Els partits catalans estan reproduïnt els passos exactes que van portar aquest país al desastre de l'Estatut. Grans proclames inicials aigualides indefectiblement per un procés de negociació que reuneix tots els vicis d'un entramat d'interessos i febleses d'efectes paralitzants. Tot plegat, un itinerari ben conegut que causa un profund avorriment als centres de poder de Madrid.
De moment, l'única conseqüència constatable de les amenaces de Convergència a Madrid és que Duran ha advertit al seu -suposat- bàndol propi que no els pensa seguir. El següent acte de la funció és la dissolució de tot plegat en el procés de negociació, que acaba acordant el que pugui justificar el PSC a Ferraz. A partir d'aquí, el conte continua a Madrid i els resultats són els de sempre.
Els polítics catalans es pensen que viuen a França, però són a tocar de a Grècia. Si es repeteix el ridícul de l'Estatut, els ciutadans no optaran per l'alternança, sinó per la substitució. Entre d'altres raons perquè no deu existir cap altre col·lectiu humà que fracassi sempre.
ARA A PORTADA
-
«Si no afecta els interessos financers de la UE, el TJUE no pot qüestionar l'amnistia» Bernat Surroca Albet
-
L'enèsim ajornament de l'oficialitat del català a Europa comença a irritar Espanya Lluís Girona Boffi
-
-
Educació al punt de mira: sindicats, docents i oposició reclamen mesures pel fiasco del procés d'adjudicació Neus Climent
-
Publicat el 03 de juny de 2012 a les 21:59
Et pot interessar
-
Política
Elisenda Alamany presenta candidatura per liderar ERC a les municipals del 2027
-
Política
El PP celebra el nou ajornament en l’oficialitat del català: «Europa no paga xantatges»
-
Política
Collboni envia una carta a 31 alcaldes europeus per demanar-los el suport amb l'oficialitat del català a la UE
-
Política
Espanya persisteix per fer caure el mur contra l'oficialitat del català a Europa
-
Política
El Parlament denuncia la desinversió de l'Estat en infraestructures i els socis d'Illa critiquen l'ampliació del Prat
-
Política
La progressista Ana Ferrer s'aparta de la cursa per la presidència de la sala penal del Suprem i deixa via lliure al candidat conservador