Els partits catalans estan reproduïnt els passos exactes que van portar aquest país al desastre de l'Estatut. Grans proclames inicials aigualides indefectiblement per un procés de negociació que reuneix tots els vicis d'un entramat d'interessos i febleses d'efectes paralitzants. Tot plegat, un itinerari ben conegut que causa un profund avorriment als centres de poder de Madrid.

De moment, l'única conseqüència constatable de les amenaces de Convergència a Madrid és que Duran ha advertit al seu -suposat- bàndol propi que no els pensa seguir. El següent acte de la funció és la dissolució de tot plegat en el procés de negociació, que acaba acordant el que pugui justificar el PSC a Ferraz. A partir d'aquí, el conte continua a Madrid i els resultats són els de sempre.

Els polítics catalans es pensen que viuen a França, però són a tocar de a Grècia. Si es repeteix el ridícul de l'Estatut, els ciutadans no optaran per l'alternança, sinó per la substitució. Entre d'altres raons perquè no deu existir cap altre col·lectiu humà que fracassi sempre.