Posar fi a la precarietat o més audiovisual en català: les promeses dels partits per captar el vot dels joves

Els programes electorals del 14-F coincideixen en garantir l'accés juvenil a una llar, dignificar els salaris i potenciar el contingut audiovisual a internet, però sense detallar-ne el mètode

  • Alumnes sortint dels exàmens de la selectivitat. -
Publicat el 12 de febrer de 2021 a les 17:40
El debat electoral de TV3 de dimarts passat a la televisió pública catalana va despertar l'interès de les noves generacions de votants -amb una elevada participació a Twitter- que opinaven sobre la presència, la dialèctica i les propostes de cada candidat. Aquest 14-F, 211.668 persones votaran per primera vegada, i els partits saben millor que ningú la importància de la seva elecció.

Tots ells coincideixen en la importància de les polítiques de joventut en els seus programes electorals, en els àmbits de gènere, canvi climàtic, inclusió, mobilitat i en l'àmbit universitari i de la recerca i formació professionals. Les propostes estrella pels joves, però, se centren en l'habitatge, la precarietat laboral i els continguts digitals i audiovisuals en català.

En un país amb el 38,14% d'atur juvenil l'últim trimestre del 2020 segons l'Idescat, on costa tenir una llar pròpia abans dels 30 i on una part dels joves qualificats busquen feina a l'estranger, -i deixant de banda videoclips de rap i trap per apropar-se als més joves- els partits no han dubtat en ampliar línies del seu programa oferint solucions. O això prometen.

Un habitatge digne: el reclam permanent dels joves
 
Les diverses propostes per millorar la situació residencial dels joves catalans no difereixen en el fons i, implícitament, reconeixen que cal garantir l'accés a l'habitatge. Aquest sector de la població paga una de les conseqüències més grans de la crisi econòmica, (la del 2008 i la de la pandèmia en alguns casos) i no es poden emancipar i fer front a les despeses d'un pis, casa, o habitatge que triïn per viure. En general, els joves catalans necessiten el 120% del seu salari per poder pagar el lloguer i només un 20% pot viure emancipat. En conseqüència, el procés de precarització ha multiplicat les desigualtats ja existents i genera formes de marginalitat i d'exclusió encara més severes.
 
ERC i Junts posen sobre la taula un futur pla d'emancipació juvenil, amb una sortida de 6000 habitatges els primers i creant una renda de suport pagui una part del preu del lloguer els segons. Ciutadans ofereix solucions cap a la mateixa direcció i apunta també a la creació d'una renda d'emancipació, a més de posar a disposició dels joves menors de 35 anys préstecs per finançar part de l'entrada en el moment de comprar el seu primer habitatge. En Comú Podem, PP i PSC són partidaris d'ampliar i potenciar el parc públic d'habitatge existent. La CUP, en canvi, planteja que el cost de l'habitatge respongui a la situació econòmica de les ciutadanes i amb relació al salari ordinari, no al preu del mercat, i la creació d'un contracte únic que protegeixi els llogaters de contractes abusius i preus arbitraris.
 
La precarietat laboral, un repte majúscul sota l'obra d'un atur del 40%
 
La pandèmia de la Covid-19 dificulta trobar feina als joves de la zona euro, però castiga especialment Espanya on l'atur juvenil representa el 40%, doblant la mitjana de la Unió Europea. A Catalunya, durant l'últim any, l'atur dels joves entre 16 i 29 anys ha augmentat un 30%. L'alt índex d'atur juvenil, la temporalitat i les males condicions laborals han provocat una precarietat estructural en el jovent del país, els partits remarquen que revertir aquesta situació ha de ser una prioritat.

ERC, Junts, la CUP, el PDECat i Comuns inclouen en els seus programes una proposta per desplegar un pla de xoc contra la precarietat juvenil. Els republicans ho focalitzen en el retorn del jovent a Catalunya, una iniciativa que comparteixen amb el PDECat. Els de Borràs, es comprometen a crear un nou contracte d'incorporació per a joves, a millorar les condicions dels doctorands i residents, i a un model de pràctiques remunerades i obligatòries. El pla de xoc de la CUP, implica fer efectiva la Renda Bàsica Universal que garanteixi l'ingrés mínim del 60%, el rescat d'autònoms i el teixit productiu i la creació d'un servei d'inserció laboral específic per a persones LGBTI.

El partit de Chacón aposta per fomentar la vocació industrial i l'emprenedoria entre les persones joves i afavorir la seva autoocupació. Ben al contrari que els comuns, que centren el pla de xoc en acabar amb la contractació temporal sense justificació i aprofundir en el cooperativisme i l'emprenedoria social. Els socialistes proposen aplicar la Garantia Juvenil per protegir la joventut aturada, a partir de la formació, la inserció, l'emprenedoria i l'orientació laboral. I Ciutadans crear un sistema d'incentius per a les empreses que apostin per l'estabilitat laboral, reduir la temporalitat del mercat de treball i més facilitats per a personal sanitari, sobretot el relacionat amb les cures.
 
Un canvi radical en el contingut digital i audiovisual en català
 
Les vuit candidatures coincideixen en la importància de la digitalització i l'impuls de les connexions per superar la crisi actual de la pandèmia i aprofitar el màxim el talent del país, sense que ningú es quedi enrere. A més, accepten la necessitat d'inversió pública en telecomunicacions i la creació de nou contingut audiovisual a casa nostra. ERC, Junts, la CUP, EcP i el PSC coincideixen a potenciar la creació de contingut digital català (en català els tres primers). La gran majoria de propostes, però, són genèriques i no acaben de concretar en com aterrar-les.
 
ERC és l'única candidatura que porta al programa la proposta de crear un ens regulador digital de Catalunya. La CUP es compromet a treballar a fons perquè hi hagi continguts en llengua catalana en les diferents plataformes televisives privades, com Movistar+, Netflix i d'altres, i proposa la creació del Consell de l'Espai de Comunicació Audiovisual en Català, que tingui per objectiu enfortir la coordinació i les estratègies conjuntes de producció i programació de continguts dels diferents mitjans de comunicació públics.

Junts vol incentivar i incrementar l'ús de la llengua catalana en el sector comunicatiu dels joves mitjançant un gran Pacte Nacional per la Llengua. El PDECat entén que el Govern ha d'aprovar el nou contracte programa de la CCMA urgentment, que ha de prioritzar l'ampliació de la base de seguidors de la CCMA i incorporar sobretot l'audiència jove. 
 
En Comú Podem treballarà per atreure noves plataformes digitals a Catalunya i crear un gran nucli audiovisual català amb platós i parc tecnològic. Reclama també el doblatge en català al contingut audiovisual doblat en castellà i subtítols en català al contingut audiovisual dels catàlegs de totes les grans plataformes, així com a totes les pel·lícules que arribin als cinemes de Catalunya. El PSC posa sobre la taula desenvolupar un pla de l'audiovisual català i de la indústria del videojoc. Ciutadans i el PP no incorporen cap proposta als programes electorals relacionats amb la generació de nous continguts digitals i els joves.


[plantillaeleccions]