Els partits catalans estan reproduïnt els passos exactes que van portar aquest país al desastre de l'Estatut. Grans proclames inicials aigualides indefectiblement per un procés de negociació que reuneix tots els vicis d'un entramat d'interessos i febleses d'efectes paralitzants. Tot plegat, un itinerari ben conegut que causa un profund avorriment als centres de poder de Madrid.
De moment, l'única conseqüència constatable de les amenaces de Convergència a Madrid és que Duran ha advertit al seu -suposat- bàndol propi que no els pensa seguir. El següent acte de la funció és la dissolució de tot plegat en el procés de negociació, que acaba acordant el que pugui justificar el PSC a Ferraz. A partir d'aquí, el conte continua a Madrid i els resultats són els de sempre.
Els polítics catalans es pensen que viuen a França, però són a tocar de a Grècia. Si es repeteix el ridícul de l'Estatut, els ciutadans no optaran per l'alternança, sinó per la substitució. Entre d'altres raons perquè no deu existir cap altre col·lectiu humà que fracassi sempre.
ARA A PORTADA
Publicat el 03 de juny de 2012 a les 21:59
Et pot interessar
-
Política
Gabriel Rufián demana una reunió amb Pedro Sánchez per saber què farà davant la crisi al PSOE
-
Política
El fre català al «forat» del lloguer de temporada: recta final i déjà-vu al Parlament
-
Política
La Moncloa s'encomana a la divina providència
-
Política
Divorci Puigdemont-PSOE: interlocutors damnificats per la fi del diàleg
-
Política
Poble Lliure proposa fer «foc nou» i refundar l'independentisme d'esquerres
-
Política
Sánchez descarta plegar i desafia els bisbes espanyols a presentar-se a les eleccions