El delegat del Govern a Tarragona, Xavier Sabaté, i la responsable de Política Lingüística, Anna Domingo, han presentat aquest matí en roda de premsa les conclusions de la jornada. Â
Entre les conclusions generals, han destacat que els professionals confirmen el pla educatiu d’entorn com a marc idoni de treball però també valoren l’establiment de col·laboracions més enllà de l’escola per afavorir el foment del català entre els alumnes nouvinguts.Â
En aquesta línia, les conclusions tècniques aposten per implicar tota mena d’associacions en les comissions territorials d’acolliment lingüístic i, d’aquesta manera, facilitar l’ús i l’aprenentatge del català a les persones immigrades. Per aquest motiu, hi ha la voluntat que aquestes jornades anuals es vagin convertint en un referent per marcar la pauta de treball que afavoreixi el treball en xarxa de tots els col·lectius implicats.
Finalment, les conclusions que impliquen treball polític manifesten la necessitat d’aplicar un programa integral d’acollida des de les institucions perquè les institucions garanteixin l’ús del català com a llengua vehicular.Â
Resum de les conclusions:Â
1. Conclusions generals
1.1 Hi ha la voluntat que aquestes jornades anuals es vagin convertint en un referent que contribueixi a marcar una pauta de treball en el marc de l’acolliment lingüístic al Camp de Tarragona, sobretot en el sentit d’anar fent balanç del treball dut a terme durant l’any anterior i de mirar de marcar una línia comuna que afavoreixi el treball en xarxa de tots els col·lectius implicats en l’acolliment lingüístic per a l’any següent.
1.2 Es confirma com a marc idoni de treball l’espai que defineix el pla educatiu d’entorn, cada vegada més estès, tot i que als llocs petits és justament on hi ha més manca d’estructures i això fa que s’hagin de fer més esforços per tirar endavant el mateix tipus de feina que en altres llocs on ja es disposa d’un marc de treball que en facilita molt el desenvolupament.
1.3 En aquesta línia, es posa de manifest l’interès que tindria l’establiment de col·laboracions fora del pla educatiu d’entorn en espais o en moments en què aquest no actua, com ara els períodes de vacances, perquè la població en edat escolar necessita altres vies d’accés a l’ús de la llengua catalana, més enllà de l’escola, per evitar que se la consideri la llengua de l’escola i prou.
1.4 De la mateixa manera, es mostra l’interès d’explorar alguns recursos poc coneguts que podrien complementar els marcs de treball més consolidats, com ara els que permeten aprofitar les pràctiques d’estudiants de cicles formatius d’Animació sociocultural, Educació infantil o Integrador social, que actualment ja han donat els seus fruits en alguns CEIP o IES per facilitar la integració de nens nouvinguts.
2. Conclusions circumscrites al treball tècnic
2.1 Reprendre les activitats previstes per a l’any que hem passat i que no s’havien acabat de desenvolupar (hores d’ara ja estan molt encarrilades) i revisar-ne d’altres que s’havia detectat que no havien reeixit en tots els casos: les comissions territorials d’acolliment lingüístic. S’ha analitzat la situació i s’han fet trobades amb totes les comissions (només en queda una de pendent, que ja està programada per a aquest divendres), que han permès centrar millor els objectius i reprendre una línia de treball més concreta.Â
2.2 Difondre les conclusions en les mateixes condicions de l’any passat; és a dir, incloent-hi els polítics que tenen alguna responsabilitat en matèria d’acolliment lingüístic, ja que es detecta com una preocupació constant per part dels professionals tot allò que fa referència al manteniment o augment de la implicació política, conscients de la importància de l’actuació dels responsables polítics en relació amb aquesta matèria.Â
2.3 Organitzar una sessió (ja es va fer al maig), centrada en l’aplicació de la política lingüística a l’Administració local (normativa vigent que l’afecta o de la qual és responsable) i en el treball d’acolliment lingüístic que s’està duent a terme al Camp de Tarragona. Aquesta sessió tenia l’objectiu de reforçar aquest vincle amb els responsables polítics (i també tècnics) de l’Administració local i es va organitzar conjuntament entre la Secretaria de Política Lingüística i el Departament de Governació i Administracions Públiques a Tarragona.Â
2.4 Organitzar una jornada per al 2009 i una sessió de reflexió al llarg d’aquest any.
2.5 Intentar implicar tota mena d’associacions en les comissions territorials d’acolliment lingüístic i mirar d’aprofitar aquesta vinculació per introduir continguts lingüístics en publicacions o mitjans de comunicació propis de col·lectius de nouvinguts.
3. Conclusions que impliquen el treball polític
3.1Es fa palès el fet que es mantenen vigents inquietuds ja expressades l’any anterior, com ara la necessitat d’aplicar d’una manera general un programa integral d’acollida des de les institucions, així com la necessitat d’anar millorant la formació dels professionals i la d’incrementar l’oferta de formació lingüística adreçada a persones nouvingudes.
3.2 De la mateixa manera, es fa molt explícita la preocupació perquè les administracions garanteixin l’ús del català com a llengua vehicular, ja que no sempre és així i això dificulta que les associacions ho facin, és clar. Fins i tot es proposen accions de sensibilització a les administracions públiques per assegurar que la primera acollida es faci en català.
3.3 Una altra qüestió recurrent i que afecta les institucions és la sol·licitud d’un lideratge que faci homogènies les actuacions de tots els agents implicats en l’acolliment lingüístic i l’establiment d’uns protocols d’acollida clars, que facilitin el treball en xarxa i que evitin duplicitats.
3.4 En concret, es proposa que als contractes de les persones que han de fer serveis per a les administracions en activitats diverses (esportives, lúdiques o del tipus que sigui) s’inclogui l’obligació d’utilitzar el català en el desenvolupament de la seva feina i certa formació en matèria d’usos i actituds lingüístiques, ja que podria comportar l’estímul necessari perquè el català fos també la llengua de retorn.
3.5 S’adquireix el compromís d’impulsar la coordinació del treball que s’està fent en acolliment lingüístic al Camp de Tarragona a nivell de directors territorials i d’informar de les activitats que es duen a terme als departaments que hi estan implicats.
Entre les conclusions generals, han destacat que els professionals confirmen el pla educatiu d’entorn com a marc idoni de treball però també valoren l’establiment de col·laboracions més enllà de l’escola per afavorir el foment del català entre els alumnes nouvinguts.Â
En aquesta línia, les conclusions tècniques aposten per implicar tota mena d’associacions en les comissions territorials d’acolliment lingüístic i, d’aquesta manera, facilitar l’ús i l’aprenentatge del català a les persones immigrades. Per aquest motiu, hi ha la voluntat que aquestes jornades anuals es vagin convertint en un referent per marcar la pauta de treball que afavoreixi el treball en xarxa de tots els col·lectius implicats.
Finalment, les conclusions que impliquen treball polític manifesten la necessitat d’aplicar un programa integral d’acollida des de les institucions perquè les institucions garanteixin l’ús del català com a llengua vehicular.Â
Resum de les conclusions:Â
1. Conclusions generals
1.1 Hi ha la voluntat que aquestes jornades anuals es vagin convertint en un referent que contribueixi a marcar una pauta de treball en el marc de l’acolliment lingüístic al Camp de Tarragona, sobretot en el sentit d’anar fent balanç del treball dut a terme durant l’any anterior i de mirar de marcar una línia comuna que afavoreixi el treball en xarxa de tots els col·lectius implicats en l’acolliment lingüístic per a l’any següent.
1.2 Es confirma com a marc idoni de treball l’espai que defineix el pla educatiu d’entorn, cada vegada més estès, tot i que als llocs petits és justament on hi ha més manca d’estructures i això fa que s’hagin de fer més esforços per tirar endavant el mateix tipus de feina que en altres llocs on ja es disposa d’un marc de treball que en facilita molt el desenvolupament.
1.3 En aquesta línia, es posa de manifest l’interès que tindria l’establiment de col·laboracions fora del pla educatiu d’entorn en espais o en moments en què aquest no actua, com ara els períodes de vacances, perquè la població en edat escolar necessita altres vies d’accés a l’ús de la llengua catalana, més enllà de l’escola, per evitar que se la consideri la llengua de l’escola i prou.
1.4 De la mateixa manera, es mostra l’interès d’explorar alguns recursos poc coneguts que podrien complementar els marcs de treball més consolidats, com ara els que permeten aprofitar les pràctiques d’estudiants de cicles formatius d’Animació sociocultural, Educació infantil o Integrador social, que actualment ja han donat els seus fruits en alguns CEIP o IES per facilitar la integració de nens nouvinguts.
2. Conclusions circumscrites al treball tècnic
2.1 Reprendre les activitats previstes per a l’any que hem passat i que no s’havien acabat de desenvolupar (hores d’ara ja estan molt encarrilades) i revisar-ne d’altres que s’havia detectat que no havien reeixit en tots els casos: les comissions territorials d’acolliment lingüístic. S’ha analitzat la situació i s’han fet trobades amb totes les comissions (només en queda una de pendent, que ja està programada per a aquest divendres), que han permès centrar millor els objectius i reprendre una línia de treball més concreta.Â
2.2 Difondre les conclusions en les mateixes condicions de l’any passat; és a dir, incloent-hi els polítics que tenen alguna responsabilitat en matèria d’acolliment lingüístic, ja que es detecta com una preocupació constant per part dels professionals tot allò que fa referència al manteniment o augment de la implicació política, conscients de la importància de l’actuació dels responsables polítics en relació amb aquesta matèria.Â
2.3 Organitzar una sessió (ja es va fer al maig), centrada en l’aplicació de la política lingüística a l’Administració local (normativa vigent que l’afecta o de la qual és responsable) i en el treball d’acolliment lingüístic que s’està duent a terme al Camp de Tarragona. Aquesta sessió tenia l’objectiu de reforçar aquest vincle amb els responsables polítics (i també tècnics) de l’Administració local i es va organitzar conjuntament entre la Secretaria de Política Lingüística i el Departament de Governació i Administracions Públiques a Tarragona.Â
2.4 Organitzar una jornada per al 2009 i una sessió de reflexió al llarg d’aquest any.
2.5 Intentar implicar tota mena d’associacions en les comissions territorials d’acolliment lingüístic i mirar d’aprofitar aquesta vinculació per introduir continguts lingüístics en publicacions o mitjans de comunicació propis de col·lectius de nouvinguts.
3. Conclusions que impliquen el treball polític
3.1Es fa palès el fet que es mantenen vigents inquietuds ja expressades l’any anterior, com ara la necessitat d’aplicar d’una manera general un programa integral d’acollida des de les institucions, així com la necessitat d’anar millorant la formació dels professionals i la d’incrementar l’oferta de formació lingüística adreçada a persones nouvingudes.
3.2 De la mateixa manera, es fa molt explícita la preocupació perquè les administracions garanteixin l’ús del català com a llengua vehicular, ja que no sempre és així i això dificulta que les associacions ho facin, és clar. Fins i tot es proposen accions de sensibilització a les administracions públiques per assegurar que la primera acollida es faci en català.
3.3 Una altra qüestió recurrent i que afecta les institucions és la sol·licitud d’un lideratge que faci homogènies les actuacions de tots els agents implicats en l’acolliment lingüístic i l’establiment d’uns protocols d’acollida clars, que facilitin el treball en xarxa i que evitin duplicitats.
3.4 En concret, es proposa que als contractes de les persones que han de fer serveis per a les administracions en activitats diverses (esportives, lúdiques o del tipus que sigui) s’inclogui l’obligació d’utilitzar el català en el desenvolupament de la seva feina i certa formació en matèria d’usos i actituds lingüístiques, ja que podria comportar l’estímul necessari perquè el català fos també la llengua de retorn.
3.5 S’adquireix el compromís d’impulsar la coordinació del treball que s’està fent en acolliment lingüístic al Camp de Tarragona a nivell de directors territorials i d’informar de les activitats que es duen a terme als departaments que hi estan implicats.
