Primo de Rivera, exhumat de Cuelgamuros
Les restes del fundador de Falange descansaran ara al cementiri de Sant Isidre de Madrid després d'una cerimònia privada en compliment de la llei de memòria democràtica
ARA A PORTADA
-
Quan els barons del PSOE veien bé la singularitat catalana: quin va ser el compromís de Granada? Bernat Surroca Albet
-
Gestió forestal per prevenir incendis i moderació davant la «radicalitat»: les claus d'Illa per al nou curs Sara Escalera
-
-
Junts denuncia que l’Ajuntament de Barcelona ha fet campanya contra els pisos turístics a Gràcia només en castellà Redacció
-

- Pep Martí i Vallverdú
- Redactor de Política a Nació
Publicat el 24 d’abril de 2023 a les 13:03
Actualitzat el 24 d’abril de 2023 a les 15:10
Les restes de José Antonio Primo de Rivera, fundador de Falange Espanyola, ja no reposen al recinte de l'antic Valle de los Caídos, rebatejat com a vall de Cuelgamuros. Aquesta matí, en compliment de la nova llei de memòria democràtica, s'ha dut a terme la seva exhumació, per desig de la família, en una cerimònia discreta. El govern espanyol va acordar amb els familiars de Primo de Rivera els termes d'un acord delicat que culminarà amb un nou enterrament, en aquest cas al cementiri madrileny de Sant Isidre. La data en què s'ha fet és simbòlica: fa just 120 anys del naixement de Primo de Rivera.
El 2019, les restes del dictador, el general Franco, van ser exhumades de Cuelgamuros per ser traslladades al cementiri del Pardo. Des d'aleshores quedava l'interrogant de què passaria amb el cos del fundador de Falange. Segons la llei de memòria democràtica, cap persona enterrada a Cuelgamuros podia ocupar un lloc preeminent a la basílica i l'entorn era declarat cementiri civil. La família de Primo de Rivera va reclamar aleshores el trasllat a Sant Isidre, obeint el desig del dirigent de falangista de descansar en espai sagrat i "sota l'empara de la santa creu". La tomba del dirigent falangista es trobava fins ara en un costat destacat de l'altar, a prop d'on havien estat les restes de Franco.
[noticia]255552[/noticia]
La cerimònia ha tingut poc en comú amb l'exhumació de les restes de Franco, l'octubre del 2019. No hi ha hagut premsa, ni càmeres ni ministres. Però això no ha tret polèmica a la decisió. Aquest diumenge, la Fundació Francisco Franco ha criticat durament l'exhumació, que ha titllat de "guerracivilista".
S'esperava que seguidors de Falange retessin homenatge al seu referent al cementiri de Sant Isidre. I ha succeït. Quan s'ha produït el traslladat de les restes des de Cuelgamuros fins al cementiri, un grup de 200 falangistes s'ha enfrontat a agents de la Policia Nacional. Amb crits de "Arriba Espanya", "govern criminal" i "primer assassineu i després profaneu", els falangistes han empès el cordó policial quan han arribat les restes en la comitiva de cotxes funebres.
Aquest serà el cinquè enterrament de Primo de Rivera. El fundador de Falange, partit implicat en l'aixecament militar del 18 de juliol del 1936, que va desfermar la Guerra Civil, va quedar presoner dins de la zona republicana. Sotmès a judici, fou condemnat a mort i afusellat a Alacant. Va ser enterrat en una fossa comuna. Durant la guerra, va ser traslladat a un cementiri alacantí. Acabada la guerra amb el triomf franquista, el seu cos va ser traslladat a l'Escorial. Fins que la creació de la basílica del Valle de los Caídos va fer que el 1959, de nou es traslladessin les restes a aquest nou indret.
El 2019, les restes del dictador, el general Franco, van ser exhumades de Cuelgamuros per ser traslladades al cementiri del Pardo. Des d'aleshores quedava l'interrogant de què passaria amb el cos del fundador de Falange. Segons la llei de memòria democràtica, cap persona enterrada a Cuelgamuros podia ocupar un lloc preeminent a la basílica i l'entorn era declarat cementiri civil. La família de Primo de Rivera va reclamar aleshores el trasllat a Sant Isidre, obeint el desig del dirigent de falangista de descansar en espai sagrat i "sota l'empara de la santa creu". La tomba del dirigent falangista es trobava fins ara en un costat destacat de l'altar, a prop d'on havien estat les restes de Franco.
[noticia]255552[/noticia]
La cerimònia ha tingut poc en comú amb l'exhumació de les restes de Franco, l'octubre del 2019. No hi ha hagut premsa, ni càmeres ni ministres. Però això no ha tret polèmica a la decisió. Aquest diumenge, la Fundació Francisco Franco ha criticat durament l'exhumació, que ha titllat de "guerracivilista".
S'esperava que seguidors de Falange retessin homenatge al seu referent al cementiri de Sant Isidre. I ha succeït. Quan s'ha produït el traslladat de les restes des de Cuelgamuros fins al cementiri, un grup de 200 falangistes s'ha enfrontat a agents de la Policia Nacional. Amb crits de "Arriba Espanya", "govern criminal" i "primer assassineu i després profaneu", els falangistes han empès el cordó policial quan han arribat les restes en la comitiva de cotxes funebres.
Aquest serà el cinquè enterrament de Primo de Rivera. El fundador de Falange, partit implicat en l'aixecament militar del 18 de juliol del 1936, que va desfermar la Guerra Civil, va quedar presoner dins de la zona republicana. Sotmès a judici, fou condemnat a mort i afusellat a Alacant. Va ser enterrat en una fossa comuna. Durant la guerra, va ser traslladat a un cementiri alacantí. Acabada la guerra amb el triomf franquista, el seu cos va ser traslladat a l'Escorial. Fins que la creació de la basílica del Valle de los Caídos va fer que el 1959, de nou es traslladessin les restes a aquest nou indret.
Et pot interessar
-
Política El govern espanyol arrencarà el nou curs polític amb la condonació del deute
-
Política El govern espanyol endureix la resposta als atacs del PP: fa un «ús partidista» per tapar els seus errors
-
Política Marlaska acusa el PP de fer un «ús partidista» dels incendis per tapar els seus errors
-
Política On són els catalans de Feijóo?
-
Política I ara, els menors migrants: més llenya al foc PSOE-PP
-
Política La CUP colla el Govern perquè actuï davant la gelateria de Gràcia que discrimina el català