El gran problema de la política espanyola és que PP i PSOE són percebuts, cada cop més, com dues façanes que responen al mateix edifici. D'aquí la davallada del bipartidisme i, en paral·lel, la força -si més no demoscòpica- que exhibeixen Esquerra Unida i UPyD com a factors de canvi, ni que sigui en sentits inversos. L'immobilisme està a la defensiva tot i què ara, als dos partits del no-canvi se n'hi ha afegit un tercer: el PSC.
Des d'ahir, els socialistes catalans votaran en contra de qualsevol intent de progrés nacional que no estigui expressament autoritzat per Mariano Rajoy. El mimetisme amb el PP/PSOE és tan absolut que fins i tot utilitzen el llenguatge de la dreta espanyola per definir les aspiracions nacionals de la majoria dels catalans. La resolució del Consell Nacional del PSC sembla un discurs de la Cospedal, amb "xoc de trens", "falses dreceres", "carrerons sense sortida" i -com no!- el superèxit del nacionalisme espanyol: "Pla Ibarretxe".
Finalment, el PSOE ha aplicat una discreta eutanàsia a un PSC que ja agonitzava. Preguem per la seva ànima catalanista. Amén.
ARA A PORTADA
Publicat el
17 de novembre de 2013 a
les 22:59
Et pot interessar
-
Política
Junts insta Illa a «rectificar» uns pressupostos basats en «mantenir» la pressió fiscal
-
Política
Els afins a Junqueras i Alamany oficialitzen la candidatura a la federació d'ERC Barcelona
-
Política
El Cercle fa les paus amb la Moncloa per la immigració
-
Política
El Parlament demana que els sanitaris hagin d'acreditar un B2 de català en el primer any de feina
-
Política
Junts votarà a favor dels canvis urbanístics necessaris perquè el Museu Thyssen sigui una realitat
-
Política
Alejandro Fernández titlla Salvador Illa de «marxista amb corbata» per les polítiques en habitatge
