Imatge del web de la Twittervista a www.twittervistic.cat

Moltes reflexions després de la Twittervista han fet que els usuaris es vagin adonant d'un dels problemès endèmics d'això del "2.0": internet ha de passar, d'una vegada per totes, a ser un element més del nostre dia a dia, un canal com la televisió o la ràdio amb unes particularitats que li sumen importància. Però quan aquest canal passa davant dels continguts, apareixen els problemes.

Així doncs, els problemes tècnics a causa d'una planificació que no devia creure en el propi potencial de l'eina van dificultar aquesta experiència. Però el problema més gran fou que el principal tema de conversa de molts usuaris després hagi estat, precisament, una discussió sobre els propis problemes tècnics.

Això, en televisió, no m'ho imagino. Si es perd el so, o hi ha interferències durant un cara a cara entre Mas i Montilla, malgrat el què això suposa, segur que alguna frase dels candidats sortiria a primera pàgina dels diaris. I no estaríem discutint si l'error era el 404 o el 500, o un problema al repetidor de Collserola o una càmera mal endollada.

No vol dir, tot això, que no s'hagin de cuidar les previsions i tampoc serveix d'excusa: si es fan coses, s'han de fer ben fetes. Solc defensar STIC.cat perquè en vaig formar part -i, precisament, vaig deixar-ho per no tenir possibilitat de dedicar a les experiències que s'hi organitzen el temps que considero necessari per dur-les a terme. En aquest cas, però, les presses, la dependència de serveis de tercers que hi posen molt bona fe però no suficient infraestructura tecnològica, i, sobretot, el fet d'haver posat per davant el canal i no el missatge, han fet que s'hagi perdut una oportunitat molt important.

I s'ha perdut perquè pels que era moment de "fer història" els ha quedat un record agredolç. I, pels candidats, ja hi ha un argument més per allunyar-se de la xarxa. "Són quatre friquis que s'espavilen com poden", diran. I és una llàstima, perquè només pel fet d'haver pensat en una idea així STIC.cat es mereix una felicitació. Incompleta, però, en aquest cas.