Segons Puigcercós, el referèndum és la via per assolir la independència però s'ha de pensar 'com guanyar-lo' i 'en aquest camí la frivolitat és un luxe' que els catalans 'no es poden permetre'.
'Hem de treballar amb xifres, amb anàlisis demoscòpiques. I tant de bo s'hi sumin altres partits, però em sembla que estarem sols', afirma l'actual secretari general d'ERC. Com a pas previ a la independència, el líder de Gent d'Esquerra recorda a 'Generació.cat' -llibre al qual ha tingut accés l'ACN- que 'el camí cap a la llibertat' serà la culminació d'una resolució sobirana del Parlament i d'un referèndum popular fet des del govern.
'I, si es fa a través del Parlament, hi has de tenir majoria, i les dues coses van lligades intrínsecament. Quan algú parla de trencar la legalitat, hem de dir que la democràcia passa per damunt de la legalitat, i que hi ha moments en què la legalitat bloqueja la decisió d'una majoria', afirma.
El líder de Gent d'Esquerra creu que, amb un suport del 30% a les urnes, el procés fins a la independència seria 'imparable'. Legalment, amb més d'un 50% dels vots seria suficient, però el que cal també, diu, és una 'legitimitat social i un convenciment majoritari' ja que 'a ningú li interessa una Catalunya fracturada'. Aquesta legitimació també el porta a diferenciar entre la Catalunya lliure i la 'Catalunya pura', aquella que suposa un 'nacionalisme radical excloent però que no necessàriament és independentista'.
Per Puigcercós, Catalunya ha de passar de la dependència (de l'Estat) a la interdependència amb altres països, ja que 'dependre de molts punts allunyats de casa nostra reduirà la sensació que és inevitable dependre exclusivament de l'Estat'. Es tracta, afirma, de 'teixir complicitats' i equilibris amb altres països claus, i fer que, per exemple, 'Estats Units entengui que la independència de Catalunya no perjudica els seus interessos'.
L'exconseller de Governació explica que el seu independentisme és 'gairebé genètic' i que aquesta opció anirà creixent amb gent que en principi no és independentista. Puigcercós també revela que el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, li va dir en plena negociació per l'Estatut que 'La España que voy a hacer va a ser tan plural que no os querréis ir'.
Model de partit
Puigcercós, que lidera el corrent Gent d'Esquerra junt amb el portaveu de la formació al Congrés, Joan Ridao, compara el paper d'ERC amb el dels Verds a Alemanya, en què les altres formacions van acabar fent seus els models de juxtaposició entre l'economia i la sostenibilitat. En el cas dels republicans, ja 'ha passat amb temes com el finançament', un 'producte tan potent' que, segons ell, els altres partits han acabat socialitzant.
El dirigent republicà defineix ERC com un partit 'transparent' i enalteix el sistema que portarà els militants a decidir la nova direcció al congrés del 7 de juny, i que consistirà en una 'assemblea d'assemblees'. Puigcercós aposta per un nou plantejament del funcionament dels partits polítics començant pel sufragi universal. També creu que a la política 's'hi han de dedicar els millors' i no premiar amb una alcaldia o un escó aquells que hagin fet més vida interna de partit, sinó aquells qui disposin de més coneixements sobre els càrrecs que vulguin ocupar. Per això, proposa la creació dels 'headings', com uns tribunals interns dels partits perquè determinin l'aptitud d'un candidat.
Sobre la figura del militant, el secretari general d'ERC l'anima a treballar per a la societat des de la seva condició de ciutat, a més de fer-ho a nivell intern pel partit. A fora, comenta, ha d'actuar com a militant conscient i crític i en tasques com el voluntariat lingüístic.
Altres mesures que proposa Puigcercós són la creació de llistes obertes en localitats inferiors als 10.000 habitants i 'penalitzar' a aquelles formacions que incloguin militants desconeguts a les llistes 'perquè s'han guanyat un lloc fent tasca interna de partit'. També es mostra partidari de la discriminació positiva perquè les llistes siguin paritàries i donar cabuda a les dones més ben preparades, però que amb la dificultat de conciliar vida laboral i familiar no poden participar tan activament en política.
Per a Puigcercós, els partits polítics també 'han d'obrir portes i deixar entrar aire nou' mitjançant processos clars i transparents, i hi han de pesar els ideals i no entendre el partit com una plataforma de promoció política i personal. A 'Generació.cat', el secretari general d'ERC explica com els lideratges polítics de 25 anys, com els de Pujol, ja s'han acabat i personatges com Tony Blair, que no va estar ni deu anys al seu càrrec, ja són longeus. Però per ser líder, diu, cal 'saber escoltar i socialitzar', a més de parlar en nom del partit i no a títol personal, i tenir la mentalitat de 'sumar'. Aquesta nova forma de governar un partit també comporta, per a Puigcercós, 'saber deixar pas al relleu' i diferencia el 'líder negatiu', aquell qui després d'una època triomfal, deixa el partit i arriba el desordre; i el 'líder fort', aquell qui després de marxar, el partit funciona sol sense ell.
Excés de tacticisme durant el procés estatutari
Puigcercós admet al seu llibre 'Generació.cat' que durant el procés de negociació de l'Estatut els partits van abusar del tacticisme. Explica que, per una banda, el PSC, aleshores amb Pasqual Maragall com a president de la Generalitat, no volia enfrontar-se amb el PSOE per l'Estatut, mentre que d'altra banda, per a Jordi Pujol el procés de negociació era 'poc adequat i fet amb molta precipitació', però que Artur Mas s'hi va veure 'abocat perquè Esquerra empenyia'.
El secretari general d'ERC lamenta que enfront es trobessin amb un front comú a Madrid advers a l'aprovació d'un nou Estatut, començant pels sindicats que 'defensaven la unitat de mercat' i les patronals i la classe empresarial catalana, a qui retreu que no es van implicar prou en creure que 's'havia d'anar a Madrid i ser claus allà'. En aquest sentit, qualifica l'acte del IESE sobre la gestió de l'aeroport, organitzat pels empresaris catalans, 'd'esperpèntic' perquè reclamaven el que 'ERC havia negociat mesos abans sense que ningú ens donés suport'.
'L'asfíxia sobre la voluntat catalana', tal com defineix Puigcercós el front comú, polític i mediàtic, a Madrid en contra de l'Estatut va contrastar 'amb la fissura a Catalunya', segons el secretari general d'ERC, qui també recorda com Santiago Carrillo va ser l'única personalitat de renom que va donar suport a les demandes catalanes.
Puigcercós també culpa als mitjans de comunicació de fer un 'Estatut en directe', i la seva 'política declarativa del dia a dia per cobrir la quota' ja que, al seu parer, això provoca una fatiga entre els catalans i desinforma. Segons ell, i parlant com a ciutadà, la societat no ha entès la nova estructura de mitjans que s'ha creat ni tampoc l'ha assumit. 'Hem aprofitat per sortir-hi encara més quan, a vegades, hi ha una autèntica falta de missatge', conclou.
La integració dels immigrants
A 'Generació.cat', Joan Puigcercós fa un repàs per les onades d'immigració que han arribat a Catalunya i com aquestes han influït al desenvolupament de Catalunya. Per afrontar aquesta nova realitat, i assumint també que 'el català mai no tornarà a ser l'única llengua a Catalunya', el secretari general d'ERC aposta per la inclusió dels immigrants des de dues vessants: la social i la cultural. En la primera, compara la 'gran virtut' de Catalunya de generar oportunitats amb el model dels EUA, i destaca la figura dels emprenedors, 'dels qui treballen, arrisquen i triomfen' i no els pregunta pels seus orígens sinó que se'ls valora per la seva capacitat. En el segon cas, es tracta que el nouvingut 'participi de la catalanitat' en un context on li seria més fàcil optar per 'l'espanyolitat'.
En aquest camp, Puigcercós carrega contra 'aquella esquerra' que va tractar als immigrants com uns nouvinguts socialment dèbils i amb certa concepció paternalista en reclamar el 'papers per a tothom'. 'Negar que la immigració planteja problemes és un error colossal del progressisme mal entès, que va preferir plantejar-ho exclusivament com una oportunitat. En ella mateixa, la immigració no és cap problema, però haver d'absorbir un milió de persones en set anys comporta determinades dificultats', escriu el dirigent republicà al seu llibre. És per aquest motiu que, al seu parer, s'ha d'aprofitar aquest fenomen com a una oportunitat 'sense discriminar ningú' al mateix temps que els immigrants 'assumeixen els seus deures' i siguin conscients a quin país viuen i quina llengua es parla.
Crítiques al PSC
Aquest és un dels punts en el qual Puigcercós carrega més contra el PSC, de qui creu que no els preocupa la redefinició de Catalunya perquè veuen els 'immigrants com una bossa de vots' i tenen l'objectiu de reproduir el model de les cases regionals amb els col·lectius llatins, africans i magribins per així 'controlar les seves cúpules'. També acusa el soci de govern d'ERC de ser permissiu amb les televisions i ràdios llatines per motius electorals. En aquest sentit, també diu que la denominada esquerra conservadora, en referència al PSC, utilitza les subvencions per 'controlar i tutelar la societat', mentre que l'esquerra modernitzadora, en referència a ERC, aposta per una societat 'potent, lliure, crítica i capaç de suplir l'administració'.
Un altre motiu de crítica al PSC és que vegi 'amb suspicàcia' la figura del voluntari lingüístic perquè es trenca el tradicional d'esquema vertical, ja que per aprendre català l'immigrant depèn d'un catalanoparlant i no d'una entitat d'immigrants. Això trenca el tradicional esquema vertical, segons Puigcercós, i 'esquerda els seus sistemes de control'.
Puigcercós també defineix els socialistes, catalans i espanyols, com els màxims exponents de voler acumular poder, confiar poc en la societat i intentar controlar-la tant com sigui possible'. En aquest sentit, creu que les esquerres i les dretes autoritàries es comporten de la mateixa manera. Per això, aposta per tornar el paper a la societat, tal com fan, al seu parer, les esquerres i dretes modernitzadores.
Creu que els republicans arriben a la política 'per iniciativa pròpia', mentre que el partit socialista es dedica a 'fitxar persones tècnicament perfectes, però amb referents ideològics menys explícits'. 'Per això, és una màquina tan perfecta', conclou Puigcercós, qui destaca que cap alcalde socialista desobeeix les ordres del seu partit davant d'un conflicte territorial, energètic o d'infraestructures'.
'I, si es fa a través del Parlament, hi has de tenir majoria, i les dues coses van lligades intrínsecament. Quan algú parla de trencar la legalitat, hem de dir que la democràcia passa per damunt de la legalitat, i que hi ha moments en què la legalitat bloqueja la decisió d'una majoria', afirma.
El líder de Gent d'Esquerra creu que, amb un suport del 30% a les urnes, el procés fins a la independència seria 'imparable'. Legalment, amb més d'un 50% dels vots seria suficient, però el que cal també, diu, és una 'legitimitat social i un convenciment majoritari' ja que 'a ningú li interessa una Catalunya fracturada'. Aquesta legitimació també el porta a diferenciar entre la Catalunya lliure i la 'Catalunya pura', aquella que suposa un 'nacionalisme radical excloent però que no necessàriament és independentista'.
Per Puigcercós, Catalunya ha de passar de la dependència (de l'Estat) a la interdependència amb altres països, ja que 'dependre de molts punts allunyats de casa nostra reduirà la sensació que és inevitable dependre exclusivament de l'Estat'. Es tracta, afirma, de 'teixir complicitats' i equilibris amb altres països claus, i fer que, per exemple, 'Estats Units entengui que la independència de Catalunya no perjudica els seus interessos'.
L'exconseller de Governació explica que el seu independentisme és 'gairebé genètic' i que aquesta opció anirà creixent amb gent que en principi no és independentista. Puigcercós també revela que el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, li va dir en plena negociació per l'Estatut que 'La España que voy a hacer va a ser tan plural que no os querréis ir'.
Model de partit
Puigcercós, que lidera el corrent Gent d'Esquerra junt amb el portaveu de la formació al Congrés, Joan Ridao, compara el paper d'ERC amb el dels Verds a Alemanya, en què les altres formacions van acabar fent seus els models de juxtaposició entre l'economia i la sostenibilitat. En el cas dels republicans, ja 'ha passat amb temes com el finançament', un 'producte tan potent' que, segons ell, els altres partits han acabat socialitzant.
El dirigent republicà defineix ERC com un partit 'transparent' i enalteix el sistema que portarà els militants a decidir la nova direcció al congrés del 7 de juny, i que consistirà en una 'assemblea d'assemblees'. Puigcercós aposta per un nou plantejament del funcionament dels partits polítics començant pel sufragi universal. També creu que a la política 's'hi han de dedicar els millors' i no premiar amb una alcaldia o un escó aquells que hagin fet més vida interna de partit, sinó aquells qui disposin de més coneixements sobre els càrrecs que vulguin ocupar. Per això, proposa la creació dels 'headings', com uns tribunals interns dels partits perquè determinin l'aptitud d'un candidat.
Sobre la figura del militant, el secretari general d'ERC l'anima a treballar per a la societat des de la seva condició de ciutat, a més de fer-ho a nivell intern pel partit. A fora, comenta, ha d'actuar com a militant conscient i crític i en tasques com el voluntariat lingüístic.
Altres mesures que proposa Puigcercós són la creació de llistes obertes en localitats inferiors als 10.000 habitants i 'penalitzar' a aquelles formacions que incloguin militants desconeguts a les llistes 'perquè s'han guanyat un lloc fent tasca interna de partit'. També es mostra partidari de la discriminació positiva perquè les llistes siguin paritàries i donar cabuda a les dones més ben preparades, però que amb la dificultat de conciliar vida laboral i familiar no poden participar tan activament en política.
Per a Puigcercós, els partits polítics també 'han d'obrir portes i deixar entrar aire nou' mitjançant processos clars i transparents, i hi han de pesar els ideals i no entendre el partit com una plataforma de promoció política i personal. A 'Generació.cat', el secretari general d'ERC explica com els lideratges polítics de 25 anys, com els de Pujol, ja s'han acabat i personatges com Tony Blair, que no va estar ni deu anys al seu càrrec, ja són longeus. Però per ser líder, diu, cal 'saber escoltar i socialitzar', a més de parlar en nom del partit i no a títol personal, i tenir la mentalitat de 'sumar'. Aquesta nova forma de governar un partit també comporta, per a Puigcercós, 'saber deixar pas al relleu' i diferencia el 'líder negatiu', aquell qui després d'una època triomfal, deixa el partit i arriba el desordre; i el 'líder fort', aquell qui després de marxar, el partit funciona sol sense ell.
Excés de tacticisme durant el procés estatutari
Puigcercós admet al seu llibre 'Generació.cat' que durant el procés de negociació de l'Estatut els partits van abusar del tacticisme. Explica que, per una banda, el PSC, aleshores amb Pasqual Maragall com a president de la Generalitat, no volia enfrontar-se amb el PSOE per l'Estatut, mentre que d'altra banda, per a Jordi Pujol el procés de negociació era 'poc adequat i fet amb molta precipitació', però que Artur Mas s'hi va veure 'abocat perquè Esquerra empenyia'.
El secretari general d'ERC lamenta que enfront es trobessin amb un front comú a Madrid advers a l'aprovació d'un nou Estatut, començant pels sindicats que 'defensaven la unitat de mercat' i les patronals i la classe empresarial catalana, a qui retreu que no es van implicar prou en creure que 's'havia d'anar a Madrid i ser claus allà'. En aquest sentit, qualifica l'acte del IESE sobre la gestió de l'aeroport, organitzat pels empresaris catalans, 'd'esperpèntic' perquè reclamaven el que 'ERC havia negociat mesos abans sense que ningú ens donés suport'.
'L'asfíxia sobre la voluntat catalana', tal com defineix Puigcercós el front comú, polític i mediàtic, a Madrid en contra de l'Estatut va contrastar 'amb la fissura a Catalunya', segons el secretari general d'ERC, qui també recorda com Santiago Carrillo va ser l'única personalitat de renom que va donar suport a les demandes catalanes.
Puigcercós també culpa als mitjans de comunicació de fer un 'Estatut en directe', i la seva 'política declarativa del dia a dia per cobrir la quota' ja que, al seu parer, això provoca una fatiga entre els catalans i desinforma. Segons ell, i parlant com a ciutadà, la societat no ha entès la nova estructura de mitjans que s'ha creat ni tampoc l'ha assumit. 'Hem aprofitat per sortir-hi encara més quan, a vegades, hi ha una autèntica falta de missatge', conclou.
La integració dels immigrants
A 'Generació.cat', Joan Puigcercós fa un repàs per les onades d'immigració que han arribat a Catalunya i com aquestes han influït al desenvolupament de Catalunya. Per afrontar aquesta nova realitat, i assumint també que 'el català mai no tornarà a ser l'única llengua a Catalunya', el secretari general d'ERC aposta per la inclusió dels immigrants des de dues vessants: la social i la cultural. En la primera, compara la 'gran virtut' de Catalunya de generar oportunitats amb el model dels EUA, i destaca la figura dels emprenedors, 'dels qui treballen, arrisquen i triomfen' i no els pregunta pels seus orígens sinó que se'ls valora per la seva capacitat. En el segon cas, es tracta que el nouvingut 'participi de la catalanitat' en un context on li seria més fàcil optar per 'l'espanyolitat'.
En aquest camp, Puigcercós carrega contra 'aquella esquerra' que va tractar als immigrants com uns nouvinguts socialment dèbils i amb certa concepció paternalista en reclamar el 'papers per a tothom'. 'Negar que la immigració planteja problemes és un error colossal del progressisme mal entès, que va preferir plantejar-ho exclusivament com una oportunitat. En ella mateixa, la immigració no és cap problema, però haver d'absorbir un milió de persones en set anys comporta determinades dificultats', escriu el dirigent republicà al seu llibre. És per aquest motiu que, al seu parer, s'ha d'aprofitar aquest fenomen com a una oportunitat 'sense discriminar ningú' al mateix temps que els immigrants 'assumeixen els seus deures' i siguin conscients a quin país viuen i quina llengua es parla.
Crítiques al PSC
Aquest és un dels punts en el qual Puigcercós carrega més contra el PSC, de qui creu que no els preocupa la redefinició de Catalunya perquè veuen els 'immigrants com una bossa de vots' i tenen l'objectiu de reproduir el model de les cases regionals amb els col·lectius llatins, africans i magribins per així 'controlar les seves cúpules'. També acusa el soci de govern d'ERC de ser permissiu amb les televisions i ràdios llatines per motius electorals. En aquest sentit, també diu que la denominada esquerra conservadora, en referència al PSC, utilitza les subvencions per 'controlar i tutelar la societat', mentre que l'esquerra modernitzadora, en referència a ERC, aposta per una societat 'potent, lliure, crítica i capaç de suplir l'administració'.
Un altre motiu de crítica al PSC és que vegi 'amb suspicàcia' la figura del voluntari lingüístic perquè es trenca el tradicional d'esquema vertical, ja que per aprendre català l'immigrant depèn d'un catalanoparlant i no d'una entitat d'immigrants. Això trenca el tradicional esquema vertical, segons Puigcercós, i 'esquerda els seus sistemes de control'.
Puigcercós també defineix els socialistes, catalans i espanyols, com els màxims exponents de voler acumular poder, confiar poc en la societat i intentar controlar-la tant com sigui possible'. En aquest sentit, creu que les esquerres i les dretes autoritàries es comporten de la mateixa manera. Per això, aposta per tornar el paper a la societat, tal com fan, al seu parer, les esquerres i dretes modernitzadores.
Creu que els republicans arriben a la política 'per iniciativa pròpia', mentre que el partit socialista es dedica a 'fitxar persones tècnicament perfectes, però amb referents ideològics menys explícits'. 'Per això, és una màquina tan perfecta', conclou Puigcercós, qui destaca que cap alcalde socialista desobeeix les ordres del seu partit davant d'un conflicte territorial, energètic o d'infraestructures'.
