El ple del Senat, controlat pel PP amb majoria absoluta, ha aprovat aquest dimecres posar en marxa el "conflicte entre òrgans constitucionals" amb el Congrés per la llei d'amnistia. Aquest moviment, sense precedents en la relació d'ambdues cambres, pot acabar en mans del Tribunal Constitucional (TC), que hauria de dirimir si s'ha produït una invasió d'atribucions. Els populars han activat aquest pas en considerar que la proposta acordada entre el PSOE i l'independentisme per eliminar les causes relacionades amb el procés suposa una "reforma encoberta de la Constitució". Avui, el senador popular Antonio Silván ha defensat aquest pas afirmant que l'amnistia no és "matèria de llei" sinó "de Constitució".
"Considerem que el Congrés, en tramitar erròniament una amnistia com una proposició de llei orgànica, s'ha extralimitat en les seves competències", ha indicat Silván en un debat celebrat al matí al Senat. Així mateix, ha argumentat que l'amnistia suposa la suspensió del Codi Penal per a persones "concretes", fet que xoca amb la igualtat de tots els ciutadans davant la llei.
Per part del PSOE, el senador Francisco Manuel Fajardo ha qualificat la proposta del PP de "quieto todo el mundo", parafrasejant unes paraules escoltades durant l'intent de cop d'estat del 23-F. Així mateix, ha remarcat que la cambra alta té competències per debatre i tramitar l'amnistia als encausats del procés i ha dit que si els populars no la comparteixin han d'anar al TC un cop s'aprovi la norma.
Finalment, la votació sobre el xoc ha tirat endavant amb 148 vots a favor, 112 en contra i una abstenció.A partir d'ara, s'activa el mecanisme detallat a l'article 73 de la llei del TC, segons el qual si un òrgan constitucional creu que un altre envaeix les seves atribucions té un mes per votar en ple la decisió (el que ha passat aquest avui) i comunicar el conflicte a l'altre organisme, en aquest cas el Congrés, per demanar que retrocedeixi. Tal com indica el mateix tribunal, aquests conflictes es poden entre cambres però també entre organismes com el govern, el Consell General del Poder Judicial o el Consell d'Estat.
Un cop traslladat al Congrés, presidit pel PSOE, la cambra baixa podrà revocar la suposada invasió, respondre negativament a la petició del Senat o mantenir-se en silenci. En els dos darrers casos, la cambra territorial pot elevar el conflicte davant del Tribunal Constitucional, especificant els preceptes que considera vulnerats i formulant les al·legacions. En aquest punt, és el TC qui ha de traslladar un escrit promovent el conflicte a l'òrgan requerit, així com als altres òrgans legitimats per promoure aquest procés constitucional perquè puguin, en el termini d'un mes, personar-se en el procediment i formular al·legacions.
La sentència que resol el conflicte determinarà a quin òrgan corresponen les atribucions constitucionals controvertides i declararà nuls els actes executats per invasió d'atribucions, resolent el que sigui procedent sobre les situacions jurídiques produïdes a l'empara d'aquests. A l'espera del seu resultat, la decisió del Senat, anunciada a finals de març, suposa un moviment més del PP per entorpir la tramitació de l'amnistia en el seu pas per la cambra alta, però sense exercir el bloqueig total que demanava Vox.
Més enllà del xoc amb el Congrés, gestió que no suposa un fre immediat en la tramitació de l'amnistia, el Senat ha fet altres gestions, com tramitar la llei per la via ordinària, i no urgent com va imposar inicialment el Congrés. Tot plegat farà que la tramitació de la norma, i la resolució ara del conflicte constitucional, s'allargui dos mesos i s'acosti, o fins i tot se superposi, amb la campanya catalana del 12-M, gestió que algunes fonts parlamentàries veuen com un escenari pensat per desgastar als socialistes de cara al 12-M i les eleccions europees elevant el soroll al voltant de la norma.