Els partits d'extrema dreta o identitaris (nom amb el qual s'autodenominen) segueixen sent minoritaris arreu d'Europa, tot i que actualment estan adquirint una certa volada. Catalunya no n'és una excepció. Plataforma per Catalunya, partit 'identitari' que lidera el vigatà Josep Anglada, ja disposa d'alguns regidors en ajuntaments importants de Catalunya com el de Vic i, en concret, del Camp de Tarragona, com el del Vendrell, ambdós amb 4 regidors.

Els analistes polítics alerten dels perills que comporta el fet que hagin escalat posicions en els darrers anys. Falses percepcions sobre la immigració i un context econòmic convuls són, segons els experts, les principals causes del fenomen. I és que 65 anys després de la fi de la Segona Guerra Mundial, els partits d'Alemanya i Àustria que qüestionen la veracitat de l'holocaust guanyen adeptes i la ultradretana Lliga Nord té responsabilitats al govern de Berlusconi. Per la seva banda, Jean Marie Le Pen ha millorat resultats a França.

El punt en comú que enllaça tots els partits ultradretants inclòs Plataforma per Catalunya, és el sentiment xenòfob. El British National Party (BNP) és el partit d'extrema dreta al Regne Unit i a la seva web parla dels blancs com "els britànics indígenes del Regne Unit" i assegura que "un tsunami d'immigració inexorablement supera i extingeix la identitat britànica". En les últimes eleccions europees, el BNP va aconseguir un 6% dels vots.

A Itàlia, el partit Lliga del Nord, l'aliat xenòfob de Silvio Berlusconi en el govern, es va convertir en la gran vencedora dels comicis regionals del 29 de març en ser l'única formació que va millorar els resultats. La Lliga del Nord, que propugna la independència del nord d'Itàlia, va assolir la xifra rècord del 12,7% dels vots a nivell estatal, tot i que només es va presentar a les regions del nord del país. En algunes ciutats de les regions del Veneto i Llombarda va aconseguir pics de fins al 40%

"Fem política social a través d'allò nacional", aquest és el lema amb que s'excusa l'NPD (Nationaldemokratische Partei Deutschlands) per defensar polítiques d'extrema dreta. Amb un discurs en contra del "multiculturalisme" i assenyalant als immigrants com els culpables de tot, aquest partit neo-nazi compta amb diputats als parlaments dels Länder de Saxònia i Mecklemburg-Pomerània, zones que havien format part de l'Alemanya de l'est.

L'ambició d'aconseguir un Flandes independent, la defensa dels valors tradicionalsi la lluita per unes polítiques estrictes d'immigració són els pilars del Vlams Belang, el partit nacionalista flamenc, al qual el seu portaveu, Joris van Hauthem, defineix com ‘de dreta radical'. Hereu del partit Vlams Blok, il·legalitzat el 2004 per promoure el racisme i la xenofòbia, el nou Vlams Belang conserva els representants polítics, el programa, els colors –el groc i el negre, que són els de la bandera de Flandes–, i fins i tot les inicials (VB) de l'antic partit d'ultradreta.

Catalunya no queda aïllada d'aquest moviment
El moviment ultradretà també ha arribat a casa nostra. L'any 2003 es va fundar Plataforma per Catalunya (PxC), partit liderat pel vigatà Josep Anglada i que va agafar la crítica a l'actual política d'immigració com a bandera principal. El partit d'Anglada s'oposa frontalment a la immigració islàmica, la qual la considera com una amenaça als principis democràtics de la societat catalana. Pel líder de Plataforma, "els sense papers no haurien de tenir cap dret".

L'any 2003, PxC va aconseguir uns resultats força modestos amb quatre regidors als ajuntaments de Vic, Manlleu, Cervera i el Vendrell. Aquell mateix any també es van presentar al Parlament de Catalunya i tot i que no va aconseguir entrar, va acabar sent la força extraparlamentària més votada. Fou aleshores quan es van encendre alguns llums d'alerta.

En les següents eleccions municipals del 2007, PxC es va consolidar en alguns municipis importants i capitals de comarca. Va acabar sent la segona força al consistori vigatà amb 4 regidors i a Cervera en va obtenir dos arravatant la segona plaça al PSC. Al Vendrell, el partit d'Anglada va col·locar fins a 4 regidors convertint-se en la tercera força i van aconseguir guanyar un regidor a Manresa, Sant Martí de Riucorb, Tàrrega i Olot.

Enguany, PxC es torna a presentar a les eleccions catalanes, però aquest cop, amb un partit amb molta més presència que l'any 2003. I és que l'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal (CiU), que coneix d'aprop el partit 'identitari', ha opinat que aquest cop PxC sí que aconseguirà entrar al Parlament. De fet, la majoria de partits tradicionals es mostren preocupats davant d'aquesta probable realitat. Els partits tradicionals han col·locat la immigració en el punt de mira dels seus endurits discursos i això és quelcom que beneficia directament al discurs de PxC. Ahir mateix, per exemple, Alícia Sánchez Camacho anunciava a Tarragona que inclouria en el seu programa electoral la prohibició del vel islàmic en espais públics.

El suport a partits d'ultradreta es basa en "percepcions"

L'acadèmic de la Universitat de Manchester Matthew Goodwin, que acaba de publicar el llibre 'El nou extremisme a la Gran Bretanya del segle XXI', assegura que el suport per partits d'ultradreta no sempre es basa en experiències "directes i reals" amb la immigració, sinó en "percepcions".
"Aquests partits són molt bons a l'hora de difondre una percepció que el país està amenaçat per la immigració", afirma Goodwin, que destaca especialment el rol que tenen a nivell local. "El que realment porta la gent a donar suport a aquests moviments és una sensació molt local. Una idea que una comunitat rep més diners que la 'meva' comunitat", argumenta Goodwin.

En aquest sentit, Goodwin destaca que diversos estudis indiquen que molts dels votants d'ultradreta estan "profundament insatisfets" amb la resposta dels partits majoritaris als reptes que planteja la immigració. Per Goodwin, els ciutadans reclamen "un debat sensible sobre la immigració" que els grans partits haurien de plantejar amb cautela si volen fer front a l'increment de suport dels grups extremistes i racistes.

Goodwin alerta dels perills de la cooperació internacional entre els partits d'extrema dreta, ja que poden "intercanviar tàctiques, experiències i idees". Plataforma per Catalunya, per exemple, ja ha firmat un acord d'amistat amb el Partit de la Llibertat d'Àustria, el partit ultradretà del país centreeuropeu.

Més informació delCamp.cat