26
de maig
de
2021, 13:35
Actualitzat:
14:51h
PP i Ciutadans llancen la seva oposició als indults als presos polítics abans que siguin concedits. L'informe contrari del Tribunal Suprem, fet públic aquest dimecres, ha donat lloc a diverses reaccions dels líders de l'oposició a Madrid. Tot això, amb la mirada posada també en pressionar el president del govern espanyol perquè convoqui eleccions generals.
El primer a pronunciar-se ha estat Pablo Casado, el líder del PP, que a través de Twitter ha definit l'informe del Suprem com a "demolidor" i ha advertit: "Anirem fins al final per defensar la justícia". Casado ha destacat que l'informe ha estat aprovat per unanimitat i posa l'èmfasi en el fet que el Suprem indica que "no hi ha cap prova de penediment ni motius de justícia, equitat ni utilitat publica però sí intenció de reincidir".
L'extrema dreta de Vox ha anunciat "mobilitzacions" si es concedeix l'indult i pretén recórrer la decisió, que defineix de "vergonya i frau a la llei". Per altra banda, el Bloc Nacionalista Gallec (BNG) i Compromís s'han oposat a la decisió del Suprem i l'han acusat de tractar de "bloquejar" el conflicte. Néstor Rego, diputat dels nacionalistes gallecs, creu que "la justícia té una visió uniforme" de l'Estat i que sempre sentencia en contra de la "mínima reclamació de democràcia".
Pel govern espanyol, però, la situació segueix sent la mateixa que abans de l'informe. El ministre de Política Territorial, Miquel Iceta, ha afirmat que la Moncloa "respecta" la decisió del Tribunal Suprem, tot i que també ha recordat que és un informe "preceptiu, però no vinculant", i que ara el Ministeri de Justícia "analitzarà tots els informes i formularà la seva proposta al Consell de Ministres".
En tot cas, Iceta ha recordat les paraules de Pedro Sánchez sobre el fet que la funció del govern espanyol és propiciar la "concòrdia, el diàleg, l'entesa i el retrobament". "Això és el que guiarà les decisions del govern, i per descomptat, a la nostra mentalitat no hi ha cap concepte que tingui a veure amb la venjança, la revenja o l'odi", ha dit Iceta durant la roda de premsa de presentació del pla "Orientacions al canvi" per actualitzar el model d'accés a l'ocupació pública.
L'informe del Suprem rebutja "qualsevol forma d'indult -total o parcial- als 12 condemnats" i argumenta que no han mostrat penediment. Aquest element no és obligatori, segons la llei de l'indult. Els magistrats consideren que no hi ha raons de justícia, equitat i utilitat pública que justifiquin la concessió d'aquesta mesura de gràcia. En la mateixa línia, asseguren que la sentència del Suprem no vulnera els principis de proporcionalitat de les penes imposades -d'entre nou i tretze anys de presó-, tot i que alguns magistrats del Tribunal Constitucional no ho veuen igual i han alertat de possibles vulneracions. A més, també critica que les peticions d'indult "desenfoquen" el sentit d'aquesta mesura de gràcia i pretén que el govern corregeixi una sentència judicial.
El primer a pronunciar-se ha estat Pablo Casado, el líder del PP, que a través de Twitter ha definit l'informe del Suprem com a "demolidor" i ha advertit: "Anirem fins al final per defensar la justícia". Casado ha destacat que l'informe ha estat aprovat per unanimitat i posa l'èmfasi en el fet que el Suprem indica que "no hi ha cap prova de penediment ni motius de justícia, equitat ni utilitat publica però sí intenció de reincidir".
Al seu torn, la líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, ha anunciat que "trencarà amb Sánchez" si el govern espanyol concedeix els indults als presos polítics. En una roda de premsa al Congrés dels Diputats, Arrimadas també ha definit l'informe de "demolidor" i està ple de "sentit comú". La líder de Ciutadans demana a Sánchez que rectifiqui perquè la societat espanyola "no tolerarà aquesta humiliació i atropellament" als qui es van oposar al "desafiament" de l'octubre de 2017. Ciutadans també recorrerà els indults si s'acaben atorgant.Demoledor informe por unanimidad del Supremo contra los indultos como hicieron la Fiscalía y Abogacía
— Pablo Casado Blanco (@pablocasado_) May 26, 2021
“No hay una mínima prueba de arrepentimiento ni motivos de Justicia, equidad ni utilidad pública pero sí intención de reincidir”
Iremos hasta el final para defender la Justicia
L'extrema dreta de Vox ha anunciat "mobilitzacions" si es concedeix l'indult i pretén recórrer la decisió, que defineix de "vergonya i frau a la llei". Per altra banda, el Bloc Nacionalista Gallec (BNG) i Compromís s'han oposat a la decisió del Suprem i l'han acusat de tractar de "bloquejar" el conflicte. Néstor Rego, diputat dels nacionalistes gallecs, creu que "la justícia té una visió uniforme" de l'Estat i que sempre sentencia en contra de la "mínima reclamació de democràcia".
Pel govern espanyol, però, la situació segueix sent la mateixa que abans de l'informe. El ministre de Política Territorial, Miquel Iceta, ha afirmat que la Moncloa "respecta" la decisió del Tribunal Suprem, tot i que també ha recordat que és un informe "preceptiu, però no vinculant", i que ara el Ministeri de Justícia "analitzarà tots els informes i formularà la seva proposta al Consell de Ministres".
En tot cas, Iceta ha recordat les paraules de Pedro Sánchez sobre el fet que la funció del govern espanyol és propiciar la "concòrdia, el diàleg, l'entesa i el retrobament". "Això és el que guiarà les decisions del govern, i per descomptat, a la nostra mentalitat no hi ha cap concepte que tingui a veure amb la venjança, la revenja o l'odi", ha dit Iceta durant la roda de premsa de presentació del pla "Orientacions al canvi" per actualitzar el model d'accés a l'ocupació pública.
L'informe del Suprem rebutja "qualsevol forma d'indult -total o parcial- als 12 condemnats" i argumenta que no han mostrat penediment. Aquest element no és obligatori, segons la llei de l'indult. Els magistrats consideren que no hi ha raons de justícia, equitat i utilitat pública que justifiquin la concessió d'aquesta mesura de gràcia. En la mateixa línia, asseguren que la sentència del Suprem no vulnera els principis de proporcionalitat de les penes imposades -d'entre nou i tretze anys de presó-, tot i que alguns magistrats del Tribunal Constitucional no ho veuen igual i han alertat de possibles vulneracions. A més, també critica que les peticions d'indult "desenfoquen" el sentit d'aquesta mesura de gràcia i pretén que el govern corregeixi una sentència judicial.