El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, el diputat d'IU Alberto Garzón i el representant de Podemos Juan Carlos Monedero han participat aquest dilluns a Madrid a un acte organitzat per Federalistes d'Esquerres on han coincidit en la necessitat d'aprofitar la porta que s'ha obert a Catalunya per redibuixar el model d'Estat. Tot i els matisos, tots tres han defensat una reforma federal de la Constitució i ha situat el veto de l'Estat al "dret a decidir" com un dels principals fonaments del "populisme" i "l'oportunisme polític" sobiranista, una reflexió a la què han incorporat dures crítiques a l'independentisme i al nacionalisme espanyol.

Han fet aquestes manifestacions en un acte organitzat per Federalistes d'Esquerres al Círculo de Bellas Artes de Madrid on ha assistit prop de 150 persones i personalitats com l'exministra Carme Chacón, el també exministre Ángel Gabilondo, l'expresident basc Patxi López, el vicepresident de Societat Civil Catalana (SCC) Joaquim Coll, i diversos diputats del PSC al Congrés. 

Alberto Garzón: "vetar el dret a decidir alimenta els populismes"

El diputat d'IU i candidat a les primàries per encapçalar la llista d'IU a les eleccions generals, Albert Garzón, ha assegurat que la manca de cultura democràtica i referendària afecta no només al "dret a decidir" de Catalunya, sinó també a la possibilitat dels ciutadans de l'Estat de definir les polítiques econòmiques i socials. 

Segons Garzón, aquest veto a l'expressió dels ciutadans a través de les urnes "porta a situacions populistes on s'obre una escletxa on és possible fomentar la construcció d'un poble" davant un "altre antagònic" fomentat per part d'elits polítics que ho utilitzen "pel seu propi benefici". Un "oportunisme polític", segons Garzón, per part d'actors que "tenen capacitat de gestionar l'agenda polític" i provocar u "escenari de confrontació".

Segons el diputat d'IU, qualsevol solució a Catalunya passa per "un debat normalitzat" i "obert a la societat" on la política "s normalitza des de baix" i no a través "d'acords als despatxos".

Iceta aposta pel "diàleg" i el "pacte"

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha reiterat la seva aposta pel "diàleg i el pacte" i ha assegurat que en el moment actual cal una reforma de l'Estat i les seves institucions per a una millor democràcia i per resoldre el conflicte territorial. Segons Iceta, l'Estat autonòmic acumula un alt grau de conflictivitat competencial, falta lleialtat i cooperació i falta capacitat de decisió de les comunitats autònomes.

El primer secretari del PSC ha desgranat també algunes de les causes del "malestar" de Catalunya i ha citat com a referent la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut que s'havia aprovat pel Parlament i en referèndum. En aquest sentit ha assegurat que "no hi haurà una solució sense que els catalans el puguin votar". Un acord sobre el què "també s'hauran de manifestar el conjunt dels espanyols" perquè es tractarà d'una "reforma constitucional". 

Iceta acusa el PP de "tirar gasolina al foc"

Iceta ha acusat el PP de tirar "gasolina al foc" amb una actitud "centralitzadora" i gestos significatius com dir LAPAO al català que es parla a Aragó, i ha recordat als populars que 
qualsevol solució passa per un reconeixement de la "ralitat nacional" com el que, per exemple, apareix a l'Estatut d'Andalusia.

Aquesta reforma constitucional, segons Iceta, ha de definir les competències, recollir l'assimetria competencial, els fets històrics, contemplar que els temes de llengua educació i cultura siguin estrictament de les CCAA amb llengua pròpia, l'ordinalitat, descentralitzar el poder judicial i transformar el senat en un poder federal. 

Podemos critica els nacionalismes

El dirigent de Podemos Juan Carlos Monedero, ha recordat que Espanya no és un país ple de guàrdies civils amb bigoti entrant al Congrés, ni tampoc el toro d'Osborne, ni alcaldes corruptes, i ha defensat una "nova política" que passi per "deixar de delegar-la" en els representants.

En aquest marc, ha acusat les forces sobiranistes de "reinventar fets històrics" en ocasió del tricentenari del 1714 per fer d'aquell esdeveniment un "enfrontaments entre dues entitats polítiques que en aquell moment ni tan sols existien" i situen en el passat "la necessitat d'un odi en el present". 

Una critica que també ha fet extensible al nacionalisme espanyol i als qui, des de l'Estat, "voldrien veure els catalans com el bisbe de Granada, estirats a terra de forma poc exemplaritzant". Tots dos plantejaments, segons ha apuntat, "no ajuden en absolut" a solucionar els problemes de les societats catalana i espanyola i el que cal és "potenciar la vessant democratitzadora i rebutjar la vessant identitària".

Segons Monedero, cal fer del dret a decidir "el moment de decidir-ho tot" i superar els discursos de CiU i PP que "mentre parlen de qüestions nacionals governen a Catalunya i a Espanya fent polítiques molt semblants".