El gran problema de la política espanyola és que PP i PSOE són percebuts, cada cop més, com dues façanes que responen al mateix edifici. D'aquí la davallada del bipartidisme i, en paral·lel, la força -si més no demoscòpica- que exhibeixen Esquerra Unida i UPyD com a factors de canvi, ni que sigui en sentits inversos. L'immobilisme està a la defensiva tot i què ara, als dos partits del no-canvi se n'hi ha afegit un tercer: el PSC.
Des d'ahir, els socialistes catalans votaran en contra de qualsevol intent de progrés nacional que no estigui expressament autoritzat per Mariano Rajoy. El mimetisme amb el PP/PSOE és tan absolut que fins i tot utilitzen el llenguatge de la dreta espanyola per definir les aspiracions nacionals de la majoria dels catalans. La resolució del Consell Nacional del PSC sembla un discurs de la Cospedal, amb "xoc de trens", "falses dreceres", "carrerons sense sortida" i -com no!- el superèxit del nacionalisme espanyol: "Pla Ibarretxe".
Finalment, el PSOE ha aplicat una discreta eutanàsia a un PSC que ja agonitzava. Preguem per la seva ànima catalanista. Amén.
ARA A PORTADA
Publicat el 17 de novembre de 2013 a les 22:59
Et pot interessar
-
Política
«La CUP té una alternativa, però no hem sabut explicar-nos»
-
Política
D'activistes veïnals a regidors: els dos primers anys fent política municipal
-
Política
Illa demana la «intervenció» en el mercat de l'habitatge
-
Política
L'Hospitalet de Llobregat: adaptar la segona ciutat del país a l'etapa post-Marín
-
Política
Els Comuns acusen el PP d'impulsar un «cop d'estat tou» a la Conferència de Presidents
-
Política
«Catalunya continua sent vista a Espanya com l’enemic interior»