Els partits catalans estan reproduïnt els passos exactes que van portar aquest país al desastre de l'Estatut. Grans proclames inicials aigualides indefectiblement per un procés de negociació que reuneix tots els vicis d'un entramat d'interessos i febleses d'efectes paralitzants. Tot plegat, un itinerari ben conegut que causa un profund avorriment als centres de poder de Madrid.
De moment, l'única conseqüència constatable de les amenaces de Convergència a Madrid és que Duran ha advertit al seu -suposat- bàndol propi que no els pensa seguir. El següent acte de la funció és la dissolució de tot plegat en el procés de negociació, que acaba acordant el que pugui justificar el PSC a Ferraz. A partir d'aquí, el conte continua a Madrid i els resultats són els de sempre.
Els polítics catalans es pensen que viuen a França, però són a tocar de a Grècia. Si es repeteix el ridícul de l'Estatut, els ciutadans no optaran per l'alternança, sinó per la substitució. Entre d'altres raons perquè no deu existir cap altre col·lectiu humà que fracassi sempre.
ARA A PORTADA
Publicat el 03 de juny de 2012 a les 21:59
Et pot interessar
-
Política
El discret full de ruta que ERC tenia per fer seure el PSOE a negociar
-
Política
Collboni salva el primer pas del pressupost mirant cap a l'esquerra
-
Política
Alberto Fernández, un roc a la sabata de Daniel Sirera
-
Política
BComú permetrà el pas inicial del pressupost de Collboni després de negociar una mediació per Vallcarca
-
Política
Qui és Vito Quiles, l'agitador d'extrema dreta «amic» de Rufián que busca brega a la UAB
-
Política
Parlon i Trapero, al punt de mira per la resposta dels Mossos a la vaga per Palestina