàtica.
Els de Pedro Sánchez i els de Pedro Iglesias acaben de pactar la configuració de la mesa i ja es troben amb un primer capítol de discrepància. Fons socialistes expressen la seva incomoditat manifesta amb què el Tribunal Suprem s'hagi espolsat la responsabilitat de suspendre Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull i hagi deixat en mans de la mesa la decisió final. Entenen que aquesta no és una funció de la mesa i el fet que el tribunal no hagi sol·licitat el suplicatori per poder jutjar els electes -sota l'argument que el judici està ja molt avançat- fa que la situació se situï en un llimbs jurídic.
Per molts arguments favorables a la suspensió que hagi aportat el Suprem i diguin el que diguin els lletrats de la cambra, la decisió final serà política i no exempta de polèmica facin el que facin els socialistes. PP, Ciutadans i Vox ja demanen la suspensió immediata, que paradoxalment podria obrir un escenari d'alteració de la representació parlamentària beneficiosa per a la investidura de Sánchez perquè si el Congrés passa de tenir 350 diputats a 346, podrà ser escollit sense l'abstenció dels independentistes. Però això també implicaria arrencar la legislatura amb mal peu amb els principals socis de govern i amb una tensió encara més gran amb ERC i Junts per Catalunya.
Un darrer intent per tornar de nou la pilota al Suprem
I és aquí on Podem i els comuns volen veure "gestos" per part de Batet, que ha donat el tret de sortida a la legislatura reivindicant la pluralitat ideològica. L'espai té una alta expectativa sobre la tria d'una dirigent catalana al capdavant de la cambra. De moment, conscients que encara estan en plena campanya de municipals i europees, la intenció de la presidenta del Congrés és controlar els tempos i no actuar de forma precipitada a l'espera de tenir els resultats electorals sobre la tarda i les aigües internes calmades. De fet, ni tan sols està clar que la primera reunió de la mesa sigui demà mateix. En tot cas, el primer pas serà intentar tornar de nou la pilota al Suprem perquè sigui ell qui es faci càrrec de la suspensió i, si no se'n surt, demanar un informe jurídic als lletrats.
Podem s'oposa a la suspensió, però arribat el cas, demanaran als socialistes que contemplin la fórmula de substitució temporal que es va aplicar al Parlament quan els diputats empresonats escollits a les eleccions del 21-D van ser suspesos en aplicació de l'article 384 bis de la llei d'enjudiciament criminal. "Tenim un precedent que, a més, va ser votat pel PSC", recorden fonts de l'espai d'Iglesias.
La via que Torrent va pactar amb el PSC i els comuns
En el cas del Parlament, quan en la fase d'instrucció el jutge Pablo Llarena va ordenar la suspensió, va obrir la porta a una via no contemplada en cap llei ni reglament perquè no quedés alterada la representació parlamentària que ell mateix va batejar com a una substitució temporal mentre no hi hagi una sentència condemnatòria. El president del Parlament, Roger Torrent, es va agafar a aquesta escletxa per garantir una via en què les funcions i el vot dels diputats quedés en mans d'un altre representant del grup de forma temporal, una fórmula que va rebre el suport del PSC i dels comuns.
Des d'aleshores, els vots de Junqueras i Romeva van ser delegats al president del grup republicà, Sergi Sabrià. Els diputats de Junts per Catalunya, entre ells Carles Puigdemont, van declinar acollir-se a aquesta possibilitat en considerar que era una suspensió i un acatament de facto, motiu pel qual l'independentisme va perdre una majoria que ara recuperarà amb l'entrada dels nous diputats un cop Rull, Turull i Sànchez han agafat l'acta del Congrés.
Sobre si el PSOE contemplaria aquesta possibilitat en el cas del Congrés, fonts socialistes no volen entrar en el debat fins que el Suprem no els retorni de nou la pilota i quedi clar del tot que és la mesa qui se n'haurà de fer càrrec. Podem i els comuns admeten que el reglament del Congrés és diferent al del Parlament i no contempla la delegació del vot, però donades les circumstàncies excepcionals demanen que s'actuï en coherència amb la voluntat de diàleg que els socialistes pregonen. Estaran, asseguren, a l'expectativa: "Veurem què fa Batet".