El gran problema de la política espanyola és que PP i PSOE són percebuts, cada cop més, com dues façanes que responen al mateix edifici. D'aquí la davallada del bipartidisme i, en paral·lel, la força -si més no demoscòpica- que exhibeixen Esquerra Unida i UPyD com a factors de canvi, ni que sigui en sentits inversos. L'immobilisme està a la defensiva tot i què ara, als dos partits del no-canvi se n'hi ha afegit un tercer: el PSC.
Des d'ahir, els socialistes catalans votaran en contra de qualsevol intent de progrés nacional que no estigui expressament autoritzat per Mariano Rajoy. El mimetisme amb el PP/PSOE és tan absolut que fins i tot utilitzen el llenguatge de la dreta espanyola per definir les aspiracions nacionals de la majoria dels catalans. La resolució del Consell Nacional del PSC sembla un discurs de la Cospedal, amb "xoc de trens", "falses dreceres", "carrerons sense sortida" i -com no!- el superèxit del nacionalisme espanyol: "Pla Ibarretxe".
Finalment, el PSOE ha aplicat una discreta eutanàsia a un PSC que ja agonitzava. Preguem per la seva ànima catalanista. Amén.
ARA A PORTADA
Publicat el
17 de novembre de 2013 a
les 22:59
Et pot interessar
-
Política
Rajoy ho nega tot davant el jutge de la Kitchen: «No he destruït papers i no sabia que em deien 'El barbes'»
-
Política
El viatge de Jordi Pujol
-
Política
Jordi Turull visita Jordi Pujol: «Això de dilluns no té nom pel seu estat»
-
Política
El PP i Vox tanquen un acord per investir Jorge Azcón i governar junts a l'Aragó
-
Política
«Hem tingut menys interès que els bascos a produir diplomàtics i alts funcionaris»
-
Política El PP rebutja finalment la moció de Vox per establir una «prioritat nacional» a l'hora de rebre ajudes