25
d'abril
de
2022, 19:30
Actualitzat:
26
d'abril,
10:14h
Les desavinences entre ERC i el govern espanyol per com s'han de vehicular les explicacions i la depuració de responsabilitats pel Catalangate són palpables des que la consellera Laura Vilagrà i el ministre Félix Bolaños van completar la reunió al Palau de la Generalitat d'aquest diumenge. Els republicans entenen que la resposta de la Moncloa és insuficient mentre que el govern espanyol considera que s'ha compromès a aclarir els fets amb una bateria de mesures de transparència. Per saber si la Generalitat i l'executiu estatal són capaços d'acostar posicions i sortir de l'atzucac, el calendari polític ofereix una primera data al calendari: la votació del decret de mesures per pal·liar l'impacte econòmic de la guerra a Ucraïna prevista dijous al Congrés dels Diputats. Sense el suport dels republicans, que ja han insistit que mantenen congelat el suport parlamentari a Pedro Sánchez, la Moncloa patiria per reunir els vots suficients a no ser que el PP fes un gir de guió. És el primer torcebraç que planteja l'independentisme per l'espionatge massiu als seus dirigents.
ERC ha mogut fitxa aquest dilluns per constatar que no està satisfeta. Primer, la consellera Vilagrà ha afirmat que "Sánchez no es pot amagar més" davant la "crisi de magnitud sideral" que suposa el monitoratge il·legal al projecte independentista, una interpel·lació directa al president espanyol per evidenciar que les explicacions del ministre Bolaños de diumenge no calmen els ànims a Palau. Fonts coneixedores de la conversa expliquen que Vilagrà va sortir "enfadada" de la trobada perquè el ministre va esquivar el moll de l'os de la qüestió: ni va aclarir si hi havia hagut o no espionatge ni si s'estava disposat a assumir responsabilitats. I, en segon terme, la secretària general adjunta i portaveu d'ERC, Marta Vilalta, ha amenaçat de votar en contra del decret de la guerra si la Moncloa no inclou dimissions en un exercici de transparència que reclamen que sigui públic. Un altre toc d'atenció al silenci de Sánchez i a les mesures plantejades per Bolaños.
Pels republicans, l'obertura d'un control intern al CNI, la iniciativa del Defensor del Poble, la constitució de la comissió de secrets oficials -ara mateix inactiva i per la qual fa falta una majoria de 210 vots per posar-la en marxa- i la desclassificació de documents promesa per la Moncloa no garanteixen que s'aclareixin les preguntes claus de l'espionatge. En el cas de la comissió, entenen que és una sortida que esquiva les explicacions públiques i que "no garanteix veracitat" a les informacions que s'hi exposin. "No tenim dubtes que el govern de l'Estat sabia que estàvem sent espiats", ha afirmat Vilalta, que ha exigit saber qui va ordenar l'espionatge, on està emmagatzemada la informació i quin ús se n'ha fet. Els republicans també consideren que és "poc plausible" que l'espionatge s'hagi produït amb una autorització judicial, ja que una intervenció de la comunicació amb aquest programari no tindria validesa en un judici i, a més, s'ha fet de forma "indiscriminada". Sigui com sigui, per "acció o per omissió", mantenen que s'ha produït una vulneració de drets fonamentals i que se n'hauran d'assumir els costos.
De moment, la Moncloa s'ha tancat en banda amb les dimissions que sol·licita ERC i que els comuns, socis del PSOE a Madrid, ja veuen inevitables. Tot i això, mentre que els republicans exigeixen dimissions ràpides -"el més aviat possible", ha dit Vilalta- els comuns demanen madurar les conclusions un cop s'hagi completat el procés d'investigació. De moment, el PP no li posa senzill al PSOE. Aquest mateix dilluns, els populars no s'han mostrat partidaris de constituir la comissió de secrets oficials si n'han de formar part ERC i Bildu. La legislatura, o almenys la majoria que per ara ha operat per mantenir l'estabilitat de Sánchez, està en joc. De fet, el to dels republicans ha anat in crescendo a mesura que avançaven els dies i el president espanyol continua sense pronunciar-se. La lectura que fan de portes endins a la seu de Calàbria és que l'escàndol els està acorralant perquè està tenint més repercussió de la que esperaven a nivell internacional i perquè els socialistes no esperaven que ERC estigués disposada a marcar un punt d'inflexió que pot estroncar els plans de Sánchez d'esgotar la legislatura.
La prova del cotó de dijous
Per ara, els equips de Pere Aragonès -que continua insistint que s'anirà "fins al final" i critica que "la ministra del CNI", Margarita Robles, no es pot excusa amb "apel·lacions a la confidencialitat incontrastable- i Sánchez han intercanviat missatges, però no han servit per esbossar quan pot ser la reunió cara a cara sol·licitada pel president català. Aquesta setmana, admeten, l'agenda és especialment complicada perquè hi ha ple tant al Parlament com al Congrés. La dificultat per a ERC serà, però, la de combinar la duresa a l'hora d'exigir una resposta contundent al govern espanyol i, al mateix temps, exercir el rol de ser "útil i responsable" per als catalans en les votacions al Congrés i continuar apostant per la via negociada a la taula de diàleg. El decret del dijous serà la prova del cotó de fins a quin punt el Catalangate marcarà un abans i un després en el mandat de Sánchez. I és especialment complexa per als republicans perquè, tot i considerar-les insuficients, inclou mesures econòmiques i socials d'un impacte important.
Partits com Bildu -amb qui ERC es coordina a Madrid- o el PDECat ja va anunciar que no s'oposarien a un decret que inclou, per exemple, la rebaixa del preu del combustible, fet que implica, com a mínim, una abstenció. La formació d'Oriol Junqueras, que s'ha marcat una acció "gradual" en funció de com s'arriba a dijous, no té tancat quin serà el vot a l'espera de moviments de Sánchez. Avisen, però, que no van "de farol", que el que no poden fer els socialistes és "traslladar" a ERC la responsabilitat que no vulguin assumir sobre el cas d'espionatge i que seguiran "collant" de forma progressiva.
El PSC pressiona per evitar el primer xoc parlamentari
Fa dies que ERC insisteix que la primera conseqüència del Catalangate serà la retirada de l'estabilitat parlamentària al govern de Sánchez. Com va detallar NacióDigital la setmana passada, la tramitació de la reforma de la llei mordassa i la negociació de la llei de memòria democràtica quedaran bloquejades pel desmarcatge dels republicans, però abans hi ha votacions al Congrés en les quals el govern espanyol no té garantida la majoria. La primera, la del decret de la guerra. "Fins que no hi hagi decisions contundents, no ens podem asseure a negociar res més", advertia aquest mateix dilluns Vilagrà a El matí de Catalunya Ràdio.
I el PSC no ha tardat a respondre. Els socialistes catalans avisen els republicans que cometrien un "error molt greu" si, prioritzant el greuge pel Catalangate, s'oposen al pla de la Moncloa per pal·liar els efectes econòmics de la guerra. "Seria un nou error d'ERC", ha afirmat Lluïsa Moret, viceprimera secretària d'Organització i Acció Electoral del PSC, després de la reunió de l'executiva del partit. La portaveu socialista entén que, si els republicans fan d'oposició al Congrés i opten per tombar el decret sobre la guerra, tornaran a demostrar que "no estan a l'altura" del moment polític. El PSC qualifica de "greu" el Catalangate però, alhora, defensa que el govern espanyol s'ha mogut. "El govern d'Espanya dialoga i no espia".
També des d'Unides i Podem temen que ERC es despengi de la majoria de la investidura i que Sánchez es vegi abocat a explorar acords amb el PP d'Alberto Núñez Feijóo, un escenari que complicaria seguir convivint amb el PSOE a la Moncloa i que seria una mala carta de presentació per a Yolanda Díaz com a candidata a les properes eleccions. Dirigents de la cúpula de Podem mantenen converses fluïdes amb els republicans, mentre que amb la vicepresidenta -amb una estratègia i una posada en escena més moderada que Podem- són menys freqüents i més distants.
Junts exigeix el trencament de relacions
A l'espera de com es resol el primer torcebraç al Congrés, el cas d'espionatge també amenaça de sumar un episodi més de discrepàncies entre els socis a la Generalitat. L'encarregat de comparèixer després de l'executiva de Junts ha estat el secretari general, Jordi Sànchez. A banda de demanar la posada en marxa d'una comissió d'investigació al Congrés dels Diputats i de reclamar que qualsevol supervisió judicial del cas no depengui de les instàncies estatals -les que haurien pogut autoritzar la vigilància telemàtica a dirigents com ell-, Sànchez ha exigit el trencament de totes les relacions amb el govern espanyol -un missatge dirigit especialment a ERC, soci estable del PSOE des del 2020- fins que s'esclareixi el cas. "Estem convençuts que l'Estat ha aprofitat per espiar qualsevol altra persona o col·lectiu simplement perquè en tenia oportunitat", ha radiografiat l'encara secretari general de Junts, que deixarà el càrrec en el congrés del juny i confia en una llista unitària per evitar el xoc intern entre sectors.
És en aquest conclave que el partit té previst revisar la posició sobre el pacte amb el PSC a la Diputació de Barcelona, segons ha insistit Sànchez. Hi ha veus de la formació, com ara Toni Comín i Jaume Alonso-Cuevillas, que han demanat acabar amb l'acord, rubricat el juliol del 2019 i que ha generat dissensions internes. De fet, només conèixer-se el cas d'espionatge, sectors de Junts van demanar trencar l'entesa, com va avançar NacióDigital. "Qui vulgui fer creure que el Catalangate es resol en un ajuntament o diputació, equivoca enormement la dimensió del problema", ha indicat Sànchez, que ha esquivat posicionar-se sobre si ell seria partidari de trencar l'entesa.
Tot just s'encara la segona setmana des de que va esclatar l'escàndol d'espionatge i la seva ona expansiva amenaça de sacsejar un taulell polític que malda, al mateix temps, per capejar les dificultats socials i econòmiques derivades d'una guerra a Europa i de dos anys de pandèmia. La cursa d'estrès a la qual està sotmesa la legislatura no fa més que allargar-se i fer pujada.
ERC ha mogut fitxa aquest dilluns per constatar que no està satisfeta. Primer, la consellera Vilagrà ha afirmat que "Sánchez no es pot amagar més" davant la "crisi de magnitud sideral" que suposa el monitoratge il·legal al projecte independentista, una interpel·lació directa al president espanyol per evidenciar que les explicacions del ministre Bolaños de diumenge no calmen els ànims a Palau. Fonts coneixedores de la conversa expliquen que Vilagrà va sortir "enfadada" de la trobada perquè el ministre va esquivar el moll de l'os de la qüestió: ni va aclarir si hi havia hagut o no espionatge ni si s'estava disposat a assumir responsabilitats. I, en segon terme, la secretària general adjunta i portaveu d'ERC, Marta Vilalta, ha amenaçat de votar en contra del decret de la guerra si la Moncloa no inclou dimissions en un exercici de transparència que reclamen que sigui públic. Un altre toc d'atenció al silenci de Sánchez i a les mesures plantejades per Bolaños.
Pels republicans, l'obertura d'un control intern al CNI, la iniciativa del Defensor del Poble, la constitució de la comissió de secrets oficials -ara mateix inactiva i per la qual fa falta una majoria de 210 vots per posar-la en marxa- i la desclassificació de documents promesa per la Moncloa no garanteixen que s'aclareixin les preguntes claus de l'espionatge. En el cas de la comissió, entenen que és una sortida que esquiva les explicacions públiques i que "no garanteix veracitat" a les informacions que s'hi exposin. "No tenim dubtes que el govern de l'Estat sabia que estàvem sent espiats", ha afirmat Vilalta, que ha exigit saber qui va ordenar l'espionatge, on està emmagatzemada la informació i quin ús se n'ha fet. Els republicans també consideren que és "poc plausible" que l'espionatge s'hagi produït amb una autorització judicial, ja que una intervenció de la comunicació amb aquest programari no tindria validesa en un judici i, a més, s'ha fet de forma "indiscriminada". Sigui com sigui, per "acció o per omissió", mantenen que s'ha produït una vulneració de drets fonamentals i que se n'hauran d'assumir els costos.
De moment, la Moncloa s'ha tancat en banda amb les dimissions que sol·licita ERC i que els comuns, socis del PSOE a Madrid, ja veuen inevitables. Tot i això, mentre que els republicans exigeixen dimissions ràpides -"el més aviat possible", ha dit Vilalta- els comuns demanen madurar les conclusions un cop s'hagi completat el procés d'investigació. De moment, el PP no li posa senzill al PSOE. Aquest mateix dilluns, els populars no s'han mostrat partidaris de constituir la comissió de secrets oficials si n'han de formar part ERC i Bildu. La legislatura, o almenys la majoria que per ara ha operat per mantenir l'estabilitat de Sánchez, està en joc. De fet, el to dels republicans ha anat in crescendo a mesura que avançaven els dies i el president espanyol continua sense pronunciar-se. La lectura que fan de portes endins a la seu de Calàbria és que l'escàndol els està acorralant perquè està tenint més repercussió de la que esperaven a nivell internacional i perquè els socialistes no esperaven que ERC estigués disposada a marcar un punt d'inflexió que pot estroncar els plans de Sánchez d'esgotar la legislatura.
La prova del cotó de dijous
Per ara, els equips de Pere Aragonès -que continua insistint que s'anirà "fins al final" i critica que "la ministra del CNI", Margarita Robles, no es pot excusa amb "apel·lacions a la confidencialitat incontrastable- i Sánchez han intercanviat missatges, però no han servit per esbossar quan pot ser la reunió cara a cara sol·licitada pel president català. Aquesta setmana, admeten, l'agenda és especialment complicada perquè hi ha ple tant al Parlament com al Congrés. La dificultat per a ERC serà, però, la de combinar la duresa a l'hora d'exigir una resposta contundent al govern espanyol i, al mateix temps, exercir el rol de ser "útil i responsable" per als catalans en les votacions al Congrés i continuar apostant per la via negociada a la taula de diàleg. El decret del dijous serà la prova del cotó de fins a quin punt el Catalangate marcarà un abans i un després en el mandat de Sánchez. I és especialment complexa per als republicans perquè, tot i considerar-les insuficients, inclou mesures econòmiques i socials d'un impacte important.
Partits com Bildu -amb qui ERC es coordina a Madrid- o el PDECat ja va anunciar que no s'oposarien a un decret que inclou, per exemple, la rebaixa del preu del combustible, fet que implica, com a mínim, una abstenció. La formació d'Oriol Junqueras, que s'ha marcat una acció "gradual" en funció de com s'arriba a dijous, no té tancat quin serà el vot a l'espera de moviments de Sánchez. Avisen, però, que no van "de farol", que el que no poden fer els socialistes és "traslladar" a ERC la responsabilitat que no vulguin assumir sobre el cas d'espionatge i que seguiran "collant" de forma progressiva.
El PSC pressiona per evitar el primer xoc parlamentari
Fa dies que ERC insisteix que la primera conseqüència del Catalangate serà la retirada de l'estabilitat parlamentària al govern de Sánchez. Com va detallar NacióDigital la setmana passada, la tramitació de la reforma de la llei mordassa i la negociació de la llei de memòria democràtica quedaran bloquejades pel desmarcatge dels republicans, però abans hi ha votacions al Congrés en les quals el govern espanyol no té garantida la majoria. La primera, la del decret de la guerra. "Fins que no hi hagi decisions contundents, no ens podem asseure a negociar res més", advertia aquest mateix dilluns Vilagrà a El matí de Catalunya Ràdio.
I el PSC no ha tardat a respondre. Els socialistes catalans avisen els republicans que cometrien un "error molt greu" si, prioritzant el greuge pel Catalangate, s'oposen al pla de la Moncloa per pal·liar els efectes econòmics de la guerra. "Seria un nou error d'ERC", ha afirmat Lluïsa Moret, viceprimera secretària d'Organització i Acció Electoral del PSC, després de la reunió de l'executiva del partit. La portaveu socialista entén que, si els republicans fan d'oposició al Congrés i opten per tombar el decret sobre la guerra, tornaran a demostrar que "no estan a l'altura" del moment polític. El PSC qualifica de "greu" el Catalangate però, alhora, defensa que el govern espanyol s'ha mogut. "El govern d'Espanya dialoga i no espia".
També des d'Unides i Podem temen que ERC es despengi de la majoria de la investidura i que Sánchez es vegi abocat a explorar acords amb el PP d'Alberto Núñez Feijóo, un escenari que complicaria seguir convivint amb el PSOE a la Moncloa i que seria una mala carta de presentació per a Yolanda Díaz com a candidata a les properes eleccions. Dirigents de la cúpula de Podem mantenen converses fluïdes amb els republicans, mentre que amb la vicepresidenta -amb una estratègia i una posada en escena més moderada que Podem- són menys freqüents i més distants.
Junts exigeix el trencament de relacions
A l'espera de com es resol el primer torcebraç al Congrés, el cas d'espionatge també amenaça de sumar un episodi més de discrepàncies entre els socis a la Generalitat. L'encarregat de comparèixer després de l'executiva de Junts ha estat el secretari general, Jordi Sànchez. A banda de demanar la posada en marxa d'una comissió d'investigació al Congrés dels Diputats i de reclamar que qualsevol supervisió judicial del cas no depengui de les instàncies estatals -les que haurien pogut autoritzar la vigilància telemàtica a dirigents com ell-, Sànchez ha exigit el trencament de totes les relacions amb el govern espanyol -un missatge dirigit especialment a ERC, soci estable del PSOE des del 2020- fins que s'esclareixi el cas. "Estem convençuts que l'Estat ha aprofitat per espiar qualsevol altra persona o col·lectiu simplement perquè en tenia oportunitat", ha radiografiat l'encara secretari general de Junts, que deixarà el càrrec en el congrés del juny i confia en una llista unitària per evitar el xoc intern entre sectors.
És en aquest conclave que el partit té previst revisar la posició sobre el pacte amb el PSC a la Diputació de Barcelona, segons ha insistit Sànchez. Hi ha veus de la formació, com ara Toni Comín i Jaume Alonso-Cuevillas, que han demanat acabar amb l'acord, rubricat el juliol del 2019 i que ha generat dissensions internes. De fet, només conèixer-se el cas d'espionatge, sectors de Junts van demanar trencar l'entesa, com va avançar NacióDigital. "Qui vulgui fer creure que el Catalangate es resol en un ajuntament o diputació, equivoca enormement la dimensió del problema", ha indicat Sànchez, que ha esquivat posicionar-se sobre si ell seria partidari de trencar l'entesa.
Tot just s'encara la segona setmana des de que va esclatar l'escàndol d'espionatge i la seva ona expansiva amenaça de sacsejar un taulell polític que malda, al mateix temps, per capejar les dificultats socials i econòmiques derivades d'una guerra a Europa i de dos anys de pandèmia. La cursa d'estrès a la qual està sotmesa la legislatura no fa més que allargar-se i fer pujada.