La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre en primera instància, i el Govern espanyol en segona, tindran sobre la taula per incorporar al nou pla de conca de l’Ebre, que ara està en fase de revisió i estarà vigent fins al 2021, una nova proposta de cabals ambientals per al tram final de l’Ebre. La Comissió per la Sostenibilitat, que s’ha reunit aquest matí, ha llençat una revisió més ajustada a la pluviometria de les últimes sèries històriques i que, tot i reduir les xifres de cabals reclamades des del 2007 per la mateixa comissió, tripliquen les que el govern va acabar incorporant al pla de conca aprovat l’any passat amb tant retard que ja s’ha de revisar, en compliment de les directrius europees. L’Estat, que ha rebut ja serioses advertències de la Comissió Europea davant la necessitat de revisar a l’alça els cabals ambientals que destina al tram final del riu, té ara una oportunitat per fer-ho. El document aprovat per la Comissió serà incorporat a les al·legacions que presentarà el Govern català a la revisió del pla de conca, tal com ha avançat el conseller de Territori i Sostenilitat Santi Vila, que ha presidit una de la reunió de la qual n’ha sortit molt satisfet.

Segons ha afirmat Vila, “la nova proposta aglutina per primer cop en una posició comuna a regants, administració i entitats ecologistes, aconseguint la superació de molts anys d’enfrontaments”. Malgrat aquesta afirmació, val a dir que els regants, tant de la Dreta com de l’Esquerra, s’han abstingut a la votació. Vila ha afegit que “la solució aprovada és pragmàtica, realista, mediambientalment compromesa i que ha permès incorporar la ciència al sentiment”. El Govern català ha destacat que, a més d’aquests suports, el nou plantejament de cabals també ha comptat amb el vot favorable del Ministeri d’Agricultura, per bé que l’anterior proposta de la Comissió per a la Sostenibilitat també va tenir el suport ministerial en primera instància, i després el règim de cabals ambientals incorporat al pla de conca no va tenir res a veure. 

En qualsevol cas, Vila ha deixat clar que la nova proposta “permet garantir els cabals ecològics i assegurar les activitats de reg i les activitats econòmiques al voltant de l’Ebre i alhora negociar amb molta més força el que ha de ser el nou Pla Hidrològic”.

Segons el departament de Territori i Sostenilitat i l’Agència Catalana de l’Aigua, la nova proposta de cabals s’ha dut a terme per incorporar nous condicionants i paràmetres com les noves sèries hidrològiques calculades posteriorment al 2007 i emprades en la determinació de recursos i la planificació de la conca de l’Ebre, les noves directrius establertes a la Instrucció Tècnica de Planificació aprovada pel ministeri del Medi Ambient (IPH) (Ordre Ministerial ARM 2656/2008), en la qual s’estableix el procediment per al càlcul i l’assignació d’un règim de cabals ecològics a les masses d’aigua riu i el coneixement científic i tècnic (biològic i ecològic) del tram inferior del riu, el delta i la zona marina propera.

Les noves xifres
Arran dels nous càlculs es planteja un volum anual de 5.871 hm3 en anys secs, 7.732 hm3 en normalitat, i 9.907 hm3 en anys humits, unes xifres molt allunyades de l’actual Pla Hidrològic vigent (3.009 hm3/any), i diferents de la forquilla d’entre 7.100 hm3 en anys secs i 12.000 en anys humits. Una de les grans novetats de la nova proposta és l’establiment d’una aportació mínima anual de 3.518 hm3, que no es considera cabal ecològic sinó un cabal mínim de subsistència vers a fenòmens excepcionals de sequera, que correspon al concepte de deteriorament temporal per excepcionalitat (sequera prolongada) d’acord amb l’Art. 4.6 de la DMA (2000/60/CE).

La Plataforma en Defensa de l’Ebre, que s’ha personat a la reunió de la Comissió de la mà de Manolo Tomàs i Susanna Abella, ha qualificat de “positiva” la revisió. “No s’ha d’entendre que és una revisió a la baixa sinó un ajust a la pluviometria real actual i per tant, als recursos reals que hi ha al riu”, ha afirmat Abella. Respecte a la proposta mínima de cabals d’excepcionalitat, ha reconegut que si no es blinda oportunament, aquest podria ser un “cavall de Troia” a través del qual el Govern es garantís recursos sobrants del riu, de manera que la Plataforma en defensa de l'Ebre (PDE) ha demanat que es defineixi bé quins són els criteris objectivables que marcarien aquesta excepcionalitat.


La PDE ha demanat que ara es convoqui el Comitè del PIPDE  i s’aprovi la nova proposta en aquest Comité. També ha demanat per carta a la Comissió que faci un seguiment fins que aquesta proposta d'aprovació del Comitè del PIPDE sigui tramesa a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre per a que ho incorpori en el segon cicle de planificació del Pla de l’Ebre 2015-2021.

A partir d’ara, la nova proposta arribarà a la CHE en forma d’al·legacions, i caldrà veure la capacitat de maniobra a les negociacions per comprovar si efectivament, al nou pla, s’accepta la proposta o queda desestimada com l’anterior. La pressió que li significa a l’Estat veure perillar fonts de finançament europeu si no adequa a les directives marc el nou pla, fa força a favor, però en contra hi juguen tots els interessos dels regadius que juguen al llarg de la conca de l’Ebre. Tal com ha apuntat el representant del ministeri d’Agricultura a la Comissió, caldrà que el nou règim de cabals encaixi amb els regadius previstos i, de moment, cap administració ha donat el primer pas per fer una concessió a la baixa que permeti començar a retallar les 460.000 noves hectàrees de regadiu previstes al pla en vigor.