I l'infern va començar amb una enquesta del Sunday Times. Un Yes de foto-finish en un diari de diumenge ha estat suficient perquè articulistes i tertulians de Madrid hagin sortit en tromba a insultar David Cameron, rebatejat amb un castís Cameron de la Isla. Ahir li deien des d'irresponsable fins a estúpid. I mentre a Madrid exhibien tanta força bucal, a Nova York, un altre racó del món global, els taurons de Wall Street atacaven el deute públic espanyol a partir de la previsió que la independència d'Escòcia arrossegaria la de Catalunya. Sobretot tenint en compte que un Regne Unit sense Escòcia és capaç de garantir el seu deute, però una Espanya sense Catalunya seria totalment incapaç de fer front a cap pagament. Un informe de Bloomberg ja anunciava un escenari d'aquest tipus si continuava l'agressivitat política espanyola contra Catalunya: "Una reacció política negativa que podria sacsejar els mercats."

Així doncs, la insolvència de l'estat espanyol s'està convertint en una diana dels mercats, que veuen que Madrid no s'adona que és impossible aturar per la força un moviment majoritari i impecablement democràtic. I, com sol passar en aquests casos, els mercats financers internacionals ja han iniciat les operacions per fer negoci especulant amb la ineptitud espanyola. "Espanya comença a notar l'efecte d'Escòcia" titulava, ahir, The Wall Street Journal mentre se sentien els udols esgarrifosos de la caverna.

La política no es pot desconnectar mai de la realitat. I Madrid ha anat massa lluny negant, una vegada i una altra, l'existència de Catalunya, a més d'autoatorgar-se la capacitat de vetos mundials i fàtues eternes. Demà, Barcelona tornarà a desmentir Espanya, en espera del 18-S escocès i el 9-N català. Ah, i una data molt significativa. La UEFA ja ha posat dia i hora per al primer Gibraltar-Escòcia en competició oficial. Espanya viu fora del món. De fet, no hi ha estat mai del tot.