El PSC comença el desembarcament a la Generalitat. Salvador Illa ha necessitat només quatre dies per triar consellers, però ara falta nodrir el gruix d'alts càrrecs (secretaris generals, secretaris sectorials i directors generals) i el personal de confiança (gabinets i assessors) que treballarà al Govern. Els socialistes són el principal partit de Catalunya (té uns 15.000 militants) i cotitzen a l'alça després d'haver guanyat les darreres cinc eleccions. Controlen en solitari l'Ajuntament de Barcelona i la majoria de les grans ciutats llevat de Badalona, Girona, Terrassa i Sant Cugat, tres de les quatre diputacions, l'Àrea Metropolitana de Barcelona, tenen presència al govern espanyol, i ara, també, governen en solitari Catalunya. Això fa necessària molta gent. Entre electes a les cambres, alts càrrecs i eventuals superen de llarg les 1.000 persones. Només a la Generalitat es poden designar unes 500 persones. Ara, la majoria van ser nomenats per ERC malgrat que, després que Junts deixés el Govern, alguns alts càrrecs de perfil més tècnic van seguir.
Als 42 diputats socialistes al Parlament o els 10 regidors a Barcelona cal sumar-hi els 19 del Congrés i 15 senadors, els quasi 1.500 regidors arreu de Catalunya, els dos eurodiputats, i també la representació dels socialistes catalans a la Moncloa, amb figures com el ministre Jordi Hereu o Francesc Vallès com a responsable de la important secretaria d'Estat de Comunicació. Raül Blanco o Maurici Lucena comanden empreses públiques estatals. Després de tocar fons amb el procés -va arribar a tenir només 16 diputats i una fuga de quadres important per les escissions sobiranistes-, el PSC ha recuperat el múscul davant la desfeta independentista, i ostenta gairebé totes les quotes de poder a les que pot aspirar un partit. Per omplir la Generalitat, els socialistes necessiten càrrecs, i aconseguir-los sense desguarnir en excés la resta d'institucions.
A tall d'exemple, a la Generalitat hi ha ara com ara una cinquantena de treballadors eventuals només en l'àmbit de la comunicació. El Govern d'Illa ha creat dos nous departaments -el d'Esports i el de Política Lingüística- que necessitaran dos nous gabinets -cap de gabinet, comunicació, relacions institucionals, protocol i secretaria-, és a dir, més gent. En els pròxims dies i setmanes aniran sortint noms, ja sigui personal eventual com els caps de gabinet o de comunicació, o bé alts càrrecs com els secretaris generals o directors generals, així com directors d'empreses i agències públiques, com l'Agència Catalana de l'Aigua, l'Energètica o l'Agència Catalana de Residus.
Illa té entre cella i cella posar-se a treballar ràpidament. La primera reunió del consell executiu ha servit per marcar dues de les línies estratègiques: infraestructures -s'ha fet seu l'acord per al traspàs integral de Rodalies- i serveis públics -ha creat el comissionat del pla de barris-, però la pròxima reunió no es produirà fins a finals de mes. Això vol dir que s'allargarà la tria d'alts càrrecs. Mentre no hi hagi nous nomenaments, continuaran els secretaris, directors generals i eventuals del Govern de Pere Aragonès. La majoria d'ells ha agafat vacances un cop resolta la investidura i fet el traspàs. Si Illa opta per oferir seguir a alguns càrrecs d'ERC, cosa que ja ha passat, això posaria en un compromís el partit, que ha acceptat investir el president socialista però no pas entrar a Govern ni pactar cap "sottogoverno". Els republicans han donat la consigna de no acceptar cap oferiment, però això no afecta els independents (com són els consellers Francesc Xavier Vila i Sònia Hernández) i, per la seva situació interna, no estan en condicions de garantir que hi hagi militants que no se saltin la consigna per seguir a l'executiu. Illa, però, no vol incomodar els seus socis. De moment, ha ratificat l'exconseller de CiU Pere Macias, nomenat per ERC, com a comissionat per al traspàs de Rodalies.
Per qüestió de dates -els tempos han fet que el nou govern aterri a Palau en ple agost-, ara hi ha molta gent de vacances i això també fa difícil la posada en marxa de la segona i tercera fila del govern, o els traspassos entre càrrecs tècnics. Si bé el traspàs de carteres entre presidents i consellers ha estat "exemplar", amb els tècnics és més complicat per qüestió de dates. Illa té previst reunir de nou l'executiu a finals de mes i, per tant, no hi haurà nous nomenaments oficials d'alts càrrecs fins aleshores. Els eventuals es poden nomenar ja (només cal la publicació al DOGC), però en el cas de secretaris i directors generals ho ha de fer una reunió del Govern.
El grup parlamentari perd noms rellevants
La quantitat de gent necessària per omplir la Generalitat ha fet que el president i els consellers hagin anat a buscar perfils en diversos llocs, no només vinculats al partit, també independents. En els darrers dies ha transcendit qui serà el cap de gabinet d'Illa. Es tracta d'Eduard Rivas, fins ara alcalde socialista d'Esparreguera i president de la Federació de Municipis de Catalunya. També tres secretaris generals, figura clau en cada departament i a la pràctica número dos. Són l'històric Jordi Terrades, repescat per la consellera de Territori, Sílvia Paneque, malgrat que s'havia jubilat després de més de vint anys al Parlament, i els diputats Pol Gibert, a Empresa i Treball, i Raúl Moreno, a Drets Socials. El moviment implica treure dos perfils experimentats del grup parlamentari, que haurà de fer córrer la llista.
L'equip del Parlament ja ha perdut noms de pes com Alícia Romero, Esther Niubó, Òscar Ordeig, Ramon Espadaler o la mateixa Paneque, que a diferència del que passa amb els secretaris o directors generals poden continuar sent diputats però es dedicaran en exclusiva a les respectives conselleries. Illa ha apostat també per Núria Parlon, figura important a l'àrea metropolitana com a alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, amb diverses majories absolutes a l'esquena, i que cedirà el lloc a Mireia González. També ha anat a pescar a Barcelona, on ha fitxat el gerent de l'Ajuntament, Albert Dalmau, peça clau en el govern de Jaume Collboni i que ara comandarà el Departament de la Presidència i està cridat a ser un dels perfils importants del nou Govern. El president, ràpid en la tria de consellers, posa un punt de pausa a l'hora d'escollir el "sottogoverno", que encara trigarà unes setmanes a completar.